dijous, 16 de juny del 2022

Escultura Silé ballant Escalinates de Montjuïc

 

"Amb motiu de la restauració de les escales mecàniques que ajuden a fer la pujada al Palau Nacional, els anys 90 van ser posades de nou, convenientment restaurades, quatre figures que, en el seu origen, provenien dels tallers Lena i que formaven part del lot d'escultures industrials del 1929. Són: una Amazona, un Guerrer, Silè ballant i un Dorífor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Aquestes figures que flanquegen les escales i els salts d'aigua de la plaça de la Cascada són al meu entendre, i ho han estat sempre, elements ornamentals necessaris per complementar el conjunt: entre les dues imponents escultures de Llimona que representen noies joves i nues amb flors a les mans, inclinades cap endavant en gest d'acollida i aproximació als espectadors en l'inici de l'ascensió cap el Palau Nacional, i les figures sedents de l'escultor Marès que, ja gairebé davant de l'edifici, evoquen els dos principis fonamentals, la Terra i l'Aigua.
Per això, potser, els xiprers que segueixen el mateix trajecte gairebé les han ocultades; per això també, i a causa del material pobre amb què van ser fetes, van patir una notable destrucció que va obligar a una restauració recent, per tal que no desentonessin amb el conjunt del jardí i mostressin l'estat d'abandonament d'aquest parc durant uns quants anys.

La finalitat decorativa i, alhora, el desig cultural d'ambientar el parc amb estatuària de to clàssic, personalitzada o sense nom propi, en justifiquen l'existència i la presència en un lloc secundari. És identificable una parella dempeus situada en el tram mig de les escales, a banda i banda de la cascada: la figura femenina representa una amazona, mítica dona guerrera i caçadora amb arc, caracteritzada per la indumentària i l'aire desafiant; a l'altre costat, el seu company, que és un guerrer del tot clàssic: figura masculina nua i anatòmicament ben formada respon a l'arquetip idealitzat d'escultura masculina forjat en el període millor de l'art clàssic grec; es cobreix amb un casc i protegeix el seu cos amb en escut rodó. Al començament del tram de les escales, una altra parella circumstancialment aparellada, ja que no sembla establir altra relació que la de la ubicació, proximitat i referència clàssica que comparteixen les dues figures. La formen dues figures masculines dempeus. Una d'elles permet aventurar que invoca la representació de Silè dançant. L'altra figura, un Dorífor, sembla una còpia correcta d'un dels models arquetípics de la millor forma de "kuroi", o figura masculina nua i perfectament proporcionada creada pels escultors clàssics grecs. La seva presència, per tant, resta en l'esmentada funció complementària, tant pel que fa a l'ornament, com per a l'il·lustre model de què procedeix."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materials:Resina amb fibre de vidre





Més informació:Viquipèdia Silé

Silé en estat ebri - Museu Louvre, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Palau Nacional, font:Wikipedia

 

Autor

Escultures originals de sèrie dels Tallers Lena, còpies actuals Salvador Mañosa

Tallers Lena. Empresa dedicada a la reproducció d'estàtues de l'antiguitat. La va crear l'italià Alberto Lena, que va instal·lar la seva primera seu al carrer Nou de la Rambla, i la va continuar el seu fill Òscar, nascut a Barcelona el 1900. Foren els encarregats de fornir d'escultures bona part dels jardins de Montjuïc amb vista a l'Exposició Internacional de 1929. Una germana d'Òscar Lena, Emília, es va casar amb l'escultor Josep Viladomat. Amb el temps, els tallers es van traslladar a Cerdanyola.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Remarcat.cat/Salvadormañosa

Salvador Mañosa, font:Remarcat.cat

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc 

dilluns, 13 de juny del 2022

Escultura Les Quatre barres de la senyera catalana

 

"L’any 2009 la cadena hotelera Starwood Hotels and Resorts va inaugurar un imponent hotel de luxe a primera línia de mar, al sud del port de Barcelona, dissenyat pel Taller d’Arquitectura de Ricardo Bofill. Es tracta d’un edifici de 105 metres d’alçada de línies racionalistes que dibuixa la silueta d’una vela i que busca les transparències amb el seu entorn: d’una banda la ciutat i de l’altra el mar, que ja forma part del skyline de Barcelona. El conegut com a Hotel W, també denominat popularment “hotel vela”, ocupa 46.000 m2 , disposa de té tot tipus d’equipaments (piscines, zones esportives, miradors, restaurants, bars, etc.) i també de diversos peces ornamentals que volen integrar-se a l’edifici i donar-li identitat.

Un element destacat d’aquest conjunt és l’escultura Les quatre barres de la senyera catalana, dissenyada pel mateix Ricardo Bofill, que va voler emplaçar-la arran de mar, a la plaça de la Rosa dels Vents, a la que s’obre l’edifici. Són quatre columnes de 6 metres d’alçada formades per 6 peces de marbre de Carrara de 50 x 50 cm d’amplada i suportades per una estructura d’acer. Els quatre blocs al·ludeixen a les quatre barres de la senyera catalana --com queda explícit en el seu nom-- amb la voluntat de relacionar aquest indret amb el seu país. Per a trencar la rigidesa dels pilars de marbre, Bofill guerxa helicoïdalment i en un punt diferent cadascuna de les columnes, de manera que la figura geomètrica de la base i de la part superior (el quadrat) coincideixi. Amb aquesta imatge, Bofill, gran admirador de Gaudí, referència les columnes que aquest arquitecte va dissenyar per a la nau central del temple de la Sagrada Família.

La incidència del sol sobre Les quatre barres de la senyera catalana i el permanent oneig del mar que s’entreveu entre les quatres peces verticals que componen aquesta obra, creen un contrast visual dinàmic, que dóna una gran rellevància a l’escultura."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Daniel Giralt-Miracle

Materials:Marbre i Acer





Més informació:Viquipèdia Bandera de Catalunya

Bandera de Catalunya amb les quatre barres roges, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Ricard Bofill Leví

Més informació:Viquipèdia Ricard Bofill i Leví

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/ca/autors/Ricardo-Bofill-Levi

Ricard Bofill, font:escofet.com

 

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 

diumenge, 12 de juny del 2022

Escultura Dorífor Escalinates de Montjuïc

 

"Amb motiu de la restauració de les escales mecàniques que ajuden a fer la pujada al Palau Nacional, els anys 90 van ser posades de nou, convenientment restaurades, quatre figures que, en el seu origen, provenien dels tallers Lena i que formaven part del lot d'escultures industrials del 1929. Són: una Amazona, un Guerrer, Silè ballant i un Dorífor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Aquestes figures que flanquegen les escales i els salts d'aigua de la plaça de la Cascada són al meu entendre, i ho han estat sempre, elements ornamentals necessaris per complementar el conjunt: entre les dues imponents escultures de Llimona que representen noies joves i nues amb flors a les mans, inclinades cap endavant en gest d'acollida i aproximació als espectadors en l'inici de l'ascensió cap el Palau Nacional, i les figures sedents de l'escultor Marès que, ja gairebé davant de l'edifici, evoquen els dos principis fonamentals, la Terra i l'Aigua.

Per això, potser, els xiprers que segueixen el mateix trajecte gairebé les han ocultades; per això també, i a causa del material pobre amb què van ser fetes, van patir una notable destrucció que va obligar a una restauració recent, per tal que no desentonessin amb el conjunt del jardí i mostressin l'estat d'abandonament d'aquest parc durant uns quants anys.

La finalitat decorativa i, alhora, el desig cultural d'ambientar el parc amb estatuària de to clàssic, personalitzada o sense nom propi, en justifiquen l'existència i la presència en un lloc secundari. És identificable una parella dempeus situada en el tram mig de les escales, a banda i banda de la cascada: la figura femenina representa una amazona, mítica dona guerrera i caçadora amb arc, caracteritzada per la indumentària i l'aire desafiant; a l'altre costat, el seu company, que és un guerrer del tot clàssic: figura masculina nua i anatòmicament ben formada respon a l'arquetip idealitzat d'escultura masculina forjat en el període millor de l'art clàssic grec; es cobreix amb un casc i protegeix el seu cos amb en escut rodó. Al començament del tram de les escales, una altra parella circumstancialment aparellada, ja que no sembla establir altra relació que la de la ubicació, proximitat i referència clàssica que comparteixen les dues figures. La formen dues figures masculines dempeus. Una d'elles permet aventurar que invoca la representació de Silè dançant. L'altra figura, un Dorífor, sembla una còpia correcta d'un dels models arquetípics de la millor forma de "kuroi", o figura masculina nua i perfectament proporcionada creada pels escultors clàssics grecs. La seva presència, per tant, resta en l'esmentada funció complementària, tant pel que fa a l'ornament, com per a l'il·lustre model de què procedeix."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materials:Resina amb fibre de vidre







Més informació:Wikipedia Kuros

Kuros, font:Wikipedia

Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Palau Nacional, font:Wikipedia

Autor

Escultures originals de sèrie dels Tallers Lena, còpies actuals Salvador Mañosa

Tallers Lena. Empresa dedicada a la reproducció d'estàtues de l'antiguitat. La va crear l'italià Alberto Lena, que va instal·lar la seva primera seu al carrer Nou de la Rambla, i la va continuar el seu fill Òscar, nascut a Barcelona el 1900. Foren els encarregats de fornir d'escultures bona part dels jardins de Montjuïc amb vista a l'Exposició Internacional de 1929. Una germana d'Òscar Lena, Emília, es va casar amb l'escultor Josep Viladomat. Amb el temps, els tallers es van traslladar a Cerdanyola.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic 

Més informació:Remarcat.cat/Salvadormañosa

Salvador Mañosa, font:Remarcat.cat
Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

dissabte, 11 de juny del 2022

Escultura a Frederic Mistral

 

"Periòdicament, el poeta i periodista Francesc Matheu, que en la dècada de 1910 havia impulsat la col·locació de bustos al Parc de la Ciutadella relacionats amb els Jocs Florals, reapareixia públicament. El 1930 va creure que calia moure's per commemorar el centenari del naixement del poeta occità Frederic Mistral (Maiano, Provença, França, 1830 - 1914), guardonat amb el premi Nobel l'any 1905. L'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va tenir cura del pedestal, llarg i esvelt, com corresponia al lloc on s'havia de posar, el replà d'una escala que s'enlaira camí del Palau Nacional de Montjuïc, i el seu etern col·laborador; l'escultor Eusebi Arnau, en va fer el bust. Al pedestal, a més de la dedicatòria, "Catalunya a Mistral", hi figuraven dues cites del poeta que feien referència a les llengües nacionals i als pobles. El 29 de juny de 1930 s'hi va fer la inauguració. Matheu va oferir el monument a la ciutat i el va rebre el comte de Güell, alcalde de Barcelona. També hi va parlar un nebot de Mistral amb el mateix nom, Frederic. L'abril de 1933 el monument va ser triat per commemorar un altre centenari, el de la Renaixença. En acabar la guerra civil, les cites de Mistral van ser mutilades i així segueix. Mistral té des del 1996 un altre monument a l'avinguda que duu el seu nom.

L'hivern del 2014 es restaura el monument i se li tornen a posar les inscripcions que havia tingut originalment, un text del propi Mistral estret de Lis Isclo d'Or i un de Víctor Balaguer de La dama del rat Penat. El dimecres 25 de març es torna a inaugurar en presència de Jaume Ciurana, regidor de Cultura."



Materials:Bronze sobre pedestal de pedra









AH! SE ME SABIEN ENTENDRE! / AH! SE ME VOULIEN SEGUI

MORTA DIUEN QUE ES, / PERO JO LA CREC VIVA





Més informació:Viquipèdia Frederic Mistral

Frederic Mistral, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Eusebi Arnau

Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau, font:paperblog.com

 

Arquitecte:Josep Puig i Cadafalch

Més informació:Viquipèdia Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch, font:Viquipèdia
 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc