TRESORS a BARCELONA

dimecres, 23 de setembre del 2020

Escultura Autovia

"Durant una època Josep Maria Subirachs va fer un seguit de monuments d'empresa. Un d'ells va estar destinat a ornamentar el nou edifici de la companyia d'assegurances CAP, ara Compañía Internacional de Seguros y Reaseguros ARAG, situat a la cantonada dels carrers de Roger de Flor i Buenaventura Muñoz, darrere del Palau de Justícia. El monument va quedar col·locat el setembre de 1975."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquesta és una peça abstracta en formigó i acer que correspon a un moment en què l'artista incorpora, en diverses obres, l'esfera com a element essencial a la composició escultòrica.

El contrast entre el formigó treballat de dues maneres diferents, però mostrant sempre la seva qualitat escarnada i rugosa, i les esferes de metall perfectament llises i brunyides, és l'aspecte que més ressalta d'aquesta peça.

Les esferes de metall argentat tenen diferents mides; la més propera al terra és la més gran. La següent és una mica més petita i la tercera té la mateixa mida que la resta. El fet que aquestes esferes quedin emmarcades en una zona de buit del formigó permet entendre el conjunt com una al·lusió a un camí, a una via.

L'idea de canvi, de fluir resulta molt evident i pot referir-se al mateix temps al pas dels vehicles per una autovia com al transcurs de l'aigua per un riu o fins i tot a l'esdevenir de la pròpia vida.

A Subirachs sempre li ha interessat portar a terme obres que presentin múltiples possibilitats de significat i que sigui l'espectador qui decideixi quina s'estima més."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lourdes Cirlot

Materials:Formigó amb elements d'acer

Autor

Escultor:Josep Maria Subirachs i Sitjar

Més informació:Viquipèdia Josep Maria Subirachs i Sitjar

Més informació:Subirachs.cat

Josep Maria Subirachs i Sitjar, font:arquitecturacatalana.cat

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Cooperació

"Segurament, mai no s'ha donat el cas que un mateix escultor inauguri tres obres el mateix dia en un sol indret. El diumenge, 12 de novembre de 1967, l'endemà de la festa de Sant Martí, Josep Ricart va veure com això succeïa als peus dels blocs de 15 pisos que la cooperativa d'habitatges Montseny havia aixecat al pont del Treball, al nou barri de la Verneda. Els pisos ja estaven ocupats, però es va fer la cerimònia de la inauguració dels monuments dedicats al Matrimoni, i la Cooperació així com una escultura amb quatre falques que simbolitzaven les quatre barres de l'escut català..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Cooperació és un conjunt format per sis figures senceres.
Escau situar la formalització de les dues escultures dintre dels conceptes establerts per un corrent de l'estètica lligat a un cert simbolisme expressionista de l'escultura centreeuropea, de les primeres dècades del segle XX, que gira entorn dels postulats propers a Ernst Barlach (1870-1938) i les tipologies formals pròpies de l'escultura commemorativa oficial d'alguns països socialistes, o de règims totalitaris. La conformació de les escultures que es comenten en serien una perllongació en el temps, passant pels lligams d'algunes obres de Berthold produïdes als voltants dels anys seixanta.

Amb aquestes premisses és entesa la formalització dels dos conjunts; el primer format per sis persones i el segon per dues mans, una femenina i l'altra masculina. Les formes es concreten en uns volums molt simples i uns perfils de línies ben definides, que estableixen unes continuïtats i lligams entre arestes, plans i textures, amb un exercici del predomini de contrastos entre buits i plens, superfícies còncaves i convexes, remarcats encara per unes diferenciacions en els acabats, que fa entrar en joc les tècniques del desbast, i treballat de la matèria i se serveix així de les possibilitats expressives de les textures i la petjada de les diferents eines."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Francesc Fajula

Materials:Pedra

Autor

Escultor:Josep Ricart i Maymir

Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymir, font:Taradell.cat

Veure més Art Públic Sant Martí

dimarts, 22 de setembre del 2020

Escultura Les Cultures

"La Pau era un barri amb molt pocs equipaments. Amb l'arribada de la democràcia, la reivindicació de més places com a zones verdes i de trobada amb la gent va començar a ser atesa. L'1 d'abril de 1984, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, van inaugurar la plaça de la Cultura, on destacava una escultura que volia representar precisament Les cultures. L'autora, Mercedes Ortega, havia guanyat un concurs convocat pel Districte de Sant Martí per triar la peça que havia de donar relleu al nou espai públic. Tanmateix, la plaça va ser remodelada anys després i, mentrestant, l'estàtua va patir alguna malifeta i va haver de ser restaurada. Provisionalment, fou traslladada al vestíbul de l'Hotel d'Entitats, més conegut popularment com el Piramidón. En haver de fer-se una rampa per a minusvàlids, va caldre treure-la de nou cap a final dels anys 90, i traslladar-la a un jardinet que dóna al carrer del Concili de Trento, a prop de la plaça de la Pau, i d'una altra escultura situada al mateix carrer, Contrapunt, dedicada a l'escriptora i regidora Maria Aurèlia Capmany."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Ens trobem davant d'una escultura realitzada en pedra artificial de color crema clar, de mides no gaire grans i força indicada per ser situada en un espai públic de petites dimensions, perquè el que és pròpiament l'element escultòric, ni tan sols arriba a l'alçada d'un adult posat dret...

"Aquesta escultura consta de dues parts ben diferenciades i concebudes de maneres diferents: la inferior i la superior. Aquella ocupa l'espai, projectant-se en sentit horitzontal. La zona superior, en canvi, té un creixement ascendent i serpentejant, de manera que assoleix unes coordenades molt clares de verticalitat. Els dos volums s'enllacen mitjançant un cos cilíndric a tall de coll que ens fa pensar en una torre de defensa de l'època medieval. La zona inferior està constituïda per quatre volums clarament diferenciats que combinen l'angle recte amb la corba.

La peça que comentem se situa entre el referent orgànic i una geometria irregular. Així , el conjunt ens recorda el tractament cubista per plans d'Archipenko, combinat amb la sensualitat arrodonida d'Arp..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume R. Vallverdú

Materials:Pedra calcària

Veure més Art Públic Sant Martí

Monòlit de la Cooperativa del Sagrat Cor

"Un grup de militants de la Germandat Obrera Catòlica de Catalunya (HOAC o GOAC) relacionats amb la parròquia del Sagrat Cor, al Poblenou, van decidir constituir-se en cooperativa, amb la denominació parroquial, per aixecar uns pisos per a ells i altres socis que s’hi volguessin apuntar. Van comprar uns terrenys situats a la frontera de Barcelona, on els carrers de Pere IV i la Gran Via perdien pràcticament el nom i hi havia unes antigues latrines.

El 1957 van començar l’aventura i el 24 de juny de 1960 lliuraven els 90 primers pisos, situats a la confluència dels carrers de Paraguai i Maresme, a cavall del Poblenou i del nou barri de Maresme. El mateix dia, que alguns van definir com “el més feliç de la seva vida”, s’inaugurava un monòlit amb un pedrot baixat de la muntanya de Montserrat als jardins que formavan part de la promoció. Havia estat una idea del cooperativista Lluís Estrada, que havia vist una cosa semblant durant una estada a Anglaterra. El monòlit, envoltat per una tanca de ferro, du la llegenda “Amb vostre nom comença la nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí”, que és una estrofa del Virolai composat per mossèn Cinto Verdaguer. Hi van plantar un salze, que va sobreviure fins el 1999 i que ha estat substituït per un grup de palmeres. Tres anys abans s’havia afegit una placa al peu del monòlit, en català i en castellà, on es llegeix: “A tots els que han contribuït en fer nostra aquesta realitat”, i les dates 1957 i 1996.

La pedra baixada de la muntanya pesa unes quatre tones i el monòlit ha estat restaurat diverses vegades. Un soci fa de jardiner i en té cura del conjunt."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Pedra

Més informació:Viquipèdia Germandats Obreres d'Acció Catòlica

Més informació:Hoac.es/

Hermandat Obrera d'Acció Catòlica, font:archivodelatransición.es

Veure més Art Públic Sant Martí

dilluns, 21 de setembre del 2020

Escultura Contrapunt

"Prop de l'edifici Piramidon, centre social sui generis del barri de La Pau, hi ha una zona enjardinada en la qual s'aixeca un monument abstracte en forma de nota musical, Contrapunt, dedicat a la persona de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Va ser instal·lat en un dia incert de la tardor de 1991, molt poc després de la mort de l'escriptora, que va tenir lloc el 2 d'octubre. El seu autor, Ferran Soriano, el va donar a la ciutat com a prova d'agraïment en record de la que havia estat regidora de Cultura i havia impulsat la publicació d'un catàleg sobre la seva obra, amb text de Francesc Candel, el 1988."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Tant a l'Hospitalet de Llobregat, ciutat en la qual viu, com a Barcelona hi ha diverses escultures de Ferran Soriano. I passa el mateix a altres llocs i poblacions de Catalunya, ja que l'artista té vocació per l'obra pública. És factible, doncs, copsar la seva fidelitat a les idees poètiques que donen impuls a unes obres en acer que mai no són fredes. L'amistat, el respecte a les personalitats que ajuden a recuperar els signes d'identitat catalans i la voluntat que des del silenci s'aixequés la veu d'un poble oprimit que volia tornar a ser lliure són les línies mestres d'un temperament creatiu que sempre estableix el contrapunt de la reflexió després del primer impuls. En aquesta escultura, dedicada a Maria Aurèlia Capmany -escriptora, regidora de Cultura amb la democràcia, dona que va treballar molt i amb eficàcia pels drets cívics catalans-, Ferran Soriano ha aconseguit expressar la delicadesa del pensament i la rotunditat de l'acció."