"El Primer de Maig de l'any 1934 es va posar la primera pedra del monument a Francesc Layret (Barcelona, 1880-1920), advocat laboralista assassinat el 30 de novembre de 1920 per pistolers del Sindicat Lliure al servei de la patronal. El cost del monument, obra de Frederic Marès, va ser cobert amb una subscripció pública que va recaptar 55.520,80 pessetes. Després del 6 d'octubre de 1934, es van aturar les obres de construcció del monument per decisió governativa i es va fer enderrocar el que ja havia estat aixecat. Amb la victòria del Front Popular (febrer de 1936) i la fi del Bienni Negre, les obres es van reprendre i el monument es va fer en poques setmanes.
La inauguració va tenir lloc el 20 d'abril de l'any 1936, tres mesos abans de l'aixecament militar que donaria lloc a la Guerra Civil. En l'acte hi van parlar Àngel Pestaña, del Partit Sindicalista, el socialista Manuel Serra i Moret, l'alcalde Carles Pi i Sunyer, i el president de la Generalitat, Lluís Companys, amic personal de Layret.
Amb la victòria franquista en la Guerra Civil, el monument a l'advocat obrerista Francesc Layret es va començar a desmuntar el desembre de 1939. El 6 de desembre, El Correo Catalán ho comentava així: "Ayer comenzaron las obras de derribo del monumento que los políticos republicanos y masones erigieron en la plaza de Sepúlveda a Francisco Layret, defensor del atentado personal, por el que había de perecer. Con la desaparición de este monumento y el de Pi i Margall (es refereix a la imatge de la República que coronava l'obelisc del Cinc d'oros), nuestra ciudad se verá libre de dos obras que además de constituir un reflejo de la carencia de sentido artístico de los rojo-separatistas, eran motivo de vergüenza para los buenos barceloneses."
El monument a Layret, com els altres quatre retirats el 1939 (Doctor Robert, República, Rafael Casanova i Pau Claris), fou guardat en un magatzem municipal, on va restar fins que l'alcalde de la Transició, Josep Maria Socías i Humbert, va decidir el 1977, a les poques setmanes de prendre possessió, retornar-lo al seu lloc, juntament amb els altres monuments retirats. El de Layret va ser el primer que es va reconstruir. Així ho va voler Socias i Humbert, que procedia políticament del món sindical. Ja era a la plaça de Goya el maig de 1977 i el mes de novembre d'aquell mateix any, la vigília del dia del 57è aniversari de l'assassinat de Layret, un grup d'advocats laboralistes hi va afegir una placa que recordava les circumstàncies de la seva mort."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Púbic
Materials: figura central de bronze, la resta de pedra Montjuïc
 |
| Monument a Francesc Layret a la plaça Goya |
 |
| Francesc Layret 1880 - 1920 |
 |
| A Francesc Layret advocat dels treballadors assassinat el 30 de novembre de 1920 Laboralistes de Catalunya |
 |
| Obra de Frederic Marès |
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Layret_i_Foix
 |
| Francesc Layret i Foix |
Inauguració del monument el 20 de abril de 1936
Més informació Wikipedia Frederic Marès
 |
| Frederic Marès i Deulovol, font:wikipedia |
Veure més Art Públic Eixample
