dilluns, 10 de febrer del 2020

Estàtua Antoni Viladomat

"Torquat Tasso guanyà el concurs nacional convocat per l'Ajuntament de Barcelona per fer l'estàtua del pintor setcentista català Antoni Viladomat. Aquesta representa, alhora, a l'artista i a la mateixa Pintura, que així esdevé parió de les altres arts, ciències o lletres. Des del seu pedestal, la figura de Viladomat queda emfasitzada, i el seu aire aristocràtic remet al pictura poesis horacià, que atorga a la Pintura la mateixa noblesa que les Art Liberals. En relació amb les altres set escultures de la sèrie del Saló de Sant Joan, Tasso canvia l'esquema tancat d'un bloc compacte per jugar amb el buit i amb una elegant mobilitat de cames i braços.
Aquesta representació és, juntament amb la de Rafael de Casanova, originalment dins del mateix programa, la que es relaciona amb la Catalunya setcentista. La fortuna crítica de Viladomat s'associa amb el període de la Restauració i, alhora, el seu record es perpetua dins el nou eixample barceloní on els principals carrers van rebre els noms que sintetitzen la història de Catalunya, entre ells el d'aquest pintor, que també va estar present des de 1812 a la Galeria Pictòrica de Catalans Il·lustres, amb un retrat d'Antoni Caba i Casamitjana."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Bronze sobre pedestal de pedra de Montjuïc







 

 Més informació sobre Antoni Viladomat:Viquipèdia Antoni Viladomat i Manalt

Autoretrat d'Antoni Viladomat, font:1714.culturamataro.cat
 Autor
 Escultor:Torquat Tasso i Nadal
 Pedestal:Josep Vilaseca
 Més informació:Wikipedia Torquat Tasso
 Més informació:ub.edu Gracmon Torquat Tasso a l'Argentina

Torquat Tasso, font:wikipedia

Més informació:Viquipèdia Josep Vilaseca i Casanovas
Josep Vilaseca i Casanovas, font:Viquipèdia

Gerro amb nens

"Una de les escultures més populars del parc és un gerro amb nens, obra de Josep Reynés (1893), situat a la vora del Museu de Zoologia. Representa un grup de vailets nus que s'enfilen a un gerro de considerables proporcions, enmig d'un estany.
El gerro era gairebé acabat el juliol de 1892, però no es va inaugurar fins un any més tard. És una obra informal, decorativa, que trenca amb la seriositat de la major part d'escultures del parc d'aquella època."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Marbre blanc






Autor
Escultor:Josep Reynés i Gurguí
Més informació:Viquipèdia Josep Reynés i Gurguí
Josep Reynés i Gurguí, font:viquipèdia

divendres, 7 de febrer del 2020

Monument a Pere Vila i Codina

"Pere Vila i Codina (Les Oluges, Segarra, 1860 - Rosario, Argentina, 1916) era un noi que va emigrar a l'Argentina a la recerca de la fortuna. Va tenir sort i en va fer. Anys després, sentint-se malalt, va fer testament i va deixar diners per construir escoles al seu poble i a Barcelona. Una clàusula establia que "s'entén que seran afavorits amb aquesta institució els fills de pares pobres que estiguin mancats de mitjans per a donar-los educació." A Barcelona es va fer una escola que porta el seu nom al saló de Sant Joan, actual passeig de Lluís Companys. L'Ajuntament de Barcelona va creure adient posar al pati un bust de bronze sobre una columna en senyal d'agraïment. El monument, obra de Josep Dunyach, fou inaugurat el novembre de 1932 per l'alcalde del moment, Jaume Aiguader.
El conjunt escultòric de bronze està format per un nen alçat que aguanta una placa amb la llegenda "a / Pere Vila / Codina", flanquejat per dues nenes assegudes i que porten petites flors agafades amb una mà, en el que pot ser interpretat com un gest d'ofrena. Darrere seu, una bossa escolar amb diferents llibres fa una clara referència a l'escolarització dels infants. En el pedestal i sota la llegenda hi ha un baix relleu també de bronze de petites dimensions que representa a Pere Vila, i sota d'aquest les dates de naixement i mort del filantrop gravades a la pedra: 1860-1916. L'escultura està signada per l'escultor als peus d'una de les nenes ("Dunyach"), i apareix també la firma del fonedor a la part posterior del conjunt: "G. Bechini / Fundidor"."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Bronze sobre base de pedra calcària.


 
Més informació sobre Pere Vila i Codina:Retallshistoria.blogspot.com

Pere Vila i Codina, font:Retallshistoria.blogspot.com

Autor
Escultor:Josep Dunyach i Sala
Més informació:Wikipedia.org Josep Dunyach i Sala
Josep Dunyach i Sala, font:nuvol.com

Monument Homenatge a Picasso

"Quan Oriol Bohigas era delegat d'Urbanisme (1980-1983) va encarregar a Antoni Tàpies un monument que honorés la memòria de Pablo Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, França, 1973), artista format a Barcelona, on va viure intermitentment els anys del canvi de segle. Només li va indicar el lloc on s'instal·laria, el passeig que duia el nom del pintor des del desembre de 1979, al costat del Parc de la Ciutadella.
El lloc triat estava marcat per la presència propera de l'umbracle i les reixes del parc. Tàpies va treballar conjuntament amb els arquitectes Lluís Domènech i Roser Amadó, que després farien la rehabilitació de l'editorial Montaner i Simón a la Fundació Tàpies. L'artista va decidir que posaria un objecte i que l'embolcallaria amb un cub de vidre de quatre metres de costat. Un sofà atrotinat i travessat per unes llances va ser l'objecte triat "per expressar plàsticament que l'obra de Picasso va ser sempre antidecorativa i anticonformista" segons va escriure Lluís Permanyer. Un llençol blanc fa com de banda, amb tres frases del pintor: "Quan no tinc blau, hi poso vermell"; "El que em salva és fer-ho cada dia pitjor", i "No, la pintura no és feta per decorar pisos, sinó que és un arma de guerra, ofensiva i defensiva, contra l'enemic".
Les llances que s'estavellen contra el moble serveixen també per sostenir el sostre i amagar els tubs que porten l'aigua fins als vidres, per donar la sensació de relació amb l'estany on el monument està situat."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Vidre laminat, Estructura metàl.lica i objectes







font:google maps

Més informació:Viquipèdia Pablo Picasso
Pablo Ruiz Picasso, font:wikipedia
Autor
Escultor:Antoni Tàpies
Més informació:Viquipèdia Antoni Tàpies i Puig
Antoni Tàpies, font:ciclo1lagarena.blogspot.com

El Bou


El Bou de Barcelona, font:jrp
"El Bou de Barcelona és una figura que representa un personatge dòcil i tranquil, a diferència del paper que fa en algunes altres poblacions catalanes. Té un doble vessant: tant el podem trobar en actes protocol·laris amb el Seguici barceloní, on passeja ornat amb una corona de flors boscanes, com en correfocs, traient foc per les banyes.
Probablement l’origen del Bou de Barcelona està en el bestiari que representava els quatre evangelistes en la processó de Corpus —amb el Lleó i l’Àliga— i feia referència a sant Lluc. Algunes altres fonts apunten que l’origen del bou podria ser un entremès que representava la nativitat. Amb tot, les figures tenen l'origen a l'edat mitjana, quan sobretot participaven en la processó de Corpus per explicar les Sagrades Escriptures a la gent del carrer, generalment analfabeta.
Sant Lluc amb el Bou - Pintura del s. XVII a Ahus (Suècia), font:Viquipèdia
La figura és a bastament documentada als segles XV, XVI i XVII, portada pel gremi de carnissers, que la feia participar en cerimònies, actes o festes diverses en representació de la ciutat. Al segle XVII els carnissers se'n van desvincular i el Bou va quedar en mans de la parròquia del Pi, a la qual pertanyia el gremi.
El Bou va gaudir d’una gran popularitat durant els primers segles d’activitat, però va entrar en decadència durant el segle XVIII, a causa de les restriccions que en limitaren els privilegis i els àmbits d’actuació. La reial cèdula de Carles III del 1780 va afectar també la participació dels entremesos festius en les processons. Amb el pas del temps, la figura va anar perdent simbolisme i anomenada i l’última referència que se'n té és del 1839, per les festes de celebració de la fi de la guerra dels Set Anys.
El Bou, Auca del segle XVIII, font:.festamajor.biz
El Bou de Barcelona que tenim avui és del 1993 i fou construït en el procés de recuperació de la imatgeria festiva de la ciutat. Els Amics dels Gegants Ramon i Lola del Raval se’n responsabilitzaren i l'encarregaren al mestre imatger Manel Casserras i Boix. El 1993 mateix s’estrenà i de seguida s’incorporà al Seguici Popular de Barcelona.
El Bou té dansa pròpia, el «Ball del Bou», una peça d’Isidre Peláez i Dulcet que s’estrenà al Toc d’Inici de les festes de la Mercè el 1994.
La figura es pot visitar durant tot l’any –sempre que no surti– a la Casa dels Entremesos, amb gran part del Seguici Popular."
Font de la informació:Barcelona.cat Cultura Popular Imatgeria festiva El Bou

Creador:
Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.
Wikipedia Manel Casserras i Boix
Més informació:Talleres Cultura Casserras.com














Veure més Imatgeria Festiva