TRESORS a BARCELONA

dilluns, 9 de desembre del 2019

Mitgera Pavia

"Durant la primavera de 2000, dos pintors, Rafael Cerdan, de 57 anys, i Andreu Mitjans, de 27, van realitzar aquest mural en una paret estreta i llarga de l'avinguda Cambó, molt a prop del carrer General Álvarez de Castro.

El mural, que abasta planta baixa i quatre pisos, se centra a rememorar l'antiga polleria Pavia, que ja existia el 1901. Era un botiga modernista, ja desapareguda, a la qual ha volgut retre un homenatge Eusebi Domènech Pavia, descendent dels fundadors d'aquesta. Cerdan es va inspirar en els records, ja que vivia al barri de Sant Pere i la recordava. Ell i Mitjans van dibuixar els temes que ara conformen aquest trompe l'oeil i van ser ajudats per Jonathan Cerdan, fill de Rafael, i per Montserrat Jornet, mare de l'Andreu i dibuixanta i pintora com ell. El mural de la polleria Pavia es troba davant del mercat de Santa Caterina."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pintura

MURAL PATROCINAT PER EUSEBI PAVIA I ROVIRA I EUSEBI DOMÈNECH I PAVIA

Autor

Disseny: Rafael Cerdan, Andreu Mitjans

Andreu Mitjans (Barcelona, 1973). Dissenyador gràfic expert en murals de carrer. És també dibuixant i membre de l'Arxiu Històric del Poblenou.

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Font de Santa Caterina

"El mur de formigó que havia fet de tanca posterior del Mercat de Santa Caterina fins a la seva reforma al començar el segle XXI va ser substituït per l’actual mural, amb una font, mitjançant unes obres que es van portar a terme quan la transformació de la coberta i l’interior del mercat ja havia estat efectuada.

La festa inaugural el 25 de novembre del 2006 va incloure un cercavila amb gegants i una actuació teatral que va vincular la nova font amb la tradició d’anar a buscar aigua al pou del claustre del convent dominic de Santa Caterina, que havia ocupat l’espai del mercat i que fou enderrocat el 1837, com a bé desamortitzat, després que un incendi en destruís una part el 1836. A l’aigua del pou del convent se li atribuïen efectes miraculosos per curar les febres.

La decoració del mur de la font està composada per pedres procedents de l’antic convent i de piques de marbre de les que feien servir les bacallaneres de l’antic mercat. Una pica múltiple, encaixada en una ampla fornícula del mur, serveix de base per a la font, amb dos brocs. Altres piques o trossos de pica formen un mosaic adossat al mur com un relleu, al costat d’un tub metàl·lic que forma una figura de grans dimensions en forma de penca de bacallà.

Sota d’aquestes piques hi ha un altre relleu format amb trossos de piques de marbre serrades longitudinalment i en el que hi ha la inscripció: “Font de Santa Caterina. L’any 1233 el rei Jaume l concedeix als frares predicadors el dret a portar aigua del Rec Comtal per a usos del convent de Santa Caterina. Juliol 2006”. Quan es va concedir el privilegi esmentat en aquesta inscripció, el convent era acabat de fer sobre les restes d’una primitiva capella dedicada a santa Caterina.

El mur compta també amb trossos enguixats. Tot plegat, marbre, pedra, guix i ferro composen unes formes geomètriques que van ser dissenyades per l’artista Jacint Todó a partir de la idea inicial plantejada per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:marbre, estuc

Font de Santa Caterina / L’any 1233 el rei Jaume I / concedeix als frares predicadors / el dret a portar aigua del Rec / Comtal per a usos del convent / de Santa Caterina.
Juliol 2006

Autor

Arquitectes:Enric Miralles i Benedetta Tagliabue

Més informació:Wikipedia Enric Miralles i Moya

Més informació:Wikipedia Benedetta Tagliabue

Enric Miralles i Moya, font:architectuul.com

Benedetta Tagliabue, font:undiaunaarquitecta.wordpress.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura a Francesc Cambó

"El monument, inaugurat el 30 d'abril del 1997 a la via Laietana, cantonada amb el carrer Jonqueres, és un dels diversos projectes que l'escultor i arquitecte madrileny Víctor Ochoa va presentar quan el 1994 els promotors del monument, entre ells Ramon Guardans, gendre de Cambó, li van fer l'encàrrec.

Víctor Ochoa, nebot i nét del premi Nobel Severo Ochoa, i autor, entre d'altres, dels bustos de Joan de Borbó i del rei Joan Carles, i del mausoleu del torero Francisco Rivera, Paquirri.

La peça de bronze que representa a Cambó, realitzada per l'escultor Víctor Ochoa, que segueix el seu característic discurs conceptual, i treballa en peces de gegantines dimensions, en què el treball final de la fundició adquireix gran importància, ja que les arrugues sorgeixen com muntanyes i es deprimeixen com valls però, i potser el més important a destacar, ha de traduir aquest realisme més patètic que té l'obra, que impregna de sobrietat a la vegada que de magnificència l'entorn que rodeja el monument, que en aquest cas es fa patent al mateix temps que s'enalteix amb els edificis que el circumden i, en especial, el de la seu de la Caixa de Pensions, obra de l'arquitecte Enric Sagnier, amb la qual el monument a Cambó comparteix el seu eclecticisme artístic."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:bronze sobre base de granit

Autor

Escultor:Víctor Ochoa

Més informació:Wikipedia Víctor Ochoa

Víctor Ochoa Sierra, font:vinetur.com

Més informació:Wikipedia Francesc Cambó i Batlle

Més informació:institutcambo.org/

Francesc Cambó i Batlle, font:wikipedia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Font de la Plaça Sant Pere

"L'arribada de l'aigua de Montcada, l'any 1826, va significar que es creessin sis fonts públiques durant el regnat de Ferran VII, una de les quals va ser la de Sant Pere, a la plaça situada davant del monestir de Sant Pere de les Puel·les.

Aquella font de pedra va ser substituïda per una altra d'estil neogòtic modernista, dissenyada per l'arquitecte Pere Falqués, el 1893. Es va pressupostar en 4.879 pessetes, però el cost final en va ser de 5.779. No es va instal·lar fins al 28 d'octubre de 1895, però com que mancava el gas que havia d'il·luminar el fanal que l'acompanya i s'havien fet malbé unes llambordes, l'acceptació municipal no es va produir fins al 28 de febrer de 1896. Un camió la va malmetre el 1997 i va haver de ser restaurada."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:ferro forjat

Font de Sant Pere amb la església de S. Pere de les Puel.les 1905, font:wikipedia

Autor:

Disseny:Pere Falquès

Més informació:Wikipedia Pere Falquès i Urpi

Pere Falquès i Urpi, font:Wikipedia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Mitgera de Sant Pere Més Baix

"L'inici del carrer de Sant Pere més Baix des de la Via Laietana és un clar exemple d'unió d'una gran avinguda oberta sobre un traçat medieval amb un dels seus antics carrers. Si a la banda de muntanya la unió de l'edifici senyorial i l'estret carrer és una continuïtat, a la banda de mar hi ha un xoc contundent entre l'amplada del nou carrer i l'antic, la qual cosa deixa a la vista un mitgera que actuava gairebé com un tancament.

Quan es va reorganitzar la unió de botiguers d'aquest carrer, una de les seves prioritats era fer veure que allà hi ha activitat comercial i decidiren anunciar-se en aquest punt com feien altres carrers. Recordem, per exemple, l'inici de Gran de Gràcia, que s'anunciava en el punt on es troben amb una artèria principal, i generava una invitació a endinsar-s'hi.

Andreu Arriola fou l'arquitecte encarregat del projecte. Corregí visualment la sensació de tancament dibuixant un perfil d'edifici en perspectiva, seguint el que seria la línia ideal de continuació del carrer. Les lletres alineades en aquesta direcció i en perspectiva donen també una impressió d'endinsament. El color blau cel de la meitat superior dóna, a més, sensació d'obertura. El fet que tot el dibuix sigui en blau deixa clar que és un mural pintat, una suggestió d'obertura i una senyalització, no un engany arquitectònic."