dilluns, 7 d’octubre del 2019

Escultura Elcano a Casa Olano

"Entre els diversos edificis del passeig de Gràcia crida l’atenció la casa Olano (navilier d’origen basc, el qual també fou col·leccionista d’obres d’art), coneguda popularment com la “Casa del Pirata” per l’escultura que presideix la façana, la qual segons la inscripció de la base representa Elcano, l’il·lustre navegant que donà la volta al món.
El mestre d’obres vilanoví Tiberi Sabater i Carner va dirigir les obres d’aquest edifici, d’arquitectura molt acadèmica, acabades el 1886. Sabater és autor també a Barcelona del palau Marcet, reconvertit en el cinema Comèdia, i del Borsí del carrer d’Avinyó.
No s’ha pogut saber què li va portar a deixar en la façana, a l’alçada del pis principal, una fornícula on es va posar una escultura que representa Juan Sebastián Elcano, obra de l’escultor barceloní Francesc Font, nascut el 1848. Just l’any que es va acabar l’edifici l'any 1886 s’acomplien quatre-cents anys del naixement de Juan Sebastián Elcano a Guetaria i podria ser que alguna mena de celebracions inspiressin Sabater o el promotor de l’edifici.
Una altra possibilitat és que Font tingués ja l’escultura feta, per encàrrec d’algun organisme oficial que al final no se la quedés i aleshores l’oferís a Sabater a bon preu. El 1886, per exemple, el ministeri d’Ultramar va convocar un concurs per una estàtua de Juan Sebastián Elcano, que va guanyar Ramon Bellver. Potser Font, que havia marxat de Barcelona a la dècada dels vuitanta per obrir taller a Madrid, també s’hi va presentar i va veure rebutjat el seu projecte, que mirà aleshores de col·locar a algú altre.
Des del 2 de novembre de 1937 fins a l’ocupació de Barcelona per les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, en aquest edifici s’estatjà el govern basc, un cop ocupat Bilbao per les tropes franquistes. Sens dubte l’estàtua del basc Elcano a la façana va ser decisiu en la tria del lloc. Una placa en català i en basc, posada el 25 de novembre de 1983, ho recorda." 
Veure més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:pedra
Escultura Elcano al Passeig de Gràcia











 Més informació Wikipedia Francesc Font i Pons
Escultura de Zumalacárregui. Obra de Francesc Font al Panteó de la sepultura a l'Església Parroquial de Cegama (Guipúscoa)
Més informació Wikipedia Tiberi Sabater i Carné
Tiberi Sabater i Carné

divendres, 4 d’octubre del 2019

Mènsules Casa Garriga Nogués

"Aquest edifici es va construir entre 1900 i 1901 com la típica casa de l’Eixample en la que el promotor es reservava el pis principal i llogava els altres.
El promotor fou el banquer Rupert Garriga-Nogués Miranda (Saragossa, 1854 - Barcelona, 1928) que havia fundat el banc Garriga Nogués juntament amb el seu pare Manuel Garriga Nogués i el seu oncle Pere Garriga Nogués. L’edifici és conegut avui amb el nom de Casa Rupert Garriga-Nogués.
L’arquitecte, Enric Sagnier, a la mateixa època dirigia molt a prop, a Diputació – Rambla de Catalunya, la construcció del palauet d’un altre banquer, Emili Juncadella, i un edifici de pisos del germà d’aquest, Rudolf Juncadella. La decoració escultòrica de la planta baixa es va encarregar a Eusebi Arnau.
El treball d’Eusebi Arnau es va plasmar en les quatre mènsules o cartel·les que semblen aguantar el balcó principal. Són peces d’una gran qualitat que mereixen figurar entre les obres clau de l’escultura modernista.  Les dues cartel·les de la dreta semblen prendre com a tema precisament alguna llegenda, amb un home i un falcó que segueixen una noia amb un infant als braços, en una, i una noia que besa un rei coronat, en l’altra. Les altres dues són menys complexes. En una, una adolescent mira amb ulls romàntics una rosa que té a les mans i en l’altra, la de més a l’esquerra, una nena aguanta un infant amb un palmó a la mà. Aquest últim relleu és força diferent dels altres tres. Possiblement el primer sigui un retrat de la filla del propietari, Pilar, i el segon el d’altres fills més petits en una escena de pràctica religiosa, ja que, com altres grans burgesos de l’època, Garriga fou un devot catòlic."
Veure més informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: pedra
Més informació: Wikipedia Casa Garriga Nogués

Casa Garriga Nogués actual Casa Elizalde














Més informació: Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort, font:Viquipédia

Veure més Art Públic Eixample


Escultura Alta progressió irregular

"El 19 de juny de 1987 un atemptat d'ETA en es magatzems d'Hipercor, situats al barri de Sant Andreu, causava una tragèdia amb 21 víctimes mortals. Setze anys més tard l'alcalde Joan Clos inaugurava en uns jardins situats relativament aprop -davant de l'estació de tren de Meridiana-Fabra i Puig- un monument obra del nord-americà Sol LeWitt, Alta progressió irregular, que duia el sobrenom de A les víctimes del terrorisme.
Sol LeWitt és d'una generació d'artistes, crítics i intel·lectuals que, als anys seixanta, van propiciar una reflexió radical sobre la reinvenció del procés artístic en la seva totalitat, cercant una alternativa vàlida a l'agressivitat del gest individual de l'action painting la qual havia arribat a una saturació expressiva. 
A les Víctimes del Terrorisme, és una estructura que s' implica amb el seu sentit evocatiu així com amb l'emplaçament, activant tant l'espai urbà com el social. 
Sol LeWitt ha fet servir blocs de granit negre per construir la seva peça. El material no és habitual en les seves obres, però la forma del bloc és clau per a la construcció de les seves estructures/escultures o pot ser utòpiques arquitectures. La superfície alhora simple, no decorada i serialitzada dels blocs de granit, permet que aquests siguin com a gestos d'aparent simplicitat que amaguen la complexitat de la situació que l'obra proposa. Formalment és una nova variació sobre el seu cub etern, tot i que l'amagui sota una meravellosa piràmide esglaonada."
Veure més informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: granit negre
Més informació www.elnacional.cat - homenaje victimas atentado hipercor

Escultura Alta progressió irregular Atentat Hipercor
A les víctimes del terrorisme, obra de Sol LeWitt








Més informació Wikipedia Sol LeWitt
Sol LeWitt, font:www.widewalls.ch
Més informació: Wikipedia.org - Atentado de Hipercor
font:www.rtve.es
Veure més Art Públic Nou Barris

Mural de la Pomera

"Va ser un fet tràgic el que va ocasionar l'aparició d'aquesta mitgera. Durant les obres de perllongació del metro de Sant Andreu diverses cases es van esfondrar. L'accident va causar víctimes en record de les quals es plantà una pomera (provinent d'un d'aquests patis desapareguts) que dóna nom a la plaça, espai reivindicat pels veïns que aconseguiren que s'enjardinés al 1984 i que col·laboraren en aquest mural l'any 1986 a partir de la proposta del pintor A. Gabarre, que aleshores vivia al barri i que havia iniciat el projecte en solitari.

Ell mateix va feren 25 hores aquest mural que representa un poble, o més aviat l'essència de poble: cases baixes i varietat en la construcció. Tot plegat per recordar que Sant Andreu és un poble. Autor dedicat especialment al mural en espais públics, va buscar la fórmula per integrar les tres finestres existents, les dues qualitats de paret i les diferents altures. La imatge del poble és com un desordre controlat amb tons blancs, torrats i granat que creen una unitat, amb diferents altures i amb finestres d'èpoques i estils diferents. Un treball esquemàtic i precís, sense efectes d'ombres, jocs de perspectiva, ni afegit de detalls... gairebé una abstracció que dóna, però, una sensació de relleu i realitat tan intensa, que la vegetació frontal s'integra perfectament i oblidem que les reixes i tres finestres amb les seves plantes són d'uns veïns que si treuen el cap formaran part del quadre."
Veure informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació: Andreuenc.cat sant-andreu-estrena-la-nova-placa-de-la-pomera

Mural de la Pomera a Sant Andreu
Mural de la Pomera a la plaça Rubén Darío











Més informació Artenet.es - Antoni Gabarre González
Antoni Gabarre - font:El Periodico de Chiclana
Veure més Art Públic Sant Andreu
 

Escultura a Josep Girona i Trius

"A l'entrada de la Clínica l'Aliança, a l'avinguda del Pare Claret, hi ha un monument dedicat al seu fundador, el metge Josep Girona i Trius (Vilafranca del Penedès, 1872 - Barcelona, 1938). És obra de l'escultor d'origen murcià, deixeble de Llimona, Antonio Ramó González, que va ser l'escollit en la convocatòria feta el 1941 per l'entitat per realitzar aquest monument a la memòria del creador d'aquesta mútua sanitària.
Josep Girona havia fundat el 1904 en una torre de Sant Gervasi una mutualitat d'assistència mèdica i quirúrgica inicialment destinada als treballadors de la Germandat de Cambrers de Barcelona, coneguda com Societat l'Aliança. Gràcies al suport polític i econòmic que va rebre en uns moments que el mutualisme es presentava com un primer pas, sorgit de la iniciativa privada, cap a l'assistència sanitària universal, i com una manera de frenar les reivindicacions obreres, Girona va poder obrir la mútua, al cap de poc temps, a totes les societats obreres i d'aquesta manera adquirí una importància que ha conservat fins als nostres dies.
L'evocació de l'homenatjat, que es redueix a un senzill medalló amb el perfil del cap al pedestal, una al·lusió nostàlgica a la seva memòria, contrasta amb la importància de les figures en bronze, realitzades per ser vistes de front, com si formessin part d'un altar, i que constitueixen la part essencial del monument. Aquestes s'han d'entendre com un desplegament figuratiu en clau simbòlica de les funcions que acompleix l'edifici que li serveix de fons. Al centre, la figura d'una matrona asseguda, de gust miquelangelesc, al·legoria de la mateixa Aliança. A l'esquerra, dempeus, n'hi ha col·locada una de masculina, al·legoria del dolor i la malaltia, que la institució tracta de reparar: madur, amb el cos gairebé nu i el gest de dolor, evoca fonts tradicionals, com el realisme de l'escultura andalusa, ben conegut per l'escultor, que reinterpreta de manera racial, o el patetisme clàssic de l'anomenat Sèneca moribund (París, Museu del Louvre), però sobretot, la ductilitat rodiniana de la superfície coneguda a través de Llimona. S'oposa a la figura femenina jove, amb un nen als braços, al·lusió a la maternitat, col·locada a la dreta, la solidesa i serena emotivitat de la qual s'ha de posar més aviat en relació amb el classicisme mediterrani de començament del segle."
Veure més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic 
Materials:bronze






LA QVINTA DE SALUD "LA ALIANZA" / A / [SU] ILUSTRE CREADOR / DOCTOR / D. JOSE GIRONA Y TRIUS / 1872 - 1988
 Més informació Bcn.cat/museufredericmares - Antonio Ramón Gonzaléz López
 Veure més Art Públic Horta Guinardó