diumenge, 12 de juny del 2022

Escultura Dorífor Escalinates de Montjuïc

 

"Amb motiu de la restauració de les escales mecàniques que ajuden a fer la pujada al Palau Nacional, els anys 90 van ser posades de nou, convenientment restaurades, quatre figures que, en el seu origen, provenien dels tallers Lena i que formaven part del lot d'escultures industrials del 1929. Són: una Amazona, un Guerrer, Silè ballant i un Dorífor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Aquestes figures que flanquegen les escales i els salts d'aigua de la plaça de la Cascada són al meu entendre, i ho han estat sempre, elements ornamentals necessaris per complementar el conjunt: entre les dues imponents escultures de Llimona que representen noies joves i nues amb flors a les mans, inclinades cap endavant en gest d'acollida i aproximació als espectadors en l'inici de l'ascensió cap el Palau Nacional, i les figures sedents de l'escultor Marès que, ja gairebé davant de l'edifici, evoquen els dos principis fonamentals, la Terra i l'Aigua.

Per això, potser, els xiprers que segueixen el mateix trajecte gairebé les han ocultades; per això també, i a causa del material pobre amb què van ser fetes, van patir una notable destrucció que va obligar a una restauració recent, per tal que no desentonessin amb el conjunt del jardí i mostressin l'estat d'abandonament d'aquest parc durant uns quants anys.

La finalitat decorativa i, alhora, el desig cultural d'ambientar el parc amb estatuària de to clàssic, personalitzada o sense nom propi, en justifiquen l'existència i la presència en un lloc secundari. És identificable una parella dempeus situada en el tram mig de les escales, a banda i banda de la cascada: la figura femenina representa una amazona, mítica dona guerrera i caçadora amb arc, caracteritzada per la indumentària i l'aire desafiant; a l'altre costat, el seu company, que és un guerrer del tot clàssic: figura masculina nua i anatòmicament ben formada respon a l'arquetip idealitzat d'escultura masculina forjat en el període millor de l'art clàssic grec; es cobreix amb un casc i protegeix el seu cos amb en escut rodó. Al començament del tram de les escales, una altra parella circumstancialment aparellada, ja que no sembla establir altra relació que la de la ubicació, proximitat i referència clàssica que comparteixen les dues figures. La formen dues figures masculines dempeus. Una d'elles permet aventurar que invoca la representació de Silè dançant. L'altra figura, un Dorífor, sembla una còpia correcta d'un dels models arquetípics de la millor forma de "kuroi", o figura masculina nua i perfectament proporcionada creada pels escultors clàssics grecs. La seva presència, per tant, resta en l'esmentada funció complementària, tant pel que fa a l'ornament, com per a l'il·lustre model de què procedeix."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps

Materials:Resina amb fibre de vidre







Més informació:Wikipedia Kuros

Kuros, font:Wikipedia

Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Palau Nacional, font:Wikipedia

Autor

Escultures originals de sèrie dels Tallers Lena, còpies actuals Salvador Mañosa

Tallers Lena. Empresa dedicada a la reproducció d'estàtues de l'antiguitat. La va crear l'italià Alberto Lena, que va instal·lar la seva primera seu al carrer Nou de la Rambla, i la va continuar el seu fill Òscar, nascut a Barcelona el 1900. Foren els encarregats de fornir d'escultures bona part dels jardins de Montjuïc amb vista a l'Exposició Internacional de 1929. Una germana d'Òscar Lena, Emília, es va casar amb l'escultor Josep Viladomat. Amb el temps, els tallers es van traslladar a Cerdanyola.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic 

Més informació:Remarcat.cat/Salvadormañosa

Salvador Mañosa, font:Remarcat.cat
Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

dissabte, 11 de juny del 2022

Escultura a Frederic Mistral

 

"Periòdicament, el poeta i periodista Francesc Matheu, que en la dècada de 1910 havia impulsat la col·locació de bustos al Parc de la Ciutadella relacionats amb els Jocs Florals, reapareixia públicament. El 1930 va creure que calia moure's per commemorar el centenari del naixement del poeta occità Frederic Mistral (Maiano, Provença, França, 1830 - 1914), guardonat amb el premi Nobel l'any 1905. L'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va tenir cura del pedestal, llarg i esvelt, com corresponia al lloc on s'havia de posar, el replà d'una escala que s'enlaira camí del Palau Nacional de Montjuïc, i el seu etern col·laborador; l'escultor Eusebi Arnau, en va fer el bust. Al pedestal, a més de la dedicatòria, "Catalunya a Mistral", hi figuraven dues cites del poeta que feien referència a les llengües nacionals i als pobles. El 29 de juny de 1930 s'hi va fer la inauguració. Matheu va oferir el monument a la ciutat i el va rebre el comte de Güell, alcalde de Barcelona. També hi va parlar un nebot de Mistral amb el mateix nom, Frederic. L'abril de 1933 el monument va ser triat per commemorar un altre centenari, el de la Renaixença. En acabar la guerra civil, les cites de Mistral van ser mutilades i així segueix. Mistral té des del 1996 un altre monument a l'avinguda que duu el seu nom.

L'hivern del 2014 es restaura el monument i se li tornen a posar les inscripcions que havia tingut originalment, un text del propi Mistral estret de Lis Isclo d'Or i un de Víctor Balaguer de La dama del rat Penat. El dimecres 25 de març es torna a inaugurar en presència de Jaume Ciurana, regidor de Cultura."



Materials:Bronze sobre pedestal de pedra









AH! SE ME SABIEN ENTENDRE! / AH! SE ME VOULIEN SEGUI

MORTA DIUEN QUE ES, / PERO JO LA CREC VIVA





Més informació:Viquipèdia Frederic Mistral

Frederic Mistral, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Eusebi Arnau

Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau, font:paperblog.com

 

Arquitecte:Josep Puig i Cadafalch

Més informació:Viquipèdia Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch, font:Viquipèdia
 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

   

Escultua Feníxia

 

"Com un acte més de la campanya de promoció del llibre i de la cultura que havia emprès el Ministeri de Cultura va ser col·locat, tres dies després del Dia del Llibre de 1993, el dia 26 d'abril, el monument de Sílvia Gubern Feníxia, al passeig de les Cascades de Montjuïc. Abans va estar durant uns mesos al passeig de la Vall d'Hebron, tocant a l'avinguda de l'Hospital Militar. La inauguració va ser presidida pel ministre Jordi Solé Tura, i per l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.

Com que la part essencial del monument és de vidre, aviat va ser víctima de bretolades, i malgrat algunes reparacions parcials, al cap de deu anys de la inauguració, de l’obra gairebé no en queda res. Durant la primera meitat de l’any 2006 es va fer una restauració per a la qual va caldre utilitzar fotografies, ja que no existia cap plantilla de l’obra original i l’autora ni tan sols tenia algun dibuix precís. Per tal que tornés a ser de vidre, i no d’algun altre material transparent menys fràgil, va caldre realitzar un complicat treball de tallat en el que la peça es va trencar més d’un cop al taller. Finalment, però, va tornar a tenir el vidre i les plomes com al principi, a l’espera que una nova bretolada el torni a reduir al no-res."

 

"Pujant per les escales que donen accés al parc des dels Jardins de Fabià Puigserver, arribem al replà que dóna inici al passeig de les Cascades, des d'aquest lloc tenim una visió lateral del conjunt del parc de Montjuïc. L'escultura Feníxia de Sílvia Gubern es troba a l'entrada del passeig i reforça l'espai que l'envolta. Situada en una cruïlla de camins, ens obliga a fer una aturada abans de continuar la marxa, ens obliga a observar l'entorn, que segurament sense aquest punt d'atenció passaria desapercebut. Com un símbol, ens indica on som i cap on podem dirigir-nos, si volem pujar cap al palau d'exposicions o si volem continuar cap al mirador de les cascades. També actua com a finestra o porta de sortida, si la mirem des del mateix passeig, doncs les vistes de la ciutat de Barcelona des dalt queden emmarcades a l'interior del marc de la pedra i reflectides darrera la transparència del vidre.

Una porta de pedra serveix de suport a una gran el·lipse de vidre amb un cercle vermell sintètic al seu centre, del que emergeixen tres plomes de resines pintades de color vermell i groc. La qualitat totèmica i màgica de l'obra ve assenyalada per les seves dimensions, però també per les ombres que reflexa la llum en traspassar el vidre o el buit de la porta. S'irradien les plomes de l'Au Fènix que Sílvia Gubern concep com a dona, Feníxia. Es perd tota la gravetat de l'obra, i la subtilesa, i la levitat que mostra aquesta escultura es contraposa a la pesadesa de la seva base de pedra, que sembla la única subjecció a allò terrenal. Aquesta obra sense marc ni límits acotats s'incorpora a l'espai que ocupa, malgrat no haver estat pensada per a aquest. Les formes elementals, de l'el·lipsi, del cercle o el rectangle de la porta, s'uneixen a les superfícies llises i planes amb perfils ben delimitats d'un dibuix que sembla realitzat en dues dimensions. El fi fil de vidre, la porta oberta, la transparència, els dibuixos a l'aire, es relacionen amb les agulles, els fils o les plomes que constitueixen l'obra que aquesta artista polifacètica, pintora, escultora, dissenyadora i poeta, realitza als anys 1990.

El lloc predominant del dibuix i la pintura en l'obra d'aquesta artista, de les pintures de vidre, és una de les principals característiques de la seva creació junt al caràcter constructiu, el mínim, la sèrie i el color. Existeix a més a més, un equilibri perfecte entre la representació plàstica i la seva paraula poètica. Si llegim alguns dels seus poemes ens donem compte ràpidament d'aquesta comunió entre dissenys i poemes, de la mateixa manera que existeix una continuïtat entre obra i vida. Caracteritzats pel valor del mínim i per agulles, plomes, fils, els seus poemes (1990) queden construïts d'igual forma que les pintures i escultures: «agulles d'or volen per l'aire» / «em caic per un forat i suro ingràvida recreant-me en aquesta dimensió»."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Ana Guerra

Materials:Pedra artificial, vidre laminat i resina pintada







 

Autor

Escultora:Silvia Gubern

Més informació:Viquipèdia Silvia Gubern

Silvia Gubern, font:macba.cat

 

 Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura als Bombers de Barcelona

 

"En una cantonada exterior de la caserna central del cos de bombers municipal, a Provença-Villarroel, l'any 1967 s'hi va posar un monument en homenatge a la tasca dels bombers barcelonins. La inauguració la va fer l'alcalde Josep Maria de Porcioles en l'habitual data del 26 de gener, aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

El monument representa un bomber que porta una nena als braços. Sembla que l'escultor, Sebastià Badia, deixeble de Manolo Hugué, va basar-se en el fet recent d'un infant rescatat per un bomber que va morir, i que és el que va inspirar el monument. Posteriorment, el 8 de març del 1999, dia del patró dels bombers, sant Joan de Déu, s'hi va afegir una placa sobre un bloc de pedra de Montserrat que transforma la seva dedicació a tots els bombers "morts al servei dels ciutadans". La placa amb la pedra va costar 350.000 pessetes, que van ser aportades per 128 bombers del cos.

Per les obres d'ampliació de l'Hospital Clínic i de construcció del nou parc de Bombers, l'escultura es va traslladar al Parc de Llevant on es va inaugurar el 8 de març del 2010 amb motiu de la celebració de la festa patronal. Posteriorment s’ha traslladat a Montjuïc, al pati d'entrada de l'Espai Bombers, Parc de la Prevenció de Barcelona, al carrer de Lleida, número 28."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Pedra Granítica d'Ulldecona







Bombers de Barcelona morts en servei



Més informació:Viquipèdia Bombers de Barcelona

Més informació:Ajuntament de Barcelona - Bombers

Bombers de Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Sebastià Badia

Més informació:Viquipèdia Sebastìa Badia i Cerdà

Sebastià Badia, font:appadvice.com/app/sebastia-badia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc