"En enderrocar el darrer tram de la muralla de La Rambla van quedar disponibles alguns solars que aviat van ser adquirits. En el cas que ens ocupa, el número 8 d’aquest passeig, va passar a mans de la família reusenca March que va encarregar a l’arquitecte possiblement de més renom a la ciutat la construcció de la seva casa a Barcelona, Joan Soler i Faneca. Les obres del nou edifici durarien dos anys, de 1755 a 1756, organitzant-se la seva distribució interior al voltant d’un gran pati central. Els March van mantenir la propietat del que seria conegut també com a Palau March de Reus fins l’any 1876, moment en què el van vendre al milionari Tomàs Ribalta i Serra qui va escollir aquest edifici no només per la seva sumptuositat sinó també per la seva ubicació, ja que el palau dona al llavors dit passatge del Comercio on s’aixecava també l’edifici del Crédito y Docks; tot plegat, a tocar tota la zona d’activitat comercial i portuària.
La biografia de Ribalta és la de l’indià o americanu, l’emigrant a les colònies que retorna exitosament enriquit. Establert a Sagua, no trigaria a fer fortuna, sent propietari de ingenios i de plantacions de canya de sucre, plantacions de pinyes i plàtans, amb interessos en el tràfic marítim al temps que participava en la implantació del ferrocarril de Sagua a l’Havana. Després d’ocupar l’alcaldia de Sagua en dues ocasions, la darrera entre 1867 i 1868, deixava el càrrec per l’esclat de la guerra dels Deu Anys (1868-1878), situació que el faria retornar a Barcelona, ciutat des la que seguia controlant els seus negocis antillans, tal i com feia Agustín Goytisolo Lezarzaburu, amb qui mantenia amistat des de la seva arribada a l’illa de Cuba.
Tot i que se sap que la seva esposa Angela de León romandria a la finca de Sagua, on moriria l’any 1880, retornant a Catalunya tan sols el seu marit, encara es desconeix on es va instal·lar Tomàs Ribalta a Barcelona fins que l’any 1876 era el nou propietari del Palau March, el qual transformaria per adaptar-lo a les seves necessitats. Si bé no va modificar-se la façana principal a La Rambla, Ribalta va creure convenient personalitzar-la, fent-hi col·locar una gran placa de marbre entre el balcó central i la finestra del pis immediatament superior. Es tracta d’un relleu que recull la història del triomf de Tomàs Ribalta, una història narrada a través d’un seguit d’elements, de manera que la seva lectura iconogràfica explica les activitats desplegades que el portarien a obtenir el triomf. La placa està centrada per la imatge de la popa d’un vaixell, una goleta, que presenta els únics símbols alfabètics: la paraula “ROSALIA” i dos medallons amb les inicials del seu nom, la T i la R. El Rosalía era el nom d’una de les principals propietats de Ribalta que més rendibilitat tenia tant al moment del seu retorn com en els anys que el van seguir, per tant, s’entén el reflex de la seva importància al disposar-se en el centre de la placa.
Altres elements iconogràfics ens ajuden a confirmar qui era i a què s’havia dedicat Ribalta, sobre tot amb quins negocis fa generar i després consolidar la seva fortuna. Mentre que a la banda dreta del relleu domina una àncora sobre la qual s’aixeca el molí d’un trapiche, mogut primer per tracció animal o humana i després per màquines a vapor, on s’introduïen les canyes de sucre per extreure’n el suc. A l’altre costat, sobre una roda dentada símbol de la indústria, veiem, flanquejada per una plantació de canyes, la xemeneia característica d’un ingenio, la central sucrera per la producció de sucre o melassa. Al centre de la composició, la popa d’un vaixell que presenta en la part superior una decoració vegetal formada per fulles de plataner i el seu fruit, els plàtans, mentre que en la part inferior s’observa un seguit de les clàssiques pinyes tropicals.
El relleu doncs, evidencia l’activitat agrícola i industrial desplegada en terres cubanes per Tomàs Ribalta, qui va gaudir ben poc temps d’aquesta residència palatina en traspassar l’any 1877, deixant un llegat testamentari de 20.000 pesos cubans destinats a obres de beneficència i als seus hereus les residències, terres i negocis. Els hereus de Ribalta van mantenir la propietat del Palau March fins que l’any 1892 l’edifici va canviar l’ús residencial pel d’oficines en ser ocupat per les dependències del Banco d’España."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Carme Grandas
Materials:Pedra
Relleu de Tomàs Ribalta al Palau Marc, font:Viquipèdia
Més informació:Sagualagrande.blogspot.com/2012/04/tomas-ribalta.html
Tomàs Ribalta, font:Sagualagrande.blogspot.com
L'arquitecte Joan Soler Faneca, font:Viquipèdia
_a.jpg)
Autor:Desconegut
Veure més Art Públic Ciutat Vella Oest
_01.jpg)
.jpg)
