dilluns, 25 d’octubre del 2021

Escultura Vela del Racó de l'Olivera

 

"On s'uneixen els carrers de la Font de la Mulassa i Montserrat de Casanovas s'hi va urbanitzar l'any 1988 una petita plaça de forma triangular que queda al mateix nivell que el segon d'aquests carrers i elevat de manera decreixent respecte al primer. Això fa que s'hi hagi d'accedir, a la part inferior, mitjançant unes escales, mentre que en el punt en què s'uneixen els dos carrers l'accés és a peu pla.

La plaça, un racó molt tranquil i assolellat, compta amb un banc perimetral de pedra i un mur de separació en dues parts, al costat del qual es va plantar una olivera que ha crescut molt ufanosa. L'autor del disseny de la plaça, Jordi Farrando, arquitecte també de la plaça Salvador Allende, va voler donar al mur de separació una categoria escultòrica, per tal d'aportar un element de referència a un barri que aleshores no en tenia cap. Per fer-ho, va donar al mur, recobert de marbre blanc, forma de vela, amb el vèrtex superior que penja sobre el carrer de la Font de la Mulassa. Aquesta vela marmòria no es recolza sobre la base en tota la seva longitud, sinó només pels extrems.

No cal dir que la blancor d'aquesta obra ha estat una temptació permanent per als qui fan grafits des del dia de la seva inauguració, el 7 d'octubre del 1988."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Marbre





 

Autor

Disseny:Jordi Farrando Sicília

Més informació:farrando.com

Jordi Farrando, font:interempresas.net

 

Veure més Art Públic Horta Guinardó

dissabte, 16 d’octubre del 2021

Escultura Tarragona

 

"Jaume Otero és un escultor que segueix estrictament i convençudament la línia clàssica que predominava en aquells temps. Crea unes formes molt depurades, concretes i harmonioses que s'acosten a la perfecció grega clàssica. Vol ressaltar sobretot la feminitat de les seves figures a través d'una estilització i d'una subtilitat que fa que sovint perdin força. La seva obra també es caracteritza per un important decorativisme, com veiem en el grup escultòric que és un homenatge a Tarragona, en el qual destaca la brillant representació de les teles, els relleus i les diverses formes.

Aquesta obra es pot considerar també un homenatge a la Mediterrània, concretament es centra en la ciutat de Tarragona que ens transporta a la Tarraco clàssica, punt clau de la zona Mediterrània. Apareixen també elements propis d'aquest món marítim, com un peix o una xarxa de pescadors.

Jaume Otero es va formar a Barcelona amb Manuel Fuxà, amb qui va treballar fins a la mort d'aquest. Format també a França i a Bèlgica, Otero va ser premiat a les Exposicions de Barcelona de 1907 i 1911, i també per la Mancomunitat de Catalunya el 1920 i 1922. Amb l'obra de la plaça de Catalunya cal recordar el grup Al·legoria, situat a la Diagonal, que representa també molt clarament l'obra d'aquest escultor eclèctic que va saber barrejar totes les herències més clares de l'escultura catalana del primer terç del segle XX, que es resumeixen a les herències modernistes, les influències de l'escultor francès Rodin i de la seva escola i el mediterranisme noucentista que va desembocar en casos com el d'Otero a un gust pel naturalisme i per un decorativisme molt puntillós."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze












 

Autor

Escultor:Jaume Otero i Camps

Més informació:Viquipèdia Jaume Otero i Camps

Jaume Otero, font:luisagranero.com

 

 Veure més Art Públic Eixample 


divendres, 15 d’octubre del 2021

Escultura Pomona

 

"La Pomona d’Enric Monjo és una de les escultures en bronze que ornamenten els pilars de la plaça de Catalunya, al cantó Llobregat al mateix pilar que es troba el Pastor de l’àliga de Pau Gargallo

La protagonista va vestida amb una roba que deixa entreveure la robusta anatomia del seu cos però que tampoc podem identificar amb una túnica clàssica, hi mancarien els cinyells sota el pit o els plecs refinats. Mostra els atributs de Pomona, la divinitat romana de la terra que normalment se la representa amb un cistell ple de fruits – pomona deriva de la paraula llatina pomar que significa verger-. Moltes vegades en la iconografia el cistell es converteix en una branca curulla de fruits que és l’opció adoptada per Monjo en l’obra que comentem. En el nostre cas, la noia sosté el ram amb la ma dreta per sobre de l’esquena que cau formant un semicercle sobre el maluc esquerre. Felíu Elías a la seva Escultura catalana moderna, publica a la làmina IX del segon volum l’esbós que Monjo va fer per aquesta obra a la que dóna el títol de El Pla del Llobregat. Si s’hagués mantingut la denominació originària tindria molt més sentit dins del conjunt de la plaça.

Monjo, juntament amb Frederic Marès, nascut el 1893, era un dels escultors més joves que va participar en el projecte de la plaça de Catalunya. Va fer dos projectes, en bronze per les pilastres, la que comentem i la Dona amb la Mare de Deu, en ambdues domina el sentit decoratiu per damunt del monumental i aquest fet, que el vincula ja més amb el gust modern de l’Art Déco, creiem que és una opció cercada per l’escultor. La Pomona no porta un pentinat clàssic, sinó unes simples trenes que li emmarquen la cara, ni presenta una fisonomia clàssica, tampoc, ni tampoc el posat solemne de la gran estatuària monumental. Però el tret més significatiu i amb la ma esquerra s’agafa amb posat desimbolt l’extrem de la trena. Sembla més aviat extreta d’un dels retrats de Sunyer o Mercader que tenen com objectiu presentar la bonança –econòmica i mediambiental, podríem dir amb un toc d’ironia- de la Catalunya somniada per la Mancomunitat."

Font  de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Bronze



 

Autor

Escultor:Enric Monjo i Garriga

Més informació:Viquipèdia Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga, font:amf2010blog.blogspot.com

 

  Veure més Art Públic Eixample

 


Escultura Girona

 

"Aquesta escultura és potser la que remet més clarament a l'indret al qual representa al·legòricament. Girona ha anat sempre tradicionalment lligada a l'agricultura i a la ramaderia, les principals activitats econòmiques de la comarca; és una terra fèrtil i per tant molt indicada per al conreu.

Parera doncs és cenyeix en bona mesura a l'encàrrec oficial que preveia que cada província catalana quedés ben representada a la plaça Catalunya. Molts artistes als quals se'ls va encarregar una obra per a l'Exposició Internacional de 1929 van passar per alt les bases de l'encàrrec i van fer una escultura que no tenia res a veure amb el títol o amb el tema a què havien de referir-se.

El bou carregat amb la collita i envoltat per quatre personatges, retrata una escena que era fàcil veure a les comarques gironines. És un homenatge a les activitats del camp, com la figura d'El Pescador de Josep Tenas, situada també en la plaça Catalunya, ho és a les activitats marítimes, totes elles principals fonts econòmiques de Catalunya."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze




 




Autor

Escultor:Antoni Parera i Saurina

Més informació:Viquipèdia Antoni Parera i Saurina

Antoni Parera i Saurina, font:racocatala.cat

 

   Veure més Art Públic Eixample

 

dijous, 14 d’octubre del 2021

Escultura Deessa

 

"Quan Clarà va realitzar aquest exemplar per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona va eliminar tots aquells elements superflus de la primera versió per tal d'aprofundir en els aspectes més pròpiament escultòrics de l'obra. Així, a partir del procés de simplificació formal que havia dut a terme en els anys precedents, quan precisament la seva obra era més fidel a les propostes classicistes del noucentisme, es va concentrar en l'essència de l'escultura per tal d'aconseguir la seva personal i depurada interpretació del cos femení. El resultat va ser aquesta deessa de formes rotundes, d'una sensualitat continguda i d'un potent vigor físic que contribueix a enaltir la grandesa d'un cos modelat amb un sentit arquitectònic molt estructurat. L'actitud passiva i distant de la figura contribueix, així mateix, a definir les característiques de l'etapa de plenitud de l'artista.

La deessa és, en definitiva, l'obra més coneguda de Clarà i la que millor representa el cànon de bellesa ideal, profundament mediterrani, d'aquest escultor. La seva ubicació en un espai tan privilegiat de la ciutat i, al mateix temps, tan proper a l'espectador, ha contribuït decisivament a convertir-la en un dels símbols iconogràfics de Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mercè Doñate

 

"L'escultura de la plaça de Catalunya és una versió, la més cèlebre i popular d'una obra que Clarà ja havia intentat el 1908-1910 com a tema principal de la seva producció i que va figurar a la sisena Exposició d'Art de Barcelona de 1911, ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'escultura de Clarà és l'obra més popular d'aquest escultor i un dels millors exemples d'equilibri, intrapès i volum de l'obra d'aquest escultor, que tradueix l'ideal clàssic amb una estètica pròpia del seu temps, una visió reneixamental dels models grecs adaptats al nou mediterranisime que s'havia imposat definitivament durant el segon decenni del segle XX a Catalunya."

Font de la información:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Marbre blanc







 

Autor

Escultor:Josep Clarà

Més informació:Viquipèdia Josep Clarà i Ayats

Josep Clarà per Ramón Casas, font:Wikipedia
 


 Veure més Art Públic Eixample