"No deixa de ser curiós que cap de les tres peces d’art públic que hi ha a Barcelona dedicat als castellers ofereixi una imatge completa d’un castell. La que hi ha davant la porta d’entrada del pavelló de traumatologia de la Vall d’Hebron és només un “pom de dalt”. El d’Antoni Llena a la plaça de Sant Miquel és una abstracció. I el que es va inaugurar el 29 de gener del 2011 a la plaça situada davant la parròquia de Santa Maria de Sants, al centre històric del barri, està mancat de qualsevol verticalitat: presenta només les petjades d’uns castellers i els objectes que han deixat a terra per fer el castell. Hi ha a més, a Barcelona, una font i uns jardins dedicats als castellers, al Clot, i set plaques commemoratives d’esdeveniments relacionats amb els castellers posades en murs o al terra de places de Gràcia, Les Corts, Sants i el barri vell.
La peça d’art públic del davant de la parròquia de Sants (plaça Bonet i Muixí) està dedicada específicament als Castellers de Sants. Aquesta colla va aixecar els seus primers castells públics el 9 de maig del 1993, precisament en aquesta mateixa plaça (un pilar de quatre caminat, un quatre de sis, un tres de sis i un cinc de cinc net) i per això aquesta data figura gravada al terra al costat del nom, però de fet ja s’havia format l’any anterior i havien estat assajant des de l’octubre al Casinet d'Hostafrancs. Curiosament, una de les seves primeres actuacions va ser en la presentació del monument casteller de la Vall d’Hebron, el 8 d’agost d’aquell mateix 1993. Poc es pensaven aleshores que 18 anys més tard el segon monument casteller de Barcelona els seria dedicat a ells mateixos.
El seu local social es troba al carrer del Vallespir, 28, i per als assajos fan servir el pati de l’escola Jaume I, al carrer dels Comtes de Bell-lloc. Són coneguts com Els Borinots, i el local on es reuneixen com Cal Borinot. Són una colla de primera línia, que ha carregat i descarregat castells de fins a vuit pisos.
El monument està format per tres elements. Un cercle gran i un altre de més petit, situats els dos dintre d’un quadrat dividit en quatre parts, conté tot de petjades impreses de manera que simbolitzen el lloc on estarien apuntalats els qui aixequessin un “quatre de vuit” en aquell lloc. Fora d’aquest gran quadrat al paviment hi ha dos emmotllats de formigó que representen bancs a sobre i al voltant dels quals els castellers han deixat sabates i objectes d’us quotidià, així com els dos instruments de música que es fan servir normalment per aixecar un castell: la gralla i el tamborí. A terra, al costat del banc que queda situat paral·lel al carrer d’Olzinelles, hi ha dues ampolles d’aigua, una bossa de costat, set parells de sabates i una peça de roba indefinida, mentre que sobre aquest mateix banc hi ha un barret, la gralla, un parell de sabatetes d’infant, que cal suposar són de l’enxaneta, un parell de sabates d’adult i una pila de peces de roba. A terra, al costat del banc que queda situat perpendicular al carrer d’Olzinelles, hi ha vuit parells de sabates i una motxilla, mentre que a sobre hi ha un parell de sabates, una llauna de refresc, una bossa sobre una pila de diaris i una pila de peces de roba.
El lloc triat no és casual, ja que és en aquesta plaça on s’acostumen a celebrar les diades castelleres de Sants.
La col·locació del monument va estar vinculada a un projecte general de reurbanització dels entorns de la parròquia de Sants, amb una inversió total de més de cinc milions d’euros, segons projecte de l’arquitecte Jaume Graells que comprenia la plaça Bonet i Muixí, la plaça Ibèria, els carrers Olzinelles, Rossend Arús, Maria Victòria i Ibèria, i el pas de Fructuós Gelabert, que dóna directament a la plaça Bonet i Muixí. De l’execució de la reforma d’aquesta última plaça en va tenir cura l’equip d’arquitectes municipals format per Manuel Sangenís i Josep Miquel Rosselló, que van ser els qui van encarregar l’escultura a Josep Peraire Estruch, propietari d’una empresa d’aplicacions arquitectòniques d’El Papiol fundada el 1929. Aquesta va ser la primera escultura original que va realitzar Josep Peraire com autor, ja que fins aleshores només havia fet reproduccions, restauracions i l’execució final d’esbossos d’artistes per a peces d’art públic, com l’homenatge a Joan Brossa de la plaça Prosperitat dissenyat per Perejaume.
Peraire volia que les peces de roba, sabates i altres objectes quedessin directament a terra, o millor dit, dintre d’un estany amb una fina làmina d’aigua, però finalment, per raons de manteniment i seguretat es va optar per la fórmula dels dos bancs. L’obra va ser realitzada peça a peça, emmotllant en silicona cada element i fent-lo després a partir d’aquest motlle en formigó amb triturat de marbre, pigmentat, hidrofugat i finalment buixardat. Cada element es va fixar després en el lloc prèviament dissenyat dels dos bancs. Els motlles es conserven, de tal manera que sigui possible la restitució d’alguna peça danyada en cas de bretolades.
Pel que fa a les petjades, corresponen als castellers que normalment formen la pinya base. L’artista va siluetejar el lloc on posava els peus cadascun d’ells al formar un quatre de vuit, el castell més important aconseguit fins aleshores per la colla, i va atorgar un número a cadascun. Després, per separat, va treure un motlle en fang dels seus peus, numerant-los després. D’aquesta manera, finalment, es va poder posar en el lloc adequat la petjada definitiva executada al cercle central amb el mateix material que la resta de l’obra. El color escollit per aquesta peça central a terra va ser el gris de l’uniforme d’aquesta colla castellera, que és el mateix de les camises dels treballadors de l’empresa tèxtil santsenca L’Espanya Industrial.
Una curiositat de la que pocs s’adonen és que fora de la pinya hi ha altres petjades que corresponen als músics. Al costat d’un dels bancs hi ha també una petjada, que correspon al cap de colla i a la part interior de l’altre banc, el que dona al carrer d’Olzinelles, hi ha les petjades de l’autor, Josep Peraire, posats a manera de signatura de l’obra, com si estigués assegut al banc. Es distingeix aquesta petjada perquè en un dels peus hi falta el dit gros, que va perdre en un accident de treball.
La inauguració va fer-se amb una festa popular en la que va ser present l’acalde Jordi Hereu i en la que va haver-hi alguns moments de tensió quan un grup de joves amb pancartes van encarar-se amb l’alcalde per tractar d’aturar el desallotjament de Can Vies, un edifici propietat de Transports Metropolitans de Barcelona que portava tretze anys ocupat. La festa, que va començar al migdia, va consistir en una rua pels carrers remodelats, actuació dels castellers, tallers infantils i ballada dels Gegants de Sants a la plaça Bonet i Muixí. Cap a la una van haver-hi els parlaments i es van donar per inaugurades les obres de reurbanització i l’escultura dedicada als Castellers de Sants. A l’acte d’inauguració hi van assistir a més de l’alcalde, el tinent d’alcalde, Ricard Gomà; la regidora del Districte, Imma Moraleda; el president del Districte, Eduard Freixedes, la presidenta dels Castellers, Montse Rafí, la presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Lluïsa Erill, i Xavier Trias, president del Grup Municipal de Convergència i Unió, entre d'altres. Després dels actes es va repartir pa amb tomàquet i botifarra per tots els assistents.
El mateix dia hi va haver també jornada de portes obertes del Centre Social de les Cotxeres de Sants, per a que tots els veïns poguessin veure la remodelació que s’hi ha fet després que el Centre s’hagués de traslladar a uns barracons al costat de l’Estació de Sants."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Jaume Fabre
"L’homenatge vol ser una al·legoria dels valors ètics castellers, que com comenta en Peraire tenen la seva màxima expressió en la pinya,és a dir, en la base del castell formada pels membres de la colla i per tots aquells que vulguin ajudar a enfortir el seu tronc. Com més gran sigui aquesta base, més estable serà el castell i més coixí hi haurà per tal de suavitzar les caigudes. L’artista ha evocat la pinya d’un quatre de vuit, que podem identificar gràcies a les petjades que els castellers de Sants han deixat sobre un quadrat de formigó. Aquestes marques encarnen l’esforç comú i la companyonia que caracteritza les colles, rendint tribut a la part menys visible dels castells però no per això la menys imprescindible.
El sector central del relleu de formigó presenta una lleugera elevació, metàfora de la força que han de tenir els membres de la pinya per tal de sostenir el castell. El color gris fa referència a la indumentària tradicional dels “Borinots” –apel·latiu amb el que és coneguda popularment la colla de Sants- , recordant els uniformes dels treballadors de les fàbriques tèxtils que durant el segle XIX van poblar els barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.
El monument presenta també dos bancs, damunt els quals observem unes motxilles així com les gralles i els tambors que acompanyen tradicionalment les diades castelleres. Als seus peus figuren les sabates que els membres de la colla s’han tret per poder enfilar-se. Tal i com succeeix amb les petjades del monument, aquests elements evoquen la presència humana sense necessitat de representar-la directament, tot apel·lant el record o la imaginació de l’espectador que completa el significat de l’obra. En aquest sentit l’obra de Peraire s’allunya dels tradicionals monuments castellers –els quals emfatitzen abans que tot la construcció humana a través de grans elements verticals- i constitueix una innovació en el seu gènere."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Anna Pou van den Bossche
Materials:Pedra i formigó
Més informació:Viquipèdia Castellers de Sants
Més informació:Borinots.cat
Escut dels Castellers de Sants, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
_01.jpg)
