dilluns, 9 de maig del 2022

Escultura El Repòs

 

"Manolo Hugué va ser un escultor especialitzat en les obres de dimensions reduïdes, però en arribar l'etapa de comandes que va constituir l'Exposició Internacional de 1929, també va rebre el corresponent encàrrec, no sense que fos reclamada la seva presència pels amics d'ofici, que trobaven injust no haver-lo convocat. La veritat és que Manolo es trobava malalt i no havia fet cap pas en aquest sentit. Com que ell no podia realitzar l'obra en les dimensions requerides, va ser un company, Josep Viladomat, qui transformà una Noia asseguda de Manolo de petita a gran. Tanmateix, la Noia asseguda no va anar a parar a cap lloc concret i el Museu d'Art Modern se la va quedar fins que el 18 de març de 1961 va passar a ornamentar l'aleshores jove avinguda de la Infanta Carlota (ara de Josep Tarradellas), a l'alçada del carrer de Londres. L'any 2000 va ser retirada per procedir a la restauració, i el 21 d'abril del 2002 va formar part dels renovats jardins Laribal a Montjuïc. Un any més tard una còpia va tornar al seu emplaçament original. Tant una com l'altra són un dipòsit del Museu d'Art Modern (MNAC)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"La interpretació d'una figura femenina nua i asseguda és un tema que fou molt atraient per als nostres escultors de la darreria del segle XIX i començament del XX. Josep Llimona ens en deixà interpretacions d'una gran qualitat estètica dins una sensibilitat modernista en molts aspectes. Canviant-ne la tipologia en el que correspon al cànon i a les proporcions, hi afegiren altres solucions A. Maillol i J. Clarà. Manolo M. Hugué (1872-1945) també participà d'aquestes inquietuds des dels anys de la seva primera estada a Ceret (1910-1914) i ho continuà els anys següents. En resultà una veritable sèrie d'escultures i de relleus en la qual, fins i tot, incorporà elements que es relacionen amb el cubisme, sense deixar de remarcar-hi les característiques de la seva personalitat. Aconseguí harmonitzar-hi l'expressió del gest i el moviments dels tors; la flexió de la cintura amb la disposició i el dinamisme dels braços o de les cames i també, amb les actituds del cap, un conjunt d'aspectes que els donaven vida com a conseqüència de la atenta observació que l'artista feia de la realitat que es movia al seu entorn. En una primera fase la reflectia en nombrosos dibuixos a la ploma com a punt de partida per a la elaboració d'obres, en relleu o de cos sencer, en fang o guix en diferents grandàries. Podríem destacar-ne l'escultura d'una noia adolescent, feta en terracota i de grandària reduïda (0,27 m d'alçada). Està asseguda i la senzilla roba que vesteix està aprofitada per afegir-hi unes línies que complementen amb encert les que són pròpies del seu cos. És una peça de forta originalitat, corresponent a l'any 1925 en la segona estada de Manolo a Ceret. Les qualitats que hi aconseguí en bona part properes als conceptes del noucentisme, aconsellaren fer-ne una versió, en pedra i de grandària natural. Se'n féu càrrec l'escultor Josep Viladomat (1899-1989) que la realitzà el 1928 amb la finalitat de situar-la als jardins de Montjuïc, àmpliament condicionats com a escenari de l'Exposició Internacional feta a Barcelona l'any 1929. Encara hi podem admirar-la, amb tots els valors que eren els bàsics d'aquell original de Manolo mantinguts per Viladomat en una síntesi gens fàcil que li permeté no haver de renunciar a la seva personalitat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Montserrat Blanch

Materials:Pedra






Noia asseguda de Manolo Hugué, font:Wikimedia

Rèplica El Repòs, tresorsabarcelona.blogspot.com/2018/12/escultura-el-repos.html

 

Més informació:Viquipèdia Jardins del Laribal

Jardins del Laribal, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Josep Viladomat sobre un original de Manolo Hugué

Més informació:Viquipèdia Josep Viladomat i Massanas

Josep Viladomat, font:somatemps.me

Més informació:Viquipèdia Manolo Martínez Hugué

Manolo Hugué, font:gurbrevista.com

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dissabte, 7 de maig del 2022

Escultura Patí de Vela

 

"Aquest monument forma part del conjunt d'obres de simbologia marinera que hi ha a l'àrea del port vell barceloní.

Tres d'elles són molt semblants (una embarcació de vela solcant sobre les ones) i obra del mateix escultor, Joaquim Ros-Sabaté. Corresponen al mateix període, quan es van posar a Barcelona alguns dels monuments més pintorescos amb què compta la ciutat. N'hi ha tres: l'obra situada a l'Escullera, dedicada als esportistes de la mar; la situada al Moll de la Fusta, i la que recorda la victòria a la batalla de Lepant, davant de les Drassanes. Les dues últimes van ser promocionades pel mateix organisme, l'Asamblea de Capitanes de Yate, però aquest monument al Patí de vela fou una iniciativa del Club Natació Barcelona, que volia recordar que aquest tipus d'embarcació tan característic a la costa catalana va ser una creació dissenyada i popularitzada per persones vinculades al Club: José Maria Lasaosa, Francisco Gassol, Carlos Pena i els germans Monge. A l'homenatge es van afegir la Federació Espanyola de Vela, la Delegación Nacional de Deportes i la Junta d'Obres del Port, que va oferir l'espai físic on emplaçar-la. En un bloc separat un parell de metres de l'escultura, hi ha uns versos de Joan Maragall que es poden relacionar amb aquella i també una llarga inscripció explicant la motivació del monument. Es va inaugurar el 7 de març del 1972.

El Patí de Vela es va retirar l'any 2016 per treballs de conservació fets pels Tallers Comas, aprofitant que es feien unes obres al port. El 20 de setembre de l'any 2019 es va tornar a col·locar però canviant l'emplaçament: ara és en una rotonda nova de la prolongació del passeig de Joan de Borbó, prop del Moll d'Orient. S'hi va celebrar un acte presidit per Mercè Conesa, presidenta de Port de Barcelona, al que també hi va assistir l'escultor."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Planxa d'acer sobre base de pedra







 








Més informació:Viquipèdia Club Natació Barcelona

Més informació:Cnb.cat/

Club Natació Barcelona, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Joaquim Ros i Sabaté

Més informació:Viquipèdia Joaquim Ros i Sabaté

Joaquim Ros i Sabaté creant la estatua de Salvador Dalí de Cadaqués

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura La Nereida

 

"Durant una colla d'anys l'escultor madrileny Alfredo Lanz va tenir un taller dins Maremàgnum, al Port de Barcelona. Es tractava de la Fundación para la Investigación de la Escultura Mediterránea, i el compartia amb la seva dona, Montserrat Faure. Van exposar un conjunt de peces, Goig de viure, a la passarel·la que uneix Maremàgnum amb la Rambla i en van donar una a l'Autoritat Portuària de Barcelona, que es qui té cura de Maremàgnum, mitjançant l'empresa Port 2000. Era una obra de vius colors -vermell, groc i verd- que va ser posada a un parterre del passeig de Joan de Borbó, a la Barceloneta, per decisió de l'Autoritat Portuària. L'escultura, anomenada Nereida, va ser col·locada sense inauguració el 27 de juny del 2003. Segons l'autor, simbolitzava el mar Mediterrani, "viu i lluminós".

La Nereida es va retirar a causa del seu estat de conservació, i finalment l'any 2016 es va col·locar en una nova rotonda després que es prolongués el passeig de Joan de Borbó, molt aprop de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre, Josep M.Huertas

Materials:Acer i Pintura




Més informació:Viquipèdia Les Nereides

Les Nereides encadenant Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Alfredo Lanz

Més informació:Fundacionfiem.tripod.com Alfredo Lanz

Més informació:Lanzfaura.blogspot.com/

Alfredo Lanz, font:Fundacionfiem

 

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


divendres, 6 de maig del 2022

Medallons del Llangardaix Parc de la Ciutadella

 

"Josep F. Ràfols (1889-1965) va conèixer Gaudí i a ell es deu la primera monografia sobre l'arquitecte reusenc. S'hi explica com el jove Gaudí, encara estudiant, va participar activament en el projecte de la cascada de la Ciutadella fins al punt que atribueix el disseny de la monumental cascada al jove Gaudí, al·legant que entre els seus arxius hi havia una fotografia del palau de Longchamp de Marsella. Els historiadors posteriors admeten en general que segurament sí que el jove Gaudí va treballar amb Fontseré, però sempre com a ajudant, i difícilment s'accepta que dissenyés tot el conjunt. És més probable que actués sota les ordres del seu mestre i que, com a molt, s'encarregués d'algun detall, com ara els dos relleus que hi ha a la entrada de l'Aquarium -l'estructura que s'aixeca darrera del Naixement de Venus- i que, un cop més, Ràfols afirma que són del jove Gaudí. Però pot ser més interessant recalcar la formació que el jove Gaudí va rebre de Fontseré que no pas intentar trobar quina part va ser dibuixada pel geni modernista quan aquest encara només era un estudiant. Ràfols no esmenta la construcció de la grotta sota l'Aquarium, un element possiblement ja oblidat als anys 20 però que podria ser un punt de connexió entre l'estètica vuitcentista i l'arquitectura gaudiniana. La grotta representa la manera que es tenia a l'època d'entendre i interpretar el natural, encara que estigués feta de guix, com un decorat, i plena de falses estalactites. Aquesta concepció és radicalment diferent a la que desenvoluparà Gaudí anys més tard: només cal observar les passarel·les del Parc Güell per entendre que Gaudí no crea cap decorat, cap atracció, sinó que vol integrar l'arquitectura dins el paisatge. La grotta de la Ciutadella representa l'aproximació més evident de l'arquitectura a la natura des d'una òptica vuitcentista, i és de la que va haver de partir Gaudí per desenvolupar la relació entre arquitectura i natura. La participació del jove estudiant en aquest projecte, per mínima que fos, doncs, representa un punt important en l'aprenentatge de Gaudí que, com tots els arquitectes, a part d'inspiració també va haver d'estudiar i aprendre l'ofici."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet

Materials:Pedra calcària




Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

 

Autor

Disseny dels Medallons:Antoni Gaudí i Cornet

Disseny general:Josep Fontseré

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí

Antoni Gaudí, font:Viquipèdia

 

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimecres, 4 de maig del 2022

Escultura Orgànic

 

"Del 13 d’abril al 16 d’octubre de 2011 va estar oberta al Museu de Ceràmica de Barcelona, situat aleshores al Palau de Pedralbes, una exposició titulada “Terres Blaves”, en homenatge a la que va ser la seva directora entre els anys 1974 i 1996 Trinidad Sánchez Pacheco (1931-2001) en complir-se deu anys de la seva mort. Sota la seva direcció s'havia tornat a obrir el 1974 a Montjuïc el Museu de Ceràmica, que portava deu anys tancat, i durant els 22 anys que hi va estar al capdavant el museu es va modernitzar i va prendre embranzida, situant-se entre els millors del món en la seva especialitat. Al final dels anys sota la seva direcció el museu es va traslladar finalment al Palau de Pedralbes.

Aquesta exposició d'homenatge de l'any 2011 es va muntar al mateix Palau de Pedralbes amb una selecció de peces del fons del museu que tenien en comú el seu color blau, que s'obté a partir del que es considera el pigment per a ceràmica més antic i el que aporta més matisos i tons. S'hi van posar, doncs, peces de color blau de grans figures com Picasso, Braque, Miró o Gardy-Artigas; de ceramistes vinculats a Trinidad Sánchez Pacheco, como Maria Bofill, Antoni Cumella, Madola o Rosa Amorós; i també d'altres ceramistes destacats com Lluis Castaldo, Jordi Marcet & Rosa Vila-Abadal, Risto Hämäläinen, Heinz Mack, Yoko Yoshikawa, Carme Collell, Mia Llauder, Núria Pié, Carme Balada, Maria Teresa Gironés, Rosa Cortiella, Teresa Capeta o Xavier Mañosa.

Un any després de l'exposició, a finals del 2012, el museu va tancar les seves portes i la seva col·lecció va passar al futur Museu del Disseny de Barcelona, inaugurat dos anys més tard, a finals del 2014, en l'edifici conegut popularment com “la grapadora”, a la plaça de les Glòries Catalanes.

Una de les peces d'aquella exposició del 2011 es va recuperar per a la làmina d'aigua situada a l'entrada principal del nou Museu del Disseny, q uasi coincidint amb la seva obertura al públic. Encara que el públic accedeix normalment al museu des de l'entrada per la plaça de les Glòries Catalanes, per raons òbvies, l'entrada que va ser concebuda pels arquitectes com a principal es troba per la part del darrera de “la grapadora”. Situada en un nivell inferior, set metres més avall, és una part més recollida, amb arbres i té un gran estany central, en la part més pròxima al carrer de Badajoz i la Torre Agbar. Un segon estany longitudinal a un nivell encara més baix, delimita el perímetre posterior de l'edifici i permet que entri llum al primer nivell subterrani. I en aquesta làmina d'aigua es van posar durant els nadals del 2014, les 24 peces de ceràmica que originàriament portaven el títol Orgànic i que, en paraules de l'autora, “és una metàfora del diàleg de 24 formes triangulars esmaltades en blau, flotant en l'aigua i en forma de tres triangles, com homenatge a Trinidad Sánchez Pacheco”. És a dir, que l'obra és una veritable trinitat que al·ludeix clarament al nom de l'homenatjada."

 

"Una de les obres que no passen desapercebudes però que tampoc està a la vista de tothom, és la instal·lació de Madola al Museu del Disseny de Barcelona.

L’obra de Madola es caracteritza pel seu caràcter informalista i monumental tot i que mai ha descartat la producció de peces petites, i de fet moltes d’elles han estat maquetes d’altres que després ha realitzat en dimensions més grans. L’informalisme matèric és un moviment artístic aparegut a França al principi de la segona meitat del segle XX que engloba tendències abstractes i gestuals que, a Espanya, es poden apreciar a l’obra d’artistes internacionals com la de Joan Miró en una primera etapa i més endavant, a la d’Antoni Tàpies.

La personalitat dinàmica, intensa i passional de Madola encaixa perfectament amb aquest moviment i per tant, força de les seves peces presenten superfícies pintades amb grafitties i erosionades amb la tècnica del grattage. Aquesta tècnica permet obtenir textures esgarrapades, raspades o foradades gràcies a l’ajut de punxons i espàtules que posen en evidencia zones de diferents densitats matèriques de gran efecte visual. El color de les peces és generalment el de l’argila, el dels esmalts blancs i blaus i el de les taques i epigrafies negres. Les tipologies de les obres d’aquesta artista estan vinculades a diferents aspectes de l’entorn humà, com l’aigua: fonts, piques, vasos, urnes, cisternes i canalitzacions; la vida literària: llibres, l’arquitectura i també, l’espai públic. Dins d’aquest últim sector, Madola ha portat a terme set projectes dels quals, el primer i el últim es troben a Barcelona, i tots dos estan en contacte amb l’aigua.

Trinidad és la seva última aportació a l’espai públic, una instal·lació realitzada en homenatge a Trinidad Sánchez-Pacheco que havia impulsat el col·leccionisme de ceràmica contemporània gràcies al qual el patrimoni ceràmic de Barcelona compta amb un important nombre de peces d’artistes nacionals i estrangers que evidencien l’actualitat i la importància del material més mal·leable, versàtil i etern.

La instal·lació està formada per vint-i-quatre peces triangulars irregulars, esmaltades en blau, que configuren un gran triangle que flota en l’aigua d’un llac artificial. Segons l’artista, el diàleg que cada una de les peces estableix amb les demés simbolitza la integració de les arts decoratives en el disseny."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Maria Antonia Casanovas

Materials:Ceràmica pintada







 

Autor

Escultor:Madola. M. Àngels Domingo Laplana

Més informació:Viquipèdia Madola
Madola, font:Viquipèdia
   
 
Veure més Art Públic Sant Martí