divendres, 5 de març del 2021

Els Tres Tombs

Tres Tombs a Sant Andreu del Palomar, font:La Vanguardia
 

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals. Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

Sant Antoni Abad, font:angelfalques.blogspot.com
 

"A Barcelona - Sant Antoni Abad - es el patró dels gremis dels carreters i dels cotxers, dels traginers i llogaters de mules. 

Del perquè del nom de Els Tres Tombs hi ha versions per tots els gustos. 

Unes versions suposen que els tres tombs  eren les voltes que feia fer el genet a la muntura sobre les potes del darrere com a prova de destresa, davant del capellà encarregat de beneir l’animal. 

Altres creuen que les tres voltes es feien al voltant d’una creu propera al lloc de la benedicció, en el convent de Sant Antoni (actual Ronda de Sant Antoni). 

Una altra versió substitueix la creu per l’illa de cases on estava el convent. 

Fins els anys 30 del segle XIX, segons Joan Amades, a Barcelona s’encarregaven de la desfilada les confraries dels mulaters, els traginers de ribera i dels bastaixos de capçana, que eren els gremis que monopolitzaven el transport de mercaderies de la ciutat.

Aquests oficis tenien la seva casa gremial a la Plaça dels Traginers (desapareguda amb l’obertura de la Via Laietana, destrucció del barri de Sant Pere).

El diumenge abans de la festivitat, en aquesta plaça es subhastava el càrrec d’abanderat de la comitiva. La junta del gremi traslladava el pendó fins a casa del guanyador i lluïa tota la setmana en el seu balcó. El dia de Sant Antoni la cavalcada sortia des d’aquest domicili, obrint la comitiva tres genets.

Abans de la desaparició del barri de La Ribera (1715) la comitiva s’encaminava a l’església del convent de Santa Clara, el qual estaria ubicat on actualment hi ha la plaça davant del Parlament de Catalunya, en la Ciutadella. Aquesta visita era deguda a que segons la tradició va ser en aquest indret on Sant Antoni va saltar del núvol que l’havia 
transportat fins a Barcelona. Allí es feia la benedicció (que posteriorment passà a l’església del Portal de Sant Antoni, l’actual Ronda) i s’anava a fer les visites a les autoritats de la ciutat.

El Montepío de San Antonio Abad, (Cocheros de Barcelona), fou fundat l’any 1872 acollint la organització de la ma dels seus predecessors documentats des de l’any 1825, de la festa de Els Tres Tombs de Barcelona. Y a mitjans del segle XX va canviar el sufix de Cocheros de Barcelona per Caleseros de Barcelona. La comitiva sortia de la Casa de la Caritat del carrer Montalegre.

Amb els anys el lloc de sortida de la comitiva va anar variant, com per exemple, ja en els anys 70, del carrer Elcano 32  on estaven les cotxeres Gabelli , al pati de l’escola industrial al carrer Urgell, i últimament als peus de les fonts de Montjuic, a les esplanades de la Fira que ens ofereix una millor organització del acte.

El  nom dels organitzadors també ha anat canviant, del primer Montepío de San Antonio Abad (Cocheros de Barcelona) es va transformar en “Montepio de San Antonio Abad (Caleseros de Barcelona) i ja a l’any 1985  es fundà la “Germandat de Sant Antoni Abat de Barcelona, Patronat dels Tres Tombs”  amb antics membres del extint montepio i fins la data  que finalment se la coneixerà com a Federació dels Tres Tombs de Barcelona.

 

PA DE SANT ANTONI

Fent al•lusió a la historia segons la qual un home l’hi portava el pa al sant quan aquest es trobava al desert, tradicionalment fora de l’església es repartia pa las fidels i pobres que hi havia al voltant.

Actualment i pot ser per recordar aquells passatges a les pastisseries es ven el tortell de Sant Antoni.

Tortell de Sant Antoni, font:El Cullerot Festuc

 

LA RIFA DEL PORC 

Donat el vincle entre el sant i els porquets, a Barcelona es celebrava aquesta rifa per al sosteniment de l’antiga orde dels frares antonians, que el 1115 havien fundat a Barcelona un llatzeret (un hospital de leprosos). Aquest hospital estava a tocar del Portal de Sant Antoni. L’ordre s’extingí el 1728 i el seu hospital s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu (carrer del Carme, actual Biblioteca Nacional de Catalunya, que després acabaria unint-se a l’Hospital de Sant Pau). 

Durant l’any es passejaven a diari dos o tres porcs pels carrers de Barcelona, menats per dos músics que tocaven flauta, tabalet i gaita, i un representant de l’hospital que venia els números de la rifa. Duia un bàcul episcopal i una campaneta que hi penjava. D’aquesta singular processó va néixer la dita “voltar més que els porcs de sant Antoni”. Els porcs es sacrificaven al carrer, per unes dones anomenades “mocaderes”. Acabaven convertits en el brou brufat, el llomillo amb mongetes o el platillo de sang i fetge amb ceba.

Rifa del porc, font:beteve.cat

La rifa quedà prohibida per afavorir la Loteria Nacional, l’any 1879."

 

Font de la informació:Trestombsbarcelona.cat

 

Festes a Catalunya

"Les poblacions catalanes que celebren de manera destacada els tres tombs són:

  • La Festa de Sant Antoni d'Ascó es concentra al cap de setmana més proper al 17 de gener i dura quatre dies. La festa comença amb la recollida de la llenya que els veïns deixen a les portes de les seves cases i que servirà per alimentar la foguera al llarg dels dies de celebració. També té lloc la Plega (o capta de diners) pels carrers del poble, que abans servia per sufragar les despeses que generava la celebració.

Festa de Sant Antoni d'Ascó, font:ascoturisme.cat
 

  • Els Tres Tombs d'Anglesola aplega carros amb bèsties de diversa procedència i se celebra conjuntament amb una fira medieval anualment a mitjans d'abril, abans de la festivitat de Sant Jordi. Organitzada per la Societat de Sant Antoni Abat d'Anglesola, es duen a terme diverses activitats relacionades amb el món equí i el passat, com la cercavila dels Tres Tombs, les exhibicions amb bèsties de càrrega, els concursos i les curses d'animals, la fira d'oficis tradicionals i els sopars medievals.

Els Tres Tombs d'Anglesola, font:segre.com
 

  • El Cós de Sant Antoni de Vila-seca és una cursa de cavalls que se celebra durant la Festa Major de Vila-seca, el dia 17 de gener. Les curses de cavalls o el «Cós» ja se celebraven des del darrere quart del segle xix. Un Pregó de l'any 1876 dóna fe de la seva celebració, dels premis que es lliuraven en aquella època i de la forma en què es desenvolupava la competició.

Cós de Sant Antoni de Vila-seca, font:diarimes.com
 

  • La Festa dels Traginers de Balsareny antigament se celebrava el 17 de gener però actualment se celebra el diumenge de Sexagèsima, el diumenge de la setmana abans del Carnaval, per bé que els primers actes lúdics tenen lloc dissabte al vespre i consisteixen en un ball, el correfoc i el cercatasques. El diumenge, dia central de la celebració, destaquen els actes esmentats relacionats amb la festivitat de Sant Antoni i tot d'activitats paral·leles amb un rerefons històric i folklòric com poden ser la mostra d'eines de pagès, el ferrament i l'esquilada de bestiar i altres antics oficis relacionats amb els animals.

Desfilada festa dels Traginers de Balsareny, font:regio7.cat
 

  • L'Encamisada de Falset, celebrada el cap de setmana més proper al dia de Sant Antoni abat, consisteix que els falsetans es vesteixen amb la indumentària tradicional per sortir, amb els animals i els carros ben guarnits, a tombar per la vila. La celebració es diferencia d'altres cavalcades dels tres tombs d'arreu de Catalunya pel rerefons llegendari que la motiva i per la forma com s'organitza i es desenvolupa en l'actualitat, amb una participació bàsicament local.

Encamisada de Falcet, font:avecesveoviajes.com
 

  • La Festa dels Tonis de Taradell se celebra durant el cap de setmana anterior al dia de Sant Antoni Abat. Es té constància d'algunes celebracions d'aquesta festa des de 1780. Des dels inicis del segle XX fins al 1982, la festa dels Tonis s'organitzava a través de l'Associació de Sant Antoni Abat, depenent de la Parròquia. El 1982 es va constituir l'actual Comissió de festes de Sant Antoni Abat.

Tonis de Taradell, font:Taradell.com
 

  • Els Tres Tombs de Sant Antoni Abat de Valls se celebren per norma general el diumenge abans del dia 17 de gener, però els actes comencen el desembre anterior, amb la Presentació dels Tres Tombs i l'entrega de la Bandera i el Penó als portants. L'acte central de la festa té lloc diumenge al matí amb la desfilada de totes les cavalleries i carruatges. És un dels Tres Tombs més matiners del calendari català i foren declarats Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Tres Tombs de Valls, font:Onvaig.cat
 

  • La Festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga se celebra des del 1888 i té com a acte central la cavalcada dels cavalls. A principis del segle xxi, mantenint la vessant religiosa s'ha obert a altres vessants més socials, històriques i de reivindicació. Una sèrie d'activitats lúdiques, repartides en diferents dies, acompanyen l'acte central. Cada 17 de gener se celebra una missa solemne en honor del patró i el darrer cap de setmana de gener se succeeixen un seguit d'activitats lúdiques i culturals. La festa dels tres tombs rep el nom dels Tonis com a la resta de la comarca.

Tres Tombs Sant Antoni de Berga, font:Naciodigital.cat
 

  • Els Tres Tombs d'Igualada són els tres tombs més antics portats a terme ininterrompudament des de l'any 1822. La transcendència històrica dels traginers de l'Anoia l'han convertit en una diada declarada festa d'interès turístic nacional l'any 1981. Destaca la importància de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, la diligència Igualada-Barcelona i el Museu del Traginer. El dissabte al vespre es fa la cercavila nocturna pels principals carrers de la ciutat. El diumenge a les 12 en punt es dóna la sortida dels Tres Tombs, tres voltes amb una distància aproximada de 3 quilòmetres, abans de la benedicció dels animals i participants.

Tres Tombs d'Igualada, font:infoanoia.cat
 

  • La Corrida és la designació tradicional de la festa a Puig-reig (Berguedà), encara que provingui d'un castellanisme, i se celebra el cap de setmana següent al 17 de gener. La Corrida té alguns dels elements comuns dels Tres Tombs, com la cercavila de carros, cavalls i rucs, i altres d'específics, com el Joc de les cintes (d'origen medieval) i les curses de cavalls, mules i rucs que es fan a la tarda. Un altre element propi de la celebració a Puig-reig és la Festa a l'entorn del porc, que antigament era la matança del porc i en l'actualitat consisteix en una demostració d'elaboració tradicional d'embotits i esmorzar popular amb botifarres per a tothom. D'incorporació més recent dins la programació dels actes de La Corrida són la Fira del cavall, el Raid social i el rodeo amb rucs.

La Corrida de Puig-reig, font:joanivilafranca.blogspot.com
 

  • Barcelona. Concretament al Barri de Sant Antoni i a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el 1432 hi va haver un incident entre el gremi de llogaters de mules i el de bastaixos de ribera. Es decidí que el gremi de llogaters ho celebrés el primer diumenge passada la diada perquè les gales dels dos gremis no es confonguessin.

  • Collbató

Tres Tombs de Collbató, font:Collbató.cat
 

  • Festa de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú. Per la qualitat, quantitat i diversitat dels participants és en una de les més importants. El 18 de gener de 1851 el Diari de Vilanova publicà: Parece que esta mañana durante los tres tombs, ha habido tambien una desgracia, como sucede casi todos los años... . Es realitzava una cursa de genets i qui guanyava era proclamat el banderer de l'any vinent.

Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, font:Elmonensespera.com
 

  • Els Tres Tombs d'Esparreguera, fa més d'un centenar d'anys que son celebrats. L'entitat que actualment gestiona la festa és l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera, dels quals disposa de dues banderes, l'antiga datada del 1843. La festa antigament era possible gràcies a la col·laboració i l'esforç constants dels socis, funcionament que actualment encara es manté. Sant Antoni era un dels sants més venerats. Temps enrere, la majoria de la població era pagesa d'ofici i les famílies que treballaven a Can Sedó sovint tenien terres per conrear. Per això, no hi havia família que no tingués algun animal, tant per a les feines del camp com per al transport.

Tres Tombs d'Esparraguera, font:mardulce.blogspot.com
 

  • Tres Tombs de Ripollet, arrelada a la vila ja des de la fi del segle xix. La diada se celebra cada any a final de gener, amb la celebració del Solemne Ofici on participa la coral de la Societat Coral 'El Vallès', la benedicció de les cavalleries guarnides, una desfilada pel poble fins a la Plaça Onze de Setembre com a centre de reunió de la festa, la degustació de la coca i vi i, com cloenda de la festa, un ball a la tarda. La tradicional cavalcada dels Tres Tombs és l'acte més popular de la jornada, amb una desfilada pels principals carrers de la vila de més de 160 carros i cavalls de la vila i d'arreu de la comarca."

Tres Tombs de Ripollet, font:Elperiodico.com
 

Font de la informació:Viquipèdia Tres Tombs

Més informació Federació Catalana Tres Tombs: http://trestombs.cat

Font:Trestombs.cat
 

 

Cartel Trobada Nacional dels Tres Tombs, font:descobreixcatalunya.cat

 

Mes informació Federació Tres Tombs de Barcelona: http://trestombsbarcelona.cat/

Font:Trestombsbarcelona.cat
 
Més informació:Viquipèdia Tres Tombs Sant Andreu del Palomar

Més informació:Barcelona.cat/culturapopular/es/fiestas-y-tradiciones/tres-tombs-de-sant-andreu-de-palomar

Benedicció dels animals - Tres Tombs Sant Andreu del Palomar, font:Barcelona.cat

 

Més informació:Festacatalunya.cat Tres Tombs Sant Antoni

Tres Tombs al barri de Sant Antoni Barcelona, font:festacatalunya.cat

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

 


dilluns, 1 de març del 2021

Font de la Plaça Catalana


"El misteri més absolut envolta l'origen d'aquesta font, vinculat indubtablement a l'origen urbanístic del barri del Guinardó. Tampoc no es coneixen detalls de les circumstàncies que van portar, al començament del segle XX, a donar oficialment el nom de plaça de la Font Castellana a un tros del que posteriorment s'anomenaria avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i el nom de Font Catalana a un tros del que més tard rebria el nom d'Amílcar. Mentre la Font Castellana no va existir, a la plaça de la Font Catalana s'hi va aixecar aquesta, per iniciativa municipal, i s'hi va gravar el nom de plaça Catalana. Durant els anys de postguerra algú va intentar esborrar aquesta inscripció, picant la pedra, tot i que només va aconseguir-ho parcialment: se seguia llegint el nom i quedava evident l'esperit anticatalà de qui havia fet el dany. Tot i així, durant el franquisme, la plaça va seguir conservant el seu nom.

A les acaballes de l'any 1981 es van fer unes festes per celebrar un nou enjardinament de la plaça, encara amb les lletres de la font repicades. Posteriorment es va portar a terme la restauració de la font monumental, que llueix avui amb tot el seu esplendor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"L'anomenada Font Catalana és un monòlit de secció quadrada construït amb carreus de pedra amb un coronament d'elements escultòrics identificables amb els emblemes del casal de Barcelona: l'escut de la ciutat, les quatre barres i la corona reial.

La base del monument insinua una mínim sòcol, sobre el que hi ha quatre piques, una per cada costat, amb els seus brolladors, tot i que els originals s'hagin perdut, substituïts avui pel model "zas", corrent a altres fonts de la ciutat. Per damunt d'aquests, a uns dos metres, hi ha la inscripció "Font Catalana", i a sobre, una petita banda treballada a mode de motllura marca la transició entre el bloc i el coronament escultòric. Aquest està format pels escuts de Catalunya i de Barcelona, festonejats per garlandes vegetals, culminades per una corona reial amb el rat-penat, com a element inequívoc de la seva simbologia dels reis de Catalunya i Aragó.

El més remarcable del conjunt és l'espai que aquest monòlit genera al seu voltant, una rotonda que organitza una cruïlla de cinc carrers, en una zona amb una orografia de pendents molt pronunciades. El carrer de traçat més rectilini i, per tant, cal pensar que fruit d'una planificació més acurada, és l'actual Amílcar, pel que cal suposar que la creació de la plaça forma part de l'obertura d'aquest carrer."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch, Llorenç Bonet

Materials:Pedra amb relleus de ferro de fosa








 

Més informació:Viquipèdia Plaça Catalana

Veure més Art Públic Horta Guinardó

dilluns, 22 de febrer del 2021

Pessebres vivents

Pessebre vivent La Pobla de Montornès, font:Lapoblademontornes.cat
 

"Un pessebre vivent és una representació del naixement de Jesús de Natzaret a partir de diversos quadres amb personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic o amb interès arquitectònic com el nucli antic d'un poble, la llera d'un riu, els entorns d'una finca o un bosc, per on l'espectador es desplaça. Les representacions es solen realitzar els mesos de desembre i gener, coincidint amb les festes nadalenques.

Segons algunes fonts, Sant Francesc d'Assís organitzà l'any 1223 el primer pessebre vivent de la història a Rieti (Itàlia). A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle xiv, però la passió pels pessebres va anar més enllà de la representació a través de figures, i des de mitjans del segle XX hi ha pessebres vivents que fan realitat el somni de poder passejar-se entre boscos i rius, envoltat de penya-segats i de fogueres amb pastors que dormen al ras."

Pessebres vivents a Catalunya

El primer pessebre vivent fou el Pessebre Vivent d'Engordany, iniciat l'any 1956 a Engordany (Andorra) per Esteve Albert i Corp, on el públic seia a platea davant l'escenari on actuaven els actors. La primera representació de Catalunya va ser l'any 1959 amb el Pessebre Vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà), que en la primera edició solament incloïa l'escena del naixement.

Pessebre vivent d'Escaldes Engordany, font:ara.cat

 
Pessebre vivent Castell d'Aro, font:elridaura.com

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, que es va representar per primera vegada el 24 de desembre de 1962, va incorporar un fet diferencial, ja que el públic per primera vegada es passejava per dintre del pessebre barrejant-se amb les figures vivents. Organitzat pels Amics de Corbera i escenificat a la Penya del Corb, un conjunt de roques vermelloses situat a Corbera de Llobregat, és considerat el primer pessebre vivent de Catalunya i s'ha continuat celebrant cada any de manera ininterrompuda. El public és guiat per una narració del text de l'Evangeli enriquit per comentaris i poesia. Els més de 200 actors representen escenes incloent l'Anunciació de l'Àngel a la Verge, els Pastors, les Bugaderes, el Naixement a la Cova, l'Anunci de l'Àngel als Pastors, l'Adoració dels Pastors i els Reis, la Fugida a Egipte, la vida a Natzaret i escenes típiques catalanes de masies.

Pessebre vivent Corberà de Llobregat, font:sortirambnens.com

Un altre referent entre els pessebres vivents de Catalunya és el de Gunyoles d'Avinyonet, que, com a tret diferencial, es tracta d'una escenificació parlada. Consta de 13 quadres que comencen amb l'Anunciació i finalitzen amb l'infant Jesús. Al llarg del circuit, el públic troba les escenes dialogades, amb textos de Josep Maria Folch i Torres i Francesc d'Assís Picas.

Pessebre vivent de les Gunyoles, font:Festacatalunya.cat
 

A Catalunya se celebren múltiples pessebres vivents, 30 d'ells agrupats en l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, incloent:

  • Província de Barcelona: Corbera de Llobregat , Corró d'Avall (Vallès Oriental), Els Prats de Rei (Anoia), La Pobla de Lillet (Berguedà), Les Gunyoles d'Avinyonet (Alt Penedès), Les Torres de Fals (Bages), Martorelles (Vallès Oriental), Polinyà (Vallès Occidental), Premià de Dalt (Maresme), Sant Feliu Sasserra (Bages), Sant Pere de Ribes (Garraf), Tona (Osona).

Pessebre vivent Els Prats de Rei, font:infoanoia.cat
 

  • Província de Girona: Amer (La Selva), Bàscara (Alt Empordà), Bescanó (Gironès), Breda (La Selva), Brunyola (La Selva), Castell d'Aro (Baix Empordà), Fontcoberta (Pla de L'Estany), Navata (Alt Empordà), Pals (Baix Empordà), Tossa de Mar (Selva), Cruïlles (Baix Empordà)

Pessebre vivent Pals, font:pbase.com
 

  • Província de Lleida: Linyola (Pla d'Urgell), Prullans de Cerdanya (Cerdanya), Rocafort de Vallbona (L'Urgell), Sant Guim de la Plana (Segarra)

Pessebre vivent Linyola, font:Lleida.com

  • Província de Tarragona: La Pobla de Montornès (Tarragonès), L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Jesús (Baix Ebre).

Pessebre vivent La Pobla de Montornès, font:infocamp.cat
 

Font de la informació:Viquipèdia Pessebre Vivent

 

Més informació:Pessebresvivents.cat

Més informació del calendari:Pessebresvivents.cat/Pessebres/Calendari-representacions

 

font:Pessebresvivents.cat

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

dimecres, 17 de febrer del 2021

Tòtem

 

"El parc de la Creueta del Coll era el destí de tres grans escultures: l'Elogi de l'aigua, d'Eduardo Chillida; el Tòtem, d'Ellsworth Kelly, i del Cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein. Finalment, aquesta darrera va canviar la muntanya pel mar i està a la vora de l'aigua. El març de 1987, dos mesos abans no obrís les portes el nou parc, s'hi va instal·lar aquesta escultura com a fita d'entrada, talment com si fos un menhir. Un altre tòtem de Kelly es troba a la plaça del General Moragues, a la Sagrera."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"En el turó de la muntanya pelada, al bell mig del barri del Coll on hi ha el cràter d'una pedrera abandonada es va crear el Parc de la Creueta del Coll. Al final de la rampa d'accés, com marcant l'entrada, es veu un monòlit d'Ellsworth Kelly (Newburgh, 1923) d'acer corten, la base del qual resulta més petita que la part superior, cosa que li dóna una falsa sensació de manca d'equilibri i en fa un element dinàmic. És una peça característica del moviment dit hard edge (contorn dur) del qual l'escultor nord-americà és un dels representants més rellevants." 

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lluïsa M.Borràs

Materials:Acer






 

Autor

Escultor:Ellsworth Kelly

Més informació:Viquipèdia Ellsworth Kelly

Ellsworth Kelly, font:viquipèdia

Veure més Art Públic Gràcia