TRESORS a BARCELONA: de setembre 2025

divendres, 19 de setembre del 2025

Escultura Figura femenina

"La figura femenina, realitzada pel prestigiós escultor Josep Llimona i Bruguera (1864 -1934), es presenta com una venus clàssica de rostre serè i mirada altiva, amb el pentinat recollit al clatell. Té el tors nu, i alhora púdicament subjecta amb dues mans la tela del vestit que li cobreix les cames. Un gran doblec de roba ajuda a dibuixar el joc dels malucs provocat per la lleugera flexió de la cama esquerra, mentre que els altres plecs de la vestimenta cauen aplomats fins al terra deixant entreveure l’extremitat dreta, on recau el pes de la figura.

Llimona, escultor modernista per excel·lència, aconseguí nombrosos èxits des de la seva joventut quan guanyà als 16 anys la Pensió Fortuny d’escultura per la seva obra El fill Pròdig. Tot i que és conegut, principalment, per peces modernistes com El desconsol (1907), o el Monument al doctor Robert (1910), l’escultor treballà els anys vint en obres de trets ben diferents com, per exemple, l’escultura eqüestre de Sant Jordi (1924), o les de la plaça de Catalunya i els jardins de Montjuïc, creades amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquests anys foren per a l’artista temps de canvis, motivats, d’una banda, pels nous corrents artístics presents a Catalunya i, de l’altra, per la mort, el mes de febrer de 1926, del seu germà, el pintor Joan Llimona amb qui havia estat molt unit i amb qui fundà el Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat que en els seus estatuts inicials prohibia la representació del nu femení, prohibició que fou anul·lada al cap de poc temps, cosa que va permetre Josep Llimona de realitzar les seves obres més destacades. En aquesta època es divulguen nous postulats estètics, es respiren nous aires i, per tant, el gust canvia. L’escultor evolucionà cap a noves formes, fet que s’evidencia en els encàrrecs que rebé per realitzar les escultures per a la plaça de Catalunya, urbanitzada segons el projecte inicial de Francesc de Paula Nebot. Aquí l’escultura femenina es mostra més corpulenta, lluny dels cossos prims i rostres idealitzats de dones melancòliques, a les quals Llimona ens tenia acostumats en anys anteriors, i que tants èxits li reportaren.

Aquesta figura s’esculpí per ornar el gran templet que s’havia d’erigir a la part superior de la plaça i que finalment no s’arribà a construir. Així és que, juntament amb les obres de Tarrach, Casanovas i Arnau, fou traslladada a la Diagonal davant de la tanca del Palau Reial de Pedralbes, nova residència del monarca Alfons XIII a Barcelona. La nuesa d’aquestes quatre escultures escandalitzà una part de la societat barcelonina de l’època, que des de les pàgines dels diaris manifestaren el seu enuig."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lidia Català

Materials:Pedra de Montjüic

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona i Bruguera, font:Viquipèdia

Veure Més:Art Públic Les Corts

Escultura Marina, la pesca

"La nova urbanització de la plaça de Catalunya fou obra de Francesc de Paula Nebot. L’Ajuntament en sessió de 24 de desembre de 1926, va acordar convocar un concurs restringit, en el que invitava nominalment a una sèrie d’artistes perquè presentessin els esbossos en guix, que posteriorment en material definitiu ornamentarien l’espai. Se’n presentaren noranta i el jurat va quedar satisfet del resultat; com s’havia anunciat, es va celebrar una exposició pública al Palau de Belles Arts. Al fons decoratiu de la plaça, hi havia d’haver setze estàtues, i s’encarregà a Eusebi Arnau el model i la reproducció en pedra de Montjuïc de dues d’elles, de les que, en el terme de noranta dies naturals, en devia tenir els models definitius acabats, i en el terme de cent vuitanta, tenir acabades en pedra i disposades per ésser col·locades. El preu pel que Arnau es feia càrrec de l’exposat era de dotze mil pessetes per cada estàtua, quedant entès que aquest comprenia les despeses d’execució del model, material, reproducció, ...

L’escultura que ens ocupa és una figura femenina, al·legòrica de la marina, modelada en fang, i reproduïda per Gabriel Bechini; les estàtues havien de tenir unes dimensions de 2,5 m. d’alçada, i 15 cm de plint, per les quals Arnau li havia d’abonar sis mil pessetes. Aquest nu femení te la simplicitat pròpia del noucentisme, que es distingeix per la simplicitat de formes. L’obra correspon a l’etapa de maduresa de l’artista, en la que realitza figures de caire clàssic, moment de certa davallada professional: no tenia tants encàrrecs i molt probablement trobava dificultats per assimilar el Noucentisme. Amb tot, hem de tenir present que sempre fou una persona admirada i respectada en l’entorn professional, i que els treballs dels últims anys el relacionen amb gran nombre d’arquitectes: Bertrán de Quintana, Guardia, Sagnier, Puig i Cadafalch, Goday, Domènech, Martorell. Aquell mateix any 1927, presidint Bonaventura Bassegoda la Junta de l’Acadèmia de Belles Arts, Arnau va ser proposat per la vacant d’escultura. Era doncs un escultor considerat, en certa manera aliè a les tendències del moment.

Quan el consistori disposà de totes les obres, pensà que potser n’hi havia massa, i algunes de les escultures que havien d’anar col·locades al costat de les fonts foren suprimides, anant a raure a altres indrets. Aquesta situació afectà a aquesta estàtua que fou instal·lada a la Diagonal.

Molt possiblement el model buidat en guix va formar part de l’Exposició-Homenatge al Cercle Artístic de Sant Lluc amb motiu de la mort d'Arnau el 1933."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - M. Isabel Marín

Materials:Pedra de Montjüic

Autor

Escultor:Eusebi Arnau

Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort, font:Viquipèdia

Veure Més:Art Públic Les Corts

Porta Est de l'antiga Finca Güell de Les Corts

"La porta est (de la Finca Güell), que donava a la Riera Blanca, fou enderrocada per a la construcció de la Facultat de Farmàcia i traslladada el 1957 al seu emplaçament actual a l'avinguda de Joan XXIII, on presideix l'entrada a l'aparcament. Igual que la resta del mur i de les altres portes d'accés, és de maó i està emmarcada per dos pilars esgraonats acabats amb pinacles, units per un arc rebaixat sobre impostes i coronat per merlets de línies arrodonides. Pinacles i merlets es recobreixen amb sanefes verticals i horitzontals de rajoles de ceràmica vidriada, combinant els colors blanc i el marró. Formalment, s'acosta a una interpretació goticitzant, estil a què Gaudí va recórrer sovint, encara que mitjançant solucions originals realitzades amb materials de gran tradició en la construcció catalana.^"

Font de la informació:Viquipèdia Pavellons i portes de la Finca Güell de Les Corts

Materials:Ceràmica i maó

Autor

Arquitecte:Antoni Gaudí

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí

Antoni Gaudí i Cornet, font:Viquipèdia

Veure Més:Art Públic Les Corts

Circ en ferro, Cirque en fer

"Es tracta d'una de les dues escultures públiques que hi ha a l'Illa Diagonal finançada per l'empresa d'assegurances Winthertur, que té en aquest complex comercial la seva seu central a Barcelona. Inaugurat el 20 de març del 1996, va ser adquirit directament per l'empresa i donat l'any següent a l'Ajuntament de Barcelona. El títol, en francès i alemany, al·ludeix al material amb què és fet -encara que, de fet, no és ferro, sinó acer corten, amb un pes total de 16 tones- i a la temàtica circense que vincula les diferents figures i elements que el formen entorn d'una anella de set metres de diàmetre. Rolf Knie és un artista que té vinculacions familiars amb el món del circ."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Cirque en ferre" conjunt escultòric realitzat per Rolf Knie i Miguel Sarasate, donat pel grup assegurador Winterthur a la ciutat de Barcelona, Barcelona, 20 de març de 1996

"Rolf Knie, creador, juntament amb l'escultor espanyol Miquel Sarasate, de l'escultura monumental Cirque en fer / Eisen Zirkus, és un artista polifacètic que va néixer a l'any 1949 al recinte del Cirque Knie, el circ nacional de Suïssa, del qual el seu pare era director.

L'escultura concentra en una superfície circular de pocs metres de diàmetre alguns dels animals i actors claus -elefants, pallassos- que pertanyen a l'espectacle del circ. L'obra, com si estigués feta d'una sola peça de ferro, reuneix elements reals que es troben a l'espai de la pista del circ quan s'arriba al moment culminant d'un espectacle.

Rolf Knie és un artista complet dotat de diversos talents -domador d'animals salvatges i cavalls, actor de cine i teatre, pintor, escultor- que ha plasmat la seva fascinació per l'espectacle del circ al món de l'art i del disseny. S'ha dedicat enèrgicament a dibuixar els seus estimats animals i els moments viscuts i imaginats més memorables de la seva carrera. D'una banda, es coneixen les seves pintures i els seus dibuixos alegres, que en algunes ocasions serveixen de punt de partida per a la creació de personatges, objectes i mobles en la línia d'un disseny lúdic. D'altra banda, l'escultura monumental el Cirque en fer / Eisen Zirkus, transmet un homenatge al món del circ, i a la memòria del temps i a la seva ubicació a la ciutat de Barcelona que l'emmarca. L'obra, que evoca uns immensos cavallets de ferro oxidat, està instal·lada en un lloc de pas de joves, a la cruïlla dels carrers Constança i Déu i Mata, un punt de confluència de dues escoles d'educació primària i secundària, d'un poliesportiu municipal, la Biblioteca Popular Can Roses i els Jardins de Sant Joan de Deu, davant de la sortida de l'aparcament del centre comercial Illa Diagonal."