dijous, 28 de juliol del 2022

Escultura a La Maternitat

 

"Escultura exempta de ple volum en pedra sobre un pedestal fet de plaques de marbre, signada per l'autor a la part que fa de seient a la figura de la Maternitat, una de les temàtiques més freqüents en l'escultura, amb precedents prestigiosos. L'escultura de Badia se situa davant de la caseta dels jardiners del parc. És en una zona enjardinada, sota un gran pi marítim que fa de cobricel. La situació de l'escultura, una mica apartada dins d'aquest gran parc -en el qual hi ha emplaçaments millors-, fa que passi desapercebuda. Entre les obres de Sebastià Badia, aquesta és de les que té un caràcter més classicista i més dolçor, tant per l'expressió del rostre de la mare com per la composició. El tractament de la superfície, de gran suavitat, tendeix a incrementar l'efecte de tendresa. Aquesta escultura, tot i la seva compacitat, és més allunyada de la força centrípeta que regeix l'escultura de Badia. Malgrat la seva centralitat, té elements que sobresurten. La frontalitat i el hieratisme es veuen minvats per la suau torsió del rostre i del tronc de la mare que mira l'infant que té a la falda; també pel sortint en escorç de la maneta del nen i la dissimetria entre la posició de les cames, repenjada més alta la cama dreta, fet que permet acollir més confortablement la criatura i que marca una línia ascendent a la faldilla, reblada pel cos de l'infant. Aquest recurs ens remet a la Pietat de Miquel Àngel, sense el seu dramatisme. Diversos detalls més treballats de l'escultura, com els plecs de la faldilla, els acabats de l'escot i les arrugues de les mànigues, el pantaló del petit, la robeta que l'acull, els plecs del mocador del cap de la mare i, sobretot, la massa pesant de la vora de la faldilla són espais on la llum i l'ombra juguen en la superfície escultòrica. En conjunt, serenor, placidesa, dolcesa i mediterrània són els atributs d'aquesta obra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Montserrat Castillo

Materials:Pedra








Autor

Escultor:Sebastià Badia

Més informació:Viquipèdia Sebastià Badia i Cerdà

Sebastià Badia, font:appadvice.com/app/sebastia-badia

 


Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 


dimecres, 27 de juliol del 2022

Escultura La Bellesa

 

"Davant de l'estàtua de Dant es va posar, quatre anys més tard, el 1925, una de les més interessants escultures de Josep Llimona, que representa la bellesa, enmig d'un dels estanys que es van anar situant estratègicament al parc de Montjuïc. Llimona l'havia esculpida un any abans. És una de les diverses versions que l'escultor va fer d'aquesta mateixa obra, La bellesa, i es troba a escassa distància d'una altra obra de Llimona, la que va regalar a l'Escola del Bosc."

 

"El nu femení fou àmpliament estudiat per Josep Llimona i Bruguera, i en tenim nombroses interpretacions a través del dibuix o de l'escultura. Quan es tracta de representar-lo en tota la seva maduresa, les seves preferències es decanten cap a les figures sedents, que adopten actituds molt variades en la disposició de la cintura i dels braços o en el gest del cap. En algun cas, com en el relleu que es titula La font (1921) n'agrupa fins a vuit de cos sencer, dempeus o en actituds diverses.

Ara bé, com a peça excepcional hem de considerar la figura d'una adolescent, justament titulada La bellesa que es pot admirar als jardins de Montjuïc, al centre d'una font monumental. Aquesta font és de forma circular exterior i, en un primer nivell, n'inclou quatre, també circulars, sobre les quals reposa, en un segon nivell, un altre receptacle amb els costats còncaus. Al centre queda situat el basament per a aquesta escultura de La Bellesa. Es presenta envoltada de brolladors, els quals tenen l'aparença de constituir com un reixat viu per protegir-la. És una figura lleugerament més gran que el natural, que aconsegueix combinar la delicadesa del gest amb les necessitats de consistència que es derivaven del fet que el marbre era el material més adient per fer-la. Això determina que del seu bloc només es desprengui, arquejat, el braç esquerre, i que les cames restin juntes, però cada una amb el seu gest propi. Les proporcions del cos són d'una esveltesa més pròpia de races nòrdiques que no pas mediterrànies, com les que coetàniament interpretaven A. Maillol o J. Clarà, de manera que, realitzada el 1925, en temps que ja eren noucentistes, mantenia uns esquemes que foren habituals els anys del modernisme.

A més del guix preliminar, del 1924, en féu altres versions en marbre, com la que estigué a la col·lecció Sala, de Barcelona, o la de major dimensió, en bronze, dels Museus de Barcelona, a més d'algunes que presenten diferents variants de l'esquema bàsic."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Santiago Alcolea Gil

Materials:Marbre








 

Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera

Josep Llimona, font:Viquipèdia

 
Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 


dimarts, 26 de juliol del 2022

Escultura a Dante Alighieri

 

"Italians que vivien a Barcelona van moure la iniciativa de dedicar un monument a Dante Alighieri (Florència, 1265 – Ravenna, 1321), en el sisè centenari de la mort de l'autor de La Divina Comèdia, com també feien compatriotes seus en altres ciutats no italianes. Van oferir a Barcelona una còpia del monument que hi ha a la ciutat italiana de Trento, obra de Cesare Zocchi, i l'Ajuntament va destinar-li una de les placetes que es formaven a la carretera de Miramar. A la inauguració, que va tenir lloc el 13 de novembre de 1921, van assistir l'alcalde, Antoni Martínez Domingo, i el ministre espanyol d'Instrucció Pública, César Silió. A la tarda va ser inaugurada a Barcelona la Casa dels Italians, com un complement digne del dia.

Dante té també un bust en la façana d'una casa particular, al número 268 del carrer de Provença i una escultura, obra de Jeroni Suñol, al Museu d'Art Modern. Barcelona va voler honorar també el sisè centenari de la mort del famós escriptor dedicant-li un carrer, des del juny de 1922, a l'aleshores joveníssim barri del Carmel, substituint el nom anterior, que era el de Don Juan."

 

"Aquesta estàtua de Dant, segons indica el pedestal, va ser inaugurada el 14 de setembre de 1921, fruit d'un regal ofert a la ciutat de Barcelona per la delegació de la Società Dante Alighieri, en commemoració del VI Centenari de la mort del poeta de la Toscana.

L'efígie de nas esmolat, el tocat, la vestimenta, la lira que apareix als seus peus i fins la profusió de llorers que el coronen són els trets típics d'un estereotip retratístic que, inspirat en un fresc de 1465 a la catedral de Florència, es va popularitzar en el segle XIX per tot Itàlia i a l'estranger, incloent-hi els famosos quadres de Delacroix o Rossetti protagonitzats per l'autor de la Divina Comèdia, o una escultureta molt coneguda de Jeroni Suñol.

Des que Voltaire i altres intel·lectuals de la Il·lustració van reclamar als historiadors que no es limitessin a escriure cròniques dels reis i les seves batalles, sinó que concedissin una especial atenció a les proeses d'escriptors, artistes i científics, aquests personatges del món de la cultura havien anat guanyant més protagonista en les pàgines dels manuals escolars, en la pintura històrica i en els monuments urbans. És per tot això que els homenatges a Dant van ser ubiquis en la Itàlia del Risorgimento, que va construir la reunificació patriòtica imposant la llengua toscana a tota la península.

El feixisme, continuador d'aquesta tasca unificadora, també el va idolatrar, així que potser no sigui una coincidència que aquesta estàtua, anterior en un any a la marxa sobre Roma que va donar el poder a Mussolini, ens presenti un Dant orgullosament dret, fent la "salutació romana", la qual cosa s'allunya cridanerament de la iconografia meditabunda que és més habitual en els seus retrats, incloses les grandioses estàtues que se li van erigir a la tomba de Dant de Ravenna i davant de l'església-panteó de la Santa Croce de Florència."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - J.P. Lorente

Materials:Bronze







DANTE ALIGHIERI

VI CENTENARIO DANTESCO / XIV SETTEMBRE MCMXXI / IL COMITATO BARCELLONESE / DELLA / DANTE ALIGHIERI / ALLA / CITTÀ DI BARCELLONA

 

Més informació:Viquipèdia Dante Alighieri

Retrat de Dante Alighieri per Sandro Botticelli, font:Viquipèdia

Més informació:https://ladante.it/ Società Dante Alighieri

 

Autor

Escultor:Copia d'un original de Cesare Zocchi

Foneria:Bastianelli (Roma)

Més informació:It.wikipedia.org Cesare Zocchi

Monument de Dante a Trento, font:viajar.elperiodico.com
 

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

   

dilluns, 18 de juliol del 2022

Escultura a Charlot

 

"Durant molts anys, el personatge de Charlot va ser la més internacional de totes les figures que el cinema va produir en l'època muda. I, més enllà en el temps, va adquirir un caràcter mític fins i tot per a aquells que mai no haguessin vist els seus films. És aquesta mitificació, precisament, la que recrea l'escultura que va ser instal·lada originàriament al Parc d'Atraccions de Montjuïc. L'obra busca la identificació de l'espectador amb la figura de Charlot a través d'aquells motius que caracteritzaven el personatge, especialment en les pel·lícules curtes dels anys deu i vint: el barret, el bastó, el bigoti i la indumentària de vagabund. En l'escultura, Charlot es troba damunt d'una bola del món en la qual els continents són una part sòlida de bronze i els mars una zona buida que permet observar la retícula que posa en peu l'esfera, la qual serveix alhora de pedestal per a la figura humana. (Això esdevé una solució heterodoxa perquè fa avinent a l'espectador els recursos o els artilugis constructius de l'artista.) La bola del món, en el cas de Charlot, ens remet a dues possibles interpretacions: la primera, el caràcter internacional del personatge creat per Chaplin, el fet que es tracti de la figura còmica més coneguda i més prestigiosa de la història del cinema; la segona ens recorda una de les pel·lícules més emblemàtiques de Chaplin, The Great Dictator (El gran dictador, 1940), una denuncia ferotge del nazisme en la qual un dels protagonistes juga amb una bola del món en una de les seqüències més conegudes del film. Com passa amb les altres escultures dedicades a personatges populars que van ser instal·lades al recinte de Montjuïc, la voluntat dinàmica de la concepció de l'obra ha de superar la pesadesa innata del bronze, tot i la pàtina de color verd de la superfície, la qual mitiga la sensació de densitat del material emprat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze










Més informació:Viquipèdia Charlot (personatge)

Més informació:Biografiasyvidas.com Chaplin

Charlot, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Núria Tortras

Més informació:Viquipèdia Nuria Tortras i Planas

Nuria Tortras, font:elveldharmonia.blogspot.com

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura El Pallasso Charlie Rivel

 

"Per bé que el títol de l'obra al·ludeix al personatge del pallasso en general, la composició de la figura ens remet directament a un pallasso concret: Josep Andreu, més conegut pel seu nom artístic Charlie Rivel. I no solament això: l'escultura recupera un dels moments estel·lars de les actuacions que el mític august català realitzava amb una cadira i una guitarra, i la seva peculiar indumentària, amb el vestit allargassat fins a les sabates. Charlie Rivel, en la pista de circ o dalt de l'escenari, plantejava un joc poètic amb la cadira, s'hi barallava, udolava per culpa d'ella, però no se'n podia desfer mai. Així, doncs, l'escultura, en remetre's a aquest moment gairebé mític de les actuacions del pallasso, permet que l'espectador en faci una lectura molt lúdica. Al contrari que l'estatuària clàssica, sempre rígida, que prenia el personatge representat en posicions sagrades o selectes, l'escultura dedicada al pallasso es fa mirar per la seva antirigidesa (a desgrat de la densitat del material emprat). És cert que l'obra ha de lluitar contra la impossibilitat de mostrar alguns dels matisos consubstancials al personatge representat, l'absència de color (tan característica en el món del circ i en la configuració del propi Rivel) o l'absència de moviment. Però, malgrat això, o potser precisament a causa d'aquestes limitacions, l'escultura pren aquest poder simbòlic que la fa tan interessant, en haver sabut fixar un instant d'una de les entrades de pallassos més interessants de Charlie Rivel, un dels artistes més venerats de la història del circ durant el segle XX."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze







Més informació:Viquipèdia Charlie Rivel

Més informació:Circopedia.org/Charlie_Rivel

Charlie Rivel, font:circoraluy.com

Autor

Escultor:Joaquim Ros-Sabater

Més informació:Viquipèdia Joaquim Ros i Sabater

Joaquim Ros, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc