TRESORS a BARCELONA

dijous, 22 de setembre del 2022

Escultura Landa V

"Un altra aportació moderna al parc de l'Espanya Industrial va ser l'escultura Landa V, de Pablo Palazuelo, un autor habitual de la galeria Maeght, amb la qual es van fer els tractes per a la seva adquisició. L'escultura conviu amb altres recuperades dels magatzems municipals, molt més antigues, i amb la Rapsòdia en alto, de l'anglès Anthony Caro."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Landa V és una escultura típica del llenguatge de Pablo Palazuelo. Geomètrica, serena, equilibrada, sortida d'un món propi i personal, format per elements filosòfics, científics i místics. L'obra de Palazuelo és en el seu conjunt d'una simplicitat aparent, perquè al darrere s'hi amaga una complexitat procedent de les reflexions creadores de l'escultor que es mostra ben aviat interessat per la filosofia de Bachelar i Mircea Eliade, així com també per l'esoterisme i les religions orientals. La seva obra té un profund fons teòric i conceptual que el mateix artista s'interessa per divulgar a través d'escrits.

Landa V és un exemple de síntesi, concisió i claredat, típica de l'obra de Palazuelo que desenvolupa unes mateixes premisses ja sigui a la seva obra pictòrica, bidimensional, o escultòrica, tridimensional. La geometria és una de les preocupacions de l'autor, la considera origen i generadora de la natura, de la vida, esquelet i estructura d'aquesta. La geometria configura l'eix del seu discurs teòric i també emocional.

Landa V esta constituïda per una sèrie de planxes d'acer, acoblades en un equilibri serè i harmònic, no només amb ella mateixa sinó també amb l'espai on s'ubica, produint jocs de llum i transmetent una serenor sens dubte cercada per l'autor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Maria Guasch

Materials:Acer corten polit

Autor

Escultor:Pablo Palazuelo

Més informació:Viquipèdia Pablo Palazuelo

Més informació:Fundacionpablopalazuelo.es/pablo-palazuelo/

Pablo Palazuelo, font:blogs.hoy.es

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dimecres, 21 de setembre del 2022

Escultura Alto Rhapsody

"Alto Rapsody, que es pot veure des del 1985 al Parc de l' Espanya Industrial, fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona a l'exposició que al 1984 l'Arts Council va organitzar en commemoració del seixanta aniversari de l'escultor i que va viatjar per diverses ciutats europees, entre elles Barcelona (Fundació Miró).

L'estètica industrial de la peça sembla anar molt bé amb els orígens industrials del parc. Realitzada en acer, resultat de l'acoblament mitjançant cargols de diferents elements que es recolzen directament sobre el terra, sense pedestal, produeix un conjunt de gran harmonia que recorda un gran artefacte industrial, una màquina fora de servei i rovellada pel temps. A l'obra de Caro és freqüent l'ús d'elements procedents de màquines antigues o velles, peces rescatades de l'oblit que l'autor engalza amb unes altres sortides de la seva imaginació, aconseguint obres que moltes vegades resulten monumentals, pesades i grandioses. A final dels anys setanta, Caro va introduir altres materials com l'argent, el plom, el fang, el paper, la fusta o el bronze, que no fan si no enriquir el conjunt de l'obra.

És important destacar que a partir de l'exposició de l'any 1984 la vinculació de Caro amb la ciutat de Barcelona es farà més intensa. L'autor descobrirà una ciutat plena de formes propiciades per la seva llum i les ombres que aquesta forma als edificis. Fascinat per la linealitat dels ferros forjats dels balcons de la Barcelona modernista portarà a terme les sèries Barcelona i Catalan. També desenvolupa l'anomenat Triangle Workshop (1987), projecte en què participaran alguns dels més interessants escultors joves catalans. Caro ha exposat a la ciutat en nombroses ocasions, la darrera mostra, l'any 2002 a la Pedrera, encara és fresca a la nostra retina."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Ana Maria Guasch

Materials:Ferro forjat

Autor

Escultor:Anthony Caro

Més informació:Viquipèdia Anthony Caro

Anthony Caro, font:hamhigh.co.uk

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura L'ull de ferro

"Aquest ull fet amb peces de ferro i penjat en una paret del nivell intermedi de l’accés des de l'avinguda Josep Tarradellas forma part de la torna d’obres que Pedro Delso va facilitar a l’Ajuntament un cop el Ministeri d’Obres Públiques li va haver retribuït amb esplendidesa les obres principals que li havien estat encarregades inicialment per a les estacions de Diagonal, Sagrada Família i Camp de l’Arpa de la línia 5, amb tal de fer lluir aquestes estacions en el moment de la inauguració per Franco, el 1970.

L’ull de ferro, en canvi, està vinculat a la línia 3, inaugurada, en aquest tram, el 20 de gener de 1975, igual que una altra obra de Pedro Delso que hi ha a la mateixa estació, en el vestíbul superior, i que la que hi ha a l’estació de Les Corts. L’ull, que tot ho veu, pot vincular-se al triangle com a símbol de la divinitat, característic en una etapa de l’obra de Delso."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Ferro

Autor

Escultor:Pedro Delso

Més informació: Real Academia de la Historia - Pedro Delso Ruperez

Pedro Delso, font:dinreportasje.es

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dimarts, 6 de setembre del 2022

Monument a la Sardana

"El mateix dia que l'alcalde Porcioles inaugurava el seu mirador, el "Mirador de l'Alcalde", va inaugurar el Parc d'Atraccions de Montjuïc, amb tres monuments, un d'ells a l'entrada, La Sardana, obra de Josep Cañas, que va utilitzar pedra d'Ulldecona per esculpir els seus hieràtics dansaires. Cañas era també l'autor de l'escultura de Carmen Amaya, inaugurada el mateix dia. L'altra figura era la del gimnasta Joaquim Blume, realitzada per Nicolau Ortiz. La Sardana ja no serveix de pòrtic a un Parc d'Atraccions que hi va haver des del 1966 al 1998. El 1984, l'autor va haver de portar-hi a terme feines de restauració, a causa del mal estat en què es trobava. L'agost del 2002 va desaparèixer una de les figures, que va ser reposada el novembre següent."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Josep Cañas era un escultor de diversos registres. Els indígenes mexicans són figures de forta personalitat al costat dels quals podem trobar aquesta curiosa sardana, amb vuit figures, voltada d'una rodona de plantes ufanes. L'obra, de 1966, és un típic encàrrec de l'alcalde Josep Maria de Porcioles, a qui plaïa molt exterioritzar el folklore com a mostra d'un suposat catalanisme. L'obra dels vuit balladors és situada a la plaça de la Sardana, pujant al castell de Montjuïc, en ple parc i vora el mirador de l'alcalde. El conjunt és massa hieràtic i li manca calidesa."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Albert Manent

Materials:Pedra calcària i ferro

Més informació:Viquipèdia Sardana

La Sardana, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Josep Cañas

Més informació:Viquipèdia Josep Cañas i Cañas

Més informació:josepcanas.cat/p/escultura

Josep Cañas, font:josepcanas.cat

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Homenatge a Barcelona

"La Caixa de Barcelona, popularment coneguda com "la caixa dels marquesos" per la quantitat de personalitats amb títol nobiliari que ostentava el consell d'administració, va voler celebrar el 125è aniversari de la seva fundació amb una escultura, que va encarregar a Josep Maria Subirachs. La van titular Homenatge a Barcelona i van triar el Mirador de l'Alcalde per posar-la; van demanar a Josep Maria de Porcioles que la inaugurés, naturalment pels volts del seu sant, concretament el dia 17 de març de 1969. La Caixa de Barcelona va ser posteriorment absorbida per la Caixa de Pensions, però l'Homenatge a Barcelona persisteix al mirador."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Escultura abstracto-geomètrica a la part central de la qual apareix l'escut de Barcelona. Des de la seva etapa inicial Subirachs s'interessa tant per l'escultura de volum rodó en petit format com per l'obra de caràcter monumental. És evident que la resolució dels problemes espacials és molt diferent segons que es tracti d'un tipus de peça o d'una altra.

En aquest cas l'artista opta per reunir dues estructures mitjançant una tercera -l'escut- amb l'objectiu d'emfasitzar la idea d'unió. Des d'un punt de vista simbòlic aquesta unió pot fer referència a múltiples possibilitats; des de la unió de cultures -hom pot pensar en Barcelona com a bressol de civilitzacions antigues, medieval i moderna- o bé la unió d'idees de diversa condició.

En qualsevol cas, la sobrietat de l'obra fa molt evident la sobrietat de l'obra de Subirachs, alhora, però, posa de manifest com una cosa aparentment simple pot desencadenar tota una sèrie de pensaments molt diversos, segons el bagatge de qui observi l'obra.