"El misteri més absolut envolta l'origen d'aquesta font, vinculat indubtablement a l'origen urbanístic del barri del Guinardó. Tampoc no es coneixen detalls de les circumstàncies que van portar, al començament del segle XX, a donar oficialment el nom de plaça de la Font Castellana a un tros del que posteriorment s'anomenaria avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i el nom de Font Catalana a un tros del que més tard rebria el nom d'Amílcar. Mentre la Font Castellana no va existir, a la plaça de la Font Catalana s'hi va aixecar aquesta, per iniciativa municipal, i s'hi va gravar el nom de plaça Catalana. Durant els anys de postguerra algú va intentar esborrar aquesta inscripció, picant la pedra, tot i que només va aconseguir-ho parcialment: se seguia llegint el nom i quedava evident l'esperit anticatalà de qui havia fet el dany. Tot i així, durant el franquisme, la plaça va seguir conservant el seu nom.
A les acaballes de l'any 1981 es van fer unes festes per celebrar un nou enjardinament de la plaça, encara amb les lletres de la font repicades. Posteriorment es va portar a terme la restauració de la font monumental, que llueix avui amb tot el seu esplendor."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"L'anomenada Font Catalana és un monòlit de secció quadrada construït amb carreus de pedra amb un coronament d'elements escultòrics identificables amb els emblemes del casal de Barcelona: l'escut de la ciutat, les quatre barres i la corona reial.
La base del monument insinua una mínim sòcol, sobre el que hi ha quatre piques, una per cada costat, amb els seus brolladors, tot i que els originals s'hagin perdut, substituïts avui pel model "zas", corrent a altres fonts de la ciutat. Per damunt d'aquests, a uns dos metres, hi ha la inscripció "Font Catalana", i a sobre, una petita banda treballada a mode de motllura marca la transició entre el bloc i el coronament escultòric. Aquest està format pels escuts de Catalunya i de Barcelona, festonejats per garlandes vegetals, culminades per una corona reial amb el rat-penat, com a element inequívoc de la seva simbologia dels reis de Catalunya i Aragó.
El més remarcable del conjunt és l'espai que aquest monòlit genera al seu voltant, una rotonda que organitza una cruïlla de cinc carrers, en una zona amb una orografia de pendents molt pronunciades. El carrer de traçat més rectilini i, per tant, cal pensar que fruit d'una planificació més acurada, és l'actual Amílcar, pel que cal suposar que la creació de la plaça forma part de l'obertura d'aquest carrer."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch, Llorenç Bonet
Materials:Pedra amb relleus de ferro de fosa
Més informació:Viquipèdia Plaça Catalana
Veure més Art Públic Horta Guinardó
