divendres, 23 de desembre del 2022

Escultura Cylinder 1982


Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"Una setmana després de ser inaugurada l'escultura de Guillem Viladot, el tarragoní i nord-americà Tom Carr veia posada la seva obra, Cylinder 1992, però per sort no la va trobar de perfil, com estava poc abans de la inauguració. L'esforç d'una brigada del club va ajudar a evitar l'espifiada. L'obra fa companyia a la peça de Viladot del gol nord."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"Com a escultor, Tom Carr explora la incidència de la llum dins de les formes geomètriques. L'obra que figura a l'estadi del Futbol Club Barcelona és realment un cilindre, com el seu nom posa de manifest. Realitzada en acer inoxidable, és com un dels coixinets d'una gran màquina que ha d'estar treballant d'una manera contínua. És la manera que té l'escultor d'expressar la seva idea de què és l'acció en equip d'una gran organització humana que necessita, malgrat l'impuls interior que porta, dels elements naturals que l'envolten. En especial li és necessària l'energia del sol que segons les hores del dia li arriba i li dóna reflexos lumínics. Quieta en el lloc en què l'han posada, fa la sensació que hagi de rodar per ella mateixa amb voluntat d'arribar a un objectiu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - JosepA M.Cadena

Materials:Acer inoxidable

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Tom Carr

Més informació:Viquipèdia Tom Carr

Més informació:Tomcarrstudio.com

Tom Carr, font:artandonly.com

 

Veure més Art Públic Les Corts

 


dijous, 22 de desembre del 2022

Escultura Diàleg entre cultures

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El febrer de 1999 va ser un mes pròdig per al Barça, artísticament parlant. Si va començar amb Olímpica, de Juan Beltrán, va continuar amb Diàleg entre cultures, de l'escultora Elvira Fustero, el dia 24. Els bons oficis de Pujol Grau encara inaugurarien una tercera escultura una setmana més tard."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Elvira Fustero, pintora i escultora alhora, es mou dins de l'expressionisme abstracte. El seu principal mòbil artístic és esbrinar com la llum interior dels humans venç la foscor ambiental de la societat. Des de la cova o l'esvoranc que es perd en la immensitat dels fets físics, desitja posar de relleu que les diverses maneres que hi ha per arribar a l'ataràxia que el coneixement dóna a les persones sàvies tenen molt en comú si es practica el diàleg. Per aquest motiu l'escultura de què tractem, de ferro, té formes tallants entrades i un reixat que indiquen els camins i les diverses situacions que porten a l'enriquiment del pensament si arriben a la fecunda comunicació. L'obra és oberta en l'estructura per rebre tot el que sigui de positiu, però sempre conflueix cap el centre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Elvira Fustero

Més informació:Viquipèdia Elvira Fustero.blogspot.com

Elvira Fustero, font:arteinformado.com

Veure més Art Públic Les Corts

 


Escultura El primer gest

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El 6 de juny del 2000 era inaugurada aquesta escultura de Maïs (Marisa Jorba), que constituïa la número 13 de la col·lecció del Barça. La seva forma de papallona la fa francament popular."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Marisa Jorba utilitza el nom Maïs amb què la coneixien familiars i amics d'infantesa per a l'activitat artística. Es donà a conèixer com a esmaltadora i, després de diverses exposicions en què posà de manifest el seu afany per renovar la temàtica i trobar més projecció per a unes tècniques que es podien confondre amb les artesanes, avançà cap a l'escultura pel seu sentit tridimensional. El seu interès creatiu se centra, després d'haver explorat el món del llibre i de les activitats culturals, en la representació del primer humà i, més encara, en la formació dels cossos en el natural procés del néixer. L'escultura de referència, de ferro i esmalts al foc, recull en la seva abstracció de les formes, el primer gest dels éssers vius, autònoms en potència fins que els arriba l'hora de la concepció."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro i esmalts al foc

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Maïs (Marisa Jorba)

Més informació:Mais.cat/

Maïs, font:twitter

 
Veure més Art Públic Les Corts

 


dimecres, 21 de desembre del 2022

Escultura Chiaro di luna

 

Museu Futbol Club Barcelona President Nuñez

"El 3 de desembre del 2002 va ser el dia triat per posar a la gespa que envolta el camp del Barça la setzena escultura que conforma un peculiar parc artístic, impulsat per l'artista polifacètic Miquel Pujol Grau. Es tracta de Chiaro di luna, escultura de l'italià Clodoveo Masciarelli, situada a la zona del gol sud. L'autor va realitzar aquesta obra de ferro, coure forjat i travertí el 1997."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

 

"L'escultor italià combina al ferro, el coure forjat i el travertí per establir una situació nocturna, quan en un cel clar lluu el disc d'argent que fa la lluna plena. Representa el moment dolç de la culminació de tots els somnis, però també porta a l'interior les angoixes passades i la preocupació perquè aquestes tornin. L'artista vol celebrar l'instant especial i s'hi lliura amb plena satisfacció creativa, però deixa constància que la realitat de l'angoixa és més tossuda que la de la plena satisfacció. És el que en general passa a la vida i que en el camp de l'esport neguiteja constantment aquells que el practiquen i als seus seguidors. És aquesta una lectura subliminar que cal tenir en compte respecte a les obres d'aquest artista, encara que mai no s'ha de desaprofitar l'alegria que també posa de relleu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M.Cadena

Materials:Ferro, coure forjat i travertí

 

Més informació:Viquipèdia Museu del F.C.Barcelona

Museu del F.C.Barcelona, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Clodoveo Masciarelli

Clodoveo Masciarelli (Atri, Itàlia, 1955). Escultor, viu i treballa a Pescara. El seu primer mestre fou el pare Livio, escultor italià de tema religiós. Amb ell aprengué la forja de ferro, l'ús de l'acer i la talla en fusta. A les seves obres ha anat incorporant la pedra, el marbre i altres materials amb voluntat d'experimentació. Començà a exposar l'any 1995 i té obres a la Universitat d'Urbino, així com a diversos museus de Roma i d'altres ciutats d'Itàlia. La que figura a l'estadi del Futbol Club Barcelona és la primera que té a Barcelona.

Més  informació:Franciscablazquez.net/clodoveo_masciarelli

Clodoveo Masciarelli, font:guardiagreleweb.net

 
Veure més Art Públic Les Corts

   


Font dels Jardins dels Doctors Dolsa

 

"Hi ha ocasions que les necessitats poden esdevenir també una ocasió per crear més espais destinats al lleure. Un cas ben concret va ser la creació d'un nou dipòsit pluvial a Les Corts. Tot aprofitant la llera de la Riera Blanca, es va crear al costat del carrer La Pobla de Lillet i de la Ronda del Mig, ja coberta, un nou dipòsit per retenir l'aigua de la pluja que consta de dos cossos, un de 5.500 metres cúbics, més superficial, que desguassa totalment per gravetat, i un altre, de més pregon, amb capacitat per 47.000 metres cúbics. A sobre l'arquitecte Agustí Puñonosa va dissenyar un jardí amb un estany força original, dedicat als doctors Dolsa, creadors de l'Institut Frenopàtic, els terrenys del qual es troben uns metres més amunt, i sobre els que es va construir la nova clínica Dexeus. Els Dolsa van ser dos: Tomàs, el fundador (La Canonja, Tarragonès, 1819 - Barcelona, 1909) i el seu fill i continuador, Lluís (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1850 - Barcelona, 1908). Els jardins i el dipòsit pluvial van ser inaugurats el 23 de febrer del 2003."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Quan valorem un projecte realitzat i no hem investigat la relació entre allò que està materialitzat i les intencions projectuals, difícilment podem assegurar el lligam entre les solucions formals i els problemes tècnics.

Això ens passa a l'analitzar la font dels Jardins dels Doctors Dolsa. Podríem pensar que el fet de disposar d’una gran quantitat d’aigua en el subsòl de la plaça, permetria avançar en un projecte basat en el dinamisme i la coreografia del material base, l’aigua. En aquest cas els plans d’aigua a dos nivells de cota haurien d’estar plens de sortidors en moviment constant.

No és el cas. Agustí Pruñonosa opta pels brolls d’aigua i per aquesta raó ha de construir unes estructures de formigó blanc –potser substituint les clàssiques escultures en forma de peix, d’animal que treu l’aigua per la boca o d’aiguadera que gràcies els seus càntirs, escup els brolls d’aigua dins de la làmina?- que permeten crear uns brolls relativament grans i potents.

L’efecte de l’aigua en moviment és relativament pobre i el pes de les estructures blanques de formigó, excessivament pesant i rígid. La font en el seu conjunt denota un excés de construcció, d’arquitectura."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni Remasar

Material:Formigó armat i aigüa





 

 

Font dels Jardins dels doctors Dolsa, font:Wikimedia
 

 

Més informació:Viquipèdia Tomàs Dolsa i Ricart

Tomàs Dolsa, font:galeriametges.cat

Més informació:Viquipèdia Lluís Dolsa i Ramon 

Lluís Dolsa, font:ramc.cat
 

Autor

Disseny:Agustí Pruñonosa

 

 Veure més Art Públic Les Corts