TRESORS a BARCELONA

dimecres, 5 de febrer del 2020

Font de Diana

"El desembre de 1919 es va col·locar aquesta figura de Diana a la Gran Via de les Corts Catalanes cantonada carrer Roger de Llúria. El tema de l'escultura sorgí d'un estudi que Venanci Vallmitjana presentà a la IV Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1898.

El monument consisteix en dos basaments circulars i no gaire amplis que van disminuint en alçada fins a arribar a un tercer cos on es troba la figura asseguda.

En la representació d'aquesta obra, Vallmitjana s'inspirà en Michelangelo, una relació que es fa palesa en la manera com ambdós lluiten per expressar els bells efectes de cossos plens de vida exterior i interior. Aquí Diana és captada en el moment just d'abans de fer l'acció, és a dir, quan està a l'aguait de trobar la seva presa i a punt d'agafar l'arc per disparar la fletxa.

Amb aquesta escultura de Diana caçadora, l'autor demostra ser un mestre reconegut de la forma; aconsegueix donar-li uns trets tan bells i elegants que fan que aquesta obra esdevingui un dels seus treballs més bonics.

Certament és una obra mitològica, és un homenatge als mestres, però també es tracta d'una creació personal de Venanci Vallmitjana, que sap crear una figura que transmet molta vida i sentiment."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Marbre blanc

Més informació:Wikipedia Diana

Diana de Versalles, copia romana del original griego atribuido a Leocares (Museo del Louvre, París), font:wikipedia

Autor

Escultor:Venanci Vallmitjana i Barbany

Més informació:Viquipèdia Venanci Vallmitjana i Barbany

Venanci Vallmitjana i Barbany, font:Viquipèdia

dilluns, 3 de febrer del 2020

Homenatge a Quatre alemanys

"El cementiri de Sant Andreu va ser triat pels vencedors de la guerra civil espanyola per honorar alguns dels seus màrtirs. El 23 de juliol de 1936, durant la primera setmana de la guerra civil, quatre xicots alemanys van ser morts a trets en territori andreuenc, molt probablement en un control de carretera a la sortida de Barcelona, quan anaven cap el seu país per representar els alemanys que vivien a Barcelona en un congrés de caire nazi a Hamburg. Es deien Wilhelm Gatje (1907-1936), Helmut Hofmeister (1909-1936), Günther Swalmius (1910-1936) i Thomas Treiz (1903-1936).

El diumenge 4 d’agost de 1940 es va organitzar un homenatge al cementiri de Sant Andreu i s’hi va posar un monòlit amb una placa que deia: “Inmolados por una España ‘una, grande y libre’”. Després figuren els quatre noms dels nois alemanys, i una inscripció en alemany: “Wurden am 23 Juli 1936 auf dem Wege zur Heimat ermordet”. La traducció prosaica d’aquesta frase és: “Van ser assassinats el 23 de juliol del 1936 quan tornaven al seu país”. Però l’ús d’alguns mots alemanys poc corrents, com Wege o zur fa que es pugui fer una altra traducció més emotiva i de doble sentit, a to amb els missatges feixistes de l’època, com ara: “Van ser assassinats fent ruta cap a la Pàtria”.

A l’homenatge hi assistiren les autoritats alemanyes a Espanya, el cònsol italià i grups de falangistes, a més de membres de les Joventuts Hitlerianes que residien a Barcelona. Hi van parlar Carlos Trías per la Jefatura Provincial del Movimiento i el senyor Thomsen, cap del Partit Nacionalsocialista Alemany a Espanya. Després hi van desfilar els joves falangistes i també els joves hitlerians.

Aquest petit monument funerari s’alça al peu d’una vella alzina, emmarcat entre tres pilastres no massa altes, construïdes amb diverses pedres de format irregular, adoptant forma de nínxol. Aquesta senzilla distribució crea una espècie de petit jardí triangular que queda limitat per una cadena robusta de ferro, pintada d’un to gris, més aviat fosc. El monument en qüestió és una mena de petit monòlit de pedra arenosa.

La placa commemorativa de marbre blanc no existeix des de fa temps."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

foto antiga, font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

foto antiga de la Placa de l'Homenatge, font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Veure més Art Públic Nou Barris

Panteó del Soldat

"El capità general de Catalunya Luis Orgaz va demanar a l’Ajuntament de Barcelona algun indret per donar “sepultura decorosa” als soldats de l’Exèrcit d’Urgell, i el 25 de setembre de 1940 va haver-hi acord municipal al respecte. En una part del cementiri de Sant Andreu els arquitectes militars Juan Gordillo Nieto i Miquel Niubó Munté van aixecar un panteó que incloia dues fileres soterrànies de nínxols, una mica en l’estil del panteó dels repatriats del cementiri de Les Corts, un altar a l’aire lliure i la figura d’un soldat amb fusell a l’entrada del panteó, que alguns atribueixen erròniament a Frederic Marès. L’estil és molt semblant al del soldat que monta eterna guàrdia a l’entrada del castell de Montjuïc. Tot i que la peanya del soldat diu “Panteón del Soldado. 1940”, la realitat és que les obres es van acabar el 28 de maig de 1941.

Sota la doble teulada on es llegeix en lletres grosses “Requiescat in pace” es troben nínxols amb dates dels anys quaranta i posteriors, amb l’excepció de la tomba del general Luis Lacy (1775-1817).

El 2 de novembre de 1995, dia dels Difunts, s’hi va afegir una lauda sepulcral, “Honor y gloria a los que dieron su vida por la patria”.

El panteó és objecte de sovintejats atacs, amb pintades de caràcter polític i empastifament de la figura del soldat. El cap li ha hagut de ser reposat més d’un cop, en aparèixer decapitat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

foto antiga del Panteó del Soldat, font:imagenesdememoria.blogspot.com

Més informació sobre L'Exèrcit d'Urgell:coleccindemedallas-serteco.blogspot.com

Escut del Cos d'Exèrcit d'Urgell Divisió de Muntanya 42. Període d'ús 1939-1943

Autor

Arquitecte:Juan Gordillo Nieto i Miquel Niubó Munté

Juan Gordillo Nieto. Arquitecte municipal de Girona, ciutat de la que fou autor de la construcció del Mercat del Lleó (1941-44) projectat per Ricard Giralt i Casadesús el 1939, a la que seguiria l’avantprojecte de la tribuna coberta al camp de futbol Vista Alegre (1949), de l’ampliació d’aules de l’escola Ignasi Iglésias (1952), i del Passeig Arqueològic (1957). A Madrid va fer, Junt amb Juan Cámpora i Miguel Niubó, l’Escuela de Aplicación del Ejército a Tres Cantos (1941), les cases Militars del carrer Maudes (1943) i l’edifici d’habitatges del Patronat de les Cases Militars (1943). Amb Jorge Masgrau, Alfonso M. Thió, Luis Xifra i José Jou, van redactar el Pla General d’Ordenació de Girona i la seva zona d’influència. A Barcelona va projectar l’edifici del carrer Muntaner 54, que mostra la influencia del seu oncle, el també arquitecte Enrique Nieto que projectaria l’eixample modernista de Melilla. Junt amb Miguel Niubó Munté van dissenyar el Panteó del Soldat al cementiri de Sant Andreu de Barcelona.

Miquel Niubó Munté. Arquitecte que es va iniciar al despatx de Manuel J. Raspall. De 1934 fins 1936 fou vicepresident segon del Jurat Mixt de la Construcció. Arquitecte municipal de Granollers on tingué despatx professional amb l’aparellador Avel·lí Gras. Autor de la Cooperativa Popular Obrera El Siglo XX a la Barceloneta (vers 1939) i de les obres de reforma de l’Hospital Clínic de Barcelona (1957). Junt amb Juan Gordillo Nieto van fer els habitatges per a militars d’Almeria (1956) i van dissenyar el Panteó del Soldat al cementiri de Sant Andreu de Barcelona.

Veure més Art Públic Nou Barris

El Campanar del Cementiri de Sant Andreu

"El 1956 es va decidir fer reformes al cementiri de Sant Andreu de Palomar. Una de les novetats era la construcció d’un campanar de formes escultòriques que es veiés des d’arreu. L’arquitecte municipal Ramon Tèrmens Mauri va pensar en una mena de monòlit de 25 metres que servís al mateix temps de separació entre dues seccions de la necròpoli, la tercera i la cinquena. Segons un informe posterior, “el campanar està construït en formigó armat, en forma d’sputnik, i s’aixeca sobre una plataforma esglaonada i octogonal”. Palets de riu van servir per revestir-lo i intentar donar-li un aspecte menys rígid. Dins hi té campanes, com ja era previst. A més, el campanar serveix de parallamps."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Formigó armat

Autor

Escultor:Ramon Tèrmens i Mauri

Més informació:Enciclopedia.cat Ramon Tèrmens i Mauri

Veure més Art Públic Nou Barris

Escultura Sant Andreu

"L’Ajuntament va convocar un concurs el 5 de desembre de 1956 per a que es fes una escultura de sant Andreu amb la intenció de situar-la a la capella del cementiri del barri de Sant Andreu de Palomar. Va guanyar la convocatòria Antoni Ramon, que va dur a terme l’encàrrec l’any següent. Sant Andreu rep actualment els visitants al porxo d’entrada al cementiri andreuenc.

La figura planta amb la seva cama dreta, sense fer-ho d’una forma molt marcada. La cama esquerre, amb el seu peu com a darrer ritme, s’orienta obliquament com a gest natural de descans. El braç esquerre, plegat en un angle proper al noranta graus, acaba amb una ma molt ben tractada escultòricament, que sosté un llibre amb una creu en forma de baix relleu sobre la seva coberta.

El seu braç dret, amb la ma a l’alçada de l’espatlla, sosté la creu en forma d’aspa, instrument del seu martiri. Aquest braç de la creu es complementa amb l’altre segment que queda gairebé ocult a la part posterior de la peça, massa a prop de la paret.
A la mateixa zona de la dreta, ben integrat al lateral del vestit es veu la part inferior d’un dels braços de la creu amb una corda gruixuda i nusada, acompanyada per una heura que va descendint i una cistella al darrera.

Les mans i el rostre del sant Andreu estan treballats magistralment. L’artista ha aconseguit una gran qualitat formal i expressiva. La vestimenta, a manera de túnica, està tractada amb naturalitat, cosa no gens fàcil i mostra d’un excel·lent domini tècnic. Hi ha una bona integració dels diversos elements que conformen la descripció de la peça."