dimecres, 14 de juliol de 2021

Escultura Quatre falques

 

"El artista alemany, Ulrich Rückriem, va posar quatre falques, fetes amb granit finlandès, al bell mig del Pla de Palau. L'obra, que no tenia títol, està situada davant de la Font del Geni Català, i hi ha qui la interpreta com una versió molt lliure de les quatre barres catalanes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"De simplicitat contundent i radical, l'obra de Rückreim evoca sovint un serè classicisme. Aquesta associació no té a veure amb les imatges o la composició, sinó que el seu origen rau en la puresa dels materials petris, en l'acurada economia de les seves subtils manipulacions, les quals gairebé no sobrepassen el gest o el concepte, i finalment, en la delicada dialèctica entre, d'una banda, els elements inorgànics naturals i, de l'altra, els talls lineals o les superfícies polides. Configuració formal, processos constructius i qualitats materials es reuneixen en "signes" escultòrics que posseeixen tant la immediatesa de la creació primigènia, com el gruix de la tradició secular.

Al Pla de Palau, quatre trossos tallats d'una roca en forma natural de falca s'han col·locat en dos grups de dos, separats a la seva vegada per un espai de setanta centímetres. Llevat del fet de ser tallades, les masses de pedres no han sofert altra manipulació. Les seves dimensions i la seva col·locació han estat acuradament decidides en relació a l'arquitectura circumdant, a l'escala humana i als arbres de la plaça. Les quatre falques són límit però no un impediment entre la plaça arborada i el passeig amb el monument central. Els quatre elements no causen lectures superposades de tipus narratiu o commemoratiu, senzillament s'articulen per la seva forma, escala, material i posició, amb un espai urbà complex, i reforcen així el caràcter unitari d'aquest mateix espai."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Granit finlandès












 

Autor

Escultor:Ulrich Rückriem

Mes informació:Wikipedia Ulrich Rückriem

 

Ulrich Rückriem, font:wikipedia

 

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


dimecres, 7 de juliol de 2021

Banyistas Marina

 

"Joan Rebull va fer el relleu que hi ha a la façana d'aquest edifici, fent cantonada, l’any 1923, poc abans d’anar a viure a París, quan era més fortament influït pels evolucionistes. Està format per quatre plaques iguals i es pot observar que no s'ajusten exactament a la mida de l'espai que hi era reservat i va caldre deixar un passepartout una mica més ample al costat de sota. Representa un parell de banyistes força tapats, com correspon a l'època, i ben equipats amb parasol, tendal i gandula. L'home, amb gorra, és assegut a terra, i la dona recolzada. Al fons, a la dreta, dos vaixells completen l'escena.

Li va encarregar l'arquitecte de l'edifici, Antoni Puig Gairalt, dotze anys més gran que ell, a qui havia conegut Rebull durant la seva etapa de formació a Barcelona. Rebull va passar tota la dècada dels anys vint a França.

Tant per a Puig com per a Rebull, aquestes obres representen fites molt significatives de la seva carrera. L’edifici, aixecat el 1927 a la Via Laietana oberta pocs anys abans, marca el inici de les influències art decó i el pas cap al formalisme. Puig volia que la façana de l'edifici fos de color verd poma, el que, vist avui, sembla un clar encert, però els tècnics municipals no li van donar l'autorització, el que va crear un cert escàndol en els mitjans intel·lectuals progressistes de la ciutat. Rebull va voler-hi fer també la seva aportació amb aquesta relleu, que marca un clar trencament amb el noucentisme d'arrel més clàssica per iniciar una via de noucentisme més realista en la que Rebull arribaria a ser una figura clau. Puig va construir aquest edifici just abans que la fàbrica Myrurgia."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Pedra


Edifici CESE Via Laietana 6, font:bcnroc.ajuntament.barcelona.cat

 

Autor

Escultor:Joan Rebull Torroja

Arquitecte:Antoni Puig Gairalt

Més informació:Viquipèdia Joan Rebull i Torroja

Joan Rebull i Torroja, font:labellesa.cat

Més informació:Viquipèdia Antoni Puig i Gairalt

Més informació:Arquitecturacatalana.cat Antoni Puig i Gairalt

Antoni Puig i Gairalt, font:arquitecturacatalana.cat

 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


dijous, 1 de juliol de 2021

Born

 

"Jaume Plensa és l'aportació catalana a les "Configuracions urbanes" amb aquesta obra conformada per boles, lletres i un bagul, que vénen a recordar el passat del Born com a terreny de justes medievals i mercat. Una de les boles es troba a les escales de l'església de Santa Maria del Mar. La idea del bagul és present en una frase de Plensa: "Omple el teu pit com un bagul i respira."

"L'aproximació creativa de Jaume Plensa acostuma a tenir un intens contingut existencial, tanmateix, les obres assoleixen un elevadíssim grau d'objectivitat, gràcies als materials emprats, ferro o alumini habitualment, a la seva configuració en objectes d'enginyeria poètica senzilla i sense efectismes, així com a l'ús de categories plàstiques senzilles en cru com ara la compressió, el impediment o la tensió. Tanmateix, a tots dos costats de la conclusió figurativa de les obres, és a dir, quan són creades i quan són percebudes, l'energia subjectiva s'hi exhaureix, i torna després a brotllar respectivament. Però aquest procés de transferència no és una comunicació autobiogràfica ja que Plensa es buida i dilueix en el que és creat fins l'absolut, mentre que el perceptor té el convenciment d'aconseguir una apropiació particular a partir d'un objecte diferenciat.

Al passeig del Born, l'esfera de les escalinates de Santa Maria del Mar, aquella altra gairebé oculta en l'ombrívola arcada, o les agrupades sota algun dels bancs del passeig, i també l'imponent sarcòfag que descansa a sobre d'un d'aquests bancs són compressions de vivències interiors, empremtes d'existència preservades d'agressions, residus d'experiències vitals. Són accents de regeneració vital en un marc molt més imponent per la seva entitat immaterial com a nòdul de relacions ciutadanes que no pas per la seva extraordinària bellesa.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Ferro colat incorporant un banc de pedra












 

Més informació:Viquipèdia El Born

Passeig del Born, font:Viquipédia

 

Autor

Escultor:Jaume Plensa i Suñé

Més informació:Viquipèdia Jaume Plensa i Suñé

Més informació:jaumeplensa.com/

 

Jaume Plensa i Suñé, font:Viquipèdia
 


Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimecres, 30 de juny de 2021

Jardí del Cambalache

 

 

"La Fundació Tàpies va acollir una curiosa mostra, Insideout: jardí del cambalache, de l'11 de maig al 29 de juliol del 2001. Va transformar la terrassa de la fundació en una barreja d'hort i de jardí, que "permetia la interacció entre els visitants, el mateix artista i els diferents objectes que aniran configurant la col·lecció mutant: plantes, llavors, herbes medicinals, textos, dibuixos, joguines, llibres, fotocòpies, estris domèstics...". L'artista era el sevillà Federico Guzmán i la comissària de l'exposició, la barcelonina Rosa Pera. El darrer dia, el diumenge 29 de juliol del 2001, es va traslladar al parc de la Ciutadella una mostra del Jardí del Cambalache, que va ser plantada davant del Museu de Geologia, molt a prop del pi marítim regalat per la vídua de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí a Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

 

"Situat al Parc de la Ciutadella, hi accedim en passar el Museu de Zoologia cap el de Geologia, entre l'Hivernacle i l'Umbracle. Rodejat de col·leccions de la natura, Jardí del Cambalache n'és una d'especial, fruit del treball específic i en procés que l'artista Federico Guzmán féu entre abril i agost de 2001 a la Fundació Tàpies.

A fi d'esbrinar mecanismes de relació entre el Museu i la Ciutat, Insideout: Jardí del Cambalache rescatà l'esperit popular que Ildefons Cerdà preveia pels patis de l'Eixample i convertí la terrassa de la Fundació en hort portàtil, lloc de trobada i intercanvi d'idees, serveis i experiències. A partir del cultiu de plantes econòmiques, culinàries i medicinals, el pati acollí tallers ( El Dibujo es una Matera , El Pati Comestible ) i activitats d'intercanvi no monetari: un espai per cultivar-se en gaudir de l'hort, llegir, reposar a l'hamaca, ballar (amb selecció fito-musical llatina), dibuixar, fotocopiar i amb tot, exercir el troc. A les sales, visitar l'exposició Viajes a la Semilla , amb obres de Guzmán, entrevistes a savis populars barcelonins i documentació d'associacions locals d'intercanvi.

A més de la col·lecció de plantes, a Insideout… Guzmán augmentà la del Museo de la Calle (iniciat amb el Colectivo Cambalache a Colòmbia el 1998 i exposada íntegra a Viajes a la Semilla ), fent troc de vegetals pel que la gent li donés, al pati recreatiu de la Fundació o mentre circulava per les fires de sant Jordi i de sant Ponç o pels Encants Vells. Finalment, algunes plantes del Jardí es trasplantaren al Parc: Gran Picnic Cambalache , trobada popular amb bescanvi d'objectes, cançons, llibres, massatges, fruites, pa... i el colofó, Rumba Tropi-Catalana : ball i rifa d'un viatge al Carib.

Des d'aleshores, la conversa roman oberta a la Ciutadella, on tots podem, com diria Guzmán, "practicar la metodologia del cambalache biològic entre les plantes i nosaltres, imaginant-les com símbols vius de les relacions humanes i socials", perquè, una planta és una porta oberta al coneixement, a la memòria, a la comunicació entre cultures, a la ciència, a la música..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Rosa Pera

Materials:Paisatge

 



Autor

Escultor:Federico Guzmán

Més informació:Fundación VMO Federico Guzmán

Més informació:Colección Caixaforum Federico Guzmán

Més informació:Juanadeaizpuru.es Federico Guzman fiko

Federico Guzmán, font:propronews.es

 

Imatge exposició Inside, font:Fundaciotapies.org


 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura La Marina

 

"El mes de novembre de 1882 van ser encarregats els quatre grups que s'havien de col·locar-se a les portes principals de l'entrada del parc. Dos d'ells -la indústria i el comerç- foren encarregats a Agapit Vallmitjana, mentre que les al·legories a la marina i a l'agricultura foren encomanades al seu germà Venanci. Totes elles van ser esculpides amb pedra de la província de Lleida. A la darreria de novembre de 1884 s'estaven posant les estàtues de l'agricultura i la marina als pedestals de l'entrada del Parc pel passeig de la Duana (actualment, avinguda del Marquès de l'Argentera). La marina fou l'última de col·locar-se, acte que va tenir lloc el 3 de desembre de 1884. Pesaven 400 quintars.

Igual que en la representació de l'agricultura, no deixa de situar els accessoris tradicionals per donar a conèixer aquella representació. En aquest cas, els accessoris són l'àncora i les cadenes que s'enrotllen al voltant del piló de ferro on s'amarren els vaixells. Un braç de la figura recolza sobre aquest element, mentre que l'altra se situa a la cintura, posició que en el seu moment va ser criticada pel fet que es considerava una posició poc elegant. El que sí que es podria dir és que hi ha una musculatura exagerada en la cama nua de l'estàtua, així com surt de manera il·lògica. Aquesta cama, que surt nua entre els plecs del vestit, ens recorda la manera de fer de Bernini en un dels àngels que decoren el Ponte de Sant Angelo de Roma.

Més criticable és una certa desproporció que es troba en l'anatomia del nen que acompanya la figura femenina, i que agafa una xarxa de pescar. La solució donada a aquest putti demostra una certa desproporció, especialment del cap i el tors comparats amb les cames.

El disseny de la figura va ser fet per Venanci Vallmitjana, mentre que en l'execució final va intervenir de manera molt notable l'escultor Josep Carcassó.

A diferència de les escultures d'Agapit -i que donen al Saló de Sant Joan, avui passeig de Lluís Companys-, aquestes del seu germà Venanci tenen un acabat menor, especialment pel que fa a la visió posterior de l'escultura, indiscutiblement menys ordenades i cuidades si es comparen amb les signades per Agapit."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabell Coll

Materials:Pedra calcària 









 

Autor

Escultor:Venanci Vallmitjana i Barbany

Execuxió:Josep Carcassó

Disseny:Josep Fontseré

Més informació:Viquipèdia Venanci Vallmitjana i Barbany

Més  informació:dbe.rah.es Venancio Vallmitjana Barbany

Venanci Vallmitajana i Barbany, font:Viquipèdia

 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est