TRESORS a BARCELONA: de novembre 2024

EL AYUNTAMIENTO / DE / BARCELONA / A LOS / REPATRIADOS / DE / ULTRAMAR"

"La Federació Espanyola Protectora de Repatriats d’Ultramar va moure cel i terra per a que l’Ajuntament de Barcelona, a més d’acollir els cossos de 734 soldats morts a Cuba i Filipines durant les darrreres guerres colonials de 1898, aixequés un monument en el seu record. Al cementiri de Les Corts es va adjudicar un notable espai per a que es construís una mena de fossar en l’interior del qual estan 734 nínxols. La placa, tanmateix, que hi van posar, diu el següent: “La Federación de Repatriados como recuerdo a los 726 heroicos compañeros de aquellas islas. 28 noviembre 1904”, i signa “La Junta” amb un nom afegit, “S.Torruella”, que potser va ser l’arquitecte de l’indret, ja que el president de la federació es deia Albert Serra Capdevila.

La diferència evident entre 726 a la placa i 734 al llistat que hi ha a la porta del fossar prové del fet que de vuit dels soldats repatriats es desconeixia el nom. En el bell mig del fossar s’aixeca un turonet amb una creu. La làpida que rematava la feina va ser duta en carruatge des de la plaça de Sant Jaume fins el cementiri de Les Corts per decisió de l’alcalde del moment, Gabriel Lluch."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Al cementiri de Les Corts, en un dels quadrants que el composen, trobem aquest monument de planta quadrada d’onze metres de costat, amb un disseny totalment simètric.

Aquest espai està envoltat per un fossar que s’inicia amb una escalinata de cinc metres d’amplada con a punt de vista principal. Les escales donen accés al fossar que davalla en tres trams fins a una fondària de cinc metres en cadascun dels dos laterals. Al final del tram, abans d’arribar al mur posterior hi ha l’accés enreixat a la cripta. Just al costat de la porta trobem una placa dedicada als repatriats. L’interior de la cripta rep la llum exterior a través de quatre orificis situats a les diagonals del seu terrat , a mig camí entre el centre que ocupa l’espai coronat per una creu, i els quatre angles de la coberta.

Aquestes lluminàries, són circulars i tenen forma de cúpula, oberta en la seva part superior, amb un diàmetre aproximat de vuitanta centímetres. El diàmetre exterior de les cúpules és de un metre i cinquanta centímetres.

El terrat descrit, limita amb una barana en forma de mur continu amb els quatre angles rematats en cada angle, amb quatre formes planes de secció lobulada, que sobresortint del límit de la barana, recreen el dibuix d’un cor.

Pràcticament tota la construcció està realitzada en pedra arenosa d’una tonalitat que es mou entre els ocres i els torrats. Els murs estan alçats a base d’un empedrat dissenyat per un conjunt de peces que composen bé, a través d’una geometria irregular.

La cripta, modesta en el seu interior, està coronada exteriorment per la creu abans esmentada, de braços regulars en pedra, de dos metres d’altura, que neix d’una base feta amb pedres sobreposades, plena de vegetació autòctona. La creu queda recolzada en els dos laterals per una mena de tronc piramidal, integrat a la forma i fet amb la mateixa pedra. Per la part del darrere hi ha dipositada una petita creu inclinada.

El monument adopta l’aparença d’una fortificació. Mirat de front, situat al centre, hi ha una placa commemorativa també feta amb pedra en forma d’arc per la part superior amb un escut de la ciutat de Barcelona, envoltat d’unes branques d’olivera que resseguint l’arc, ajuden a composar la placa quadrada amb el límit arquejat de la seva part superior.

Sota l’escut es pot llegir el text següent: “EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA A LOS REPATRIADOS DE ULTRAMAR”. La placa, per la seva part inferior acaba amb tres queixals quadrats que trenquen la seva monotonia.

La part exterior queda limitada per una barana formada per divuit pilastres, unides entre si per un doble passamà de ferro pintat de gris, amb una espiral de sis voltes, en cadascun dels trams, com a únic detall decoratiu.

Aquest monument, envoltat de pins i palmeres, forma una planta rectangular de trenta tres per quaranta tres metres, la qual visualment se’ns fa quadrada. Podem parlar d’una obra ben integrada al seu entorn. Molts dels elements continguts en el monument s’han condicionat a la forma arquejada dels nínxols. Fins i tot les cadències entre els espais ocupats i buits, composen perfectament amb l’ordre regular dels edificis de nínxols que l’envolten. La simetria formal i constructiva del monument, sense cap símbol de riquesa en materials nobles o altres atributs, imposa una idea d’austeritat que s’adequa plenament a l’estètica, les dimensions i l’ambient de l’espai a on està ubicat.

El seu estat de conservació és bo. No hi ha signes d’humitat ni de deixadesa. Té l’avantatge de necessitar poc manteniment ja que els materials emprats són de provada resistència als agents atmosfèrics i envelleixen bé.

Constitueix un exemple de bona adequació dels materials per l’ús i el lloc on es destina."