Festa Revetlla de Sant Joan

"La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, se celebra arreu dels Països Catalans durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Foguera al barri de Sant Andreu, font:elperiodico.cat

És una nit màgica en què se celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard. És una celebració que l'Església catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista i que ha esdevingut una festa amb elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit (per Sant Joan el primer bany), les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.

Sant Joan Baptista, quadre de Tiziano, font:wikipedia

Nit de Sant Joan a la platja, font:google

L’origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i forma part del grup de festes solsticials. Amb una tradició que es remunta a molt abans de la implantació de cristianisme, és un culte al sol, a l'allargament del dia. En aquest sentit, hi ha la creença que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre. Entre les creences al voltant de les fogueres hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perquè no pedregui i faci mal temps.

Festa bacanal a solstici d'estiu, font:ticketfly.com

La primera referència documentada de la festa a Barcelona data del segle XV,  les fogueres, els petards, els banys al mar i la disbauxa pels carrers ja eren els protagonistes de la festa. Sembla haver-se perdut el costum, però emulant el costum del rei Carnestoltes, era absolutament estès de posar un ninot de palla guarnit amb un cove fent de capell al capdamunt de la foguera. Quan el foc ja cremava ben fort i abans que arribés al ninot, la mainada l'apedregava per tal que caigués a la foguera i es consumís.

Foguera a Barcelona anys '20 amb ninots, font:http://orgullosademiciudad.blogspot.com

La Nit de Sant Joan no té una festa única, sinó que, simultàniament, cada poble i cada barri fa les fogueres i les revetlles pròpies. La festa que es fa al voltant dels focs pot ser de moltes menes: sopars populars, espectacles pirotècnics amb diables i bèsties, orquestres i grups musicals que fan ballar el públic, etc. És tradició prendre cava i coca de Sant Joan. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s’encenen quan el sol es pon i s’alimenten fins ben entrada la nit, o la matinada, amb tota mena d’andròmines combustibles. Atreta pel magnetisme del foc, la gent s’hi aplega, canta i balla al voltant… i els més agosarats hi salten per sobre o trepitgen les brases.

Noi saltant per sobre d'una foguera, font:lleida.com

La relació entre el foc i el solstici d’estiu ve de molt lluny: se sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l’any encenent fogueres. En el curs de la història el ritu ha perviscut en les diverses circumstàncies: es va cristianitzar a la fi de l’imperi Romà, es va mantenir més endavant gràcies a la permissivitat cultural dels àrabs i en èpoques més dures va sobreviure per l'arrelament en l’àmbit familiar.

L’ús de pirotècnia és un dels derivats del ritual dels focs: la nit de Sant Joan s’encenen i esclaten bengales, piules, trons voladors, traques, volcanets, coets sorpresa, rodes, bombetes, xiuladors i focs d’artifici, i aporten soroll i lluminositat a la festa. Recordeu què diu el refrany: ‘Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l’any.

En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla estàndard sol ser canònica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample. Com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava."

Nit de Sant Joan, a L’Esquella de la Torratxa del 25 de juny de 1926, font:lamira.cat

Coca de Sant Joan, font:wikipedia

Coca de Llardons, font:cuinateca.cat

Veure informació Wikipedia Nit de Sant Joan

Veure més Festes Populars

Tradició L'Ou com balla

"L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi. Consisteix a col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat, sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font, de manera que giravolti sense caure. La font, habitualment, es guarneix amb flors i fruites del temps, com les cireres amb les quals es cobreix la tassa de la font, o la ginesta i els clavells.

L'Ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona, font:wikipedia

La interpretació més comuna és que l’ou representa l'hòstia consagrada i la forma de l'aigua el calze de la sang de Crist, en clara al·lusió a la festa catòlica del Corpus Christi. L'origen de la tradició sembla que fou la catedral de Barcelona. Una de les teories més esteses de l'origen de la tradició el situa a Itàlia, on un frare dominic ho va veure en un petit poble, i quan es va traslladar a Barcelona proposà de fer-ho a la catedral. Segons l'historiador barceloní Ramon Nonat, el ritual es va començar a celebrar el 1440. Es dedueix d'una anotació dels llibres de comptes de l'obreria de la seu, que indica que el claustre de la catedral de Barcelona va rebre l'encàrrec d'arranjar la capella per a la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d'una partida d'ous per al brollador. Hi ha constància que un segle després, al segle XVI, ja es feia cada any a la font del claustre de la catedral de Barcelona. Se n'encarregaven els escolans, que després d'una llarga processó de quatre o cinc hores es menjaven l'ou, les cireres i la fruita amb què s'havia decorat.

Auca gravat del segle XIX del Claustre de la Catedral, font:http://srabsenta.blogspot.com

Altres interpretacions apunten a la representació de la plenitud de la primavera, ja que tant l'ou, com l'aigua o l'abundor de flors són interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat. També hi ha qui considera que va néixer com una distracció dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó. Durant els anys, es va anar estenent la creença que si l'ou queia seria un any dolent, però si aguantava durant tota la jornada seria un bon senyal. A l'hora de cercar-ne l'origen, també hem de tenir presents les similituds entre l'ou com balla i els jocs d'aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d'aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d'aigua d'una font.

Cartell L'Ou com Balla Corpus 2019, font:barcelona.cat

A Barcelona, generalment, es pot visitar en espais del barri Gòtic de Barcelona: la catedral de Barcelona, la casa de l'Ardiaca, i altres indrets com els patis de l'Ateneu Barcelonès, l'Arxiu de la corona d'Aragó, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, el Museu Frederic Marès, el palau Centelles, el Museu d'Història de Barcelona, el palau del Lloctinent i el claustre de l'església de la Concepció (antic claustre del monestir de Jonqueres).

L'Ou com balla 2019 al claustre de la catedral de Barcelona

 

L'Ou com balla 2019 a la Casa de l'Ardiaca

L'Ou com balla 2019 al Museu Frederic Marès

L'Ou com balla 2019 a l'Arxiu de la corona d'Aragó

 

L'Ou com balla 2019 a la església de la Concepció

• A Igualada, balla a la plaça de Pius XII.
• A Sitges, es pot trobar al Museu Maricel.
• A Tarragona, l'any 1933, el canonge Dr. Josep Vallès i Barceló va començar a ornamentar el jardí i va fer ballar l'ou a la font del claustre de la catedral. La cosa prengué volada, sobretot després de la guerra, amb l'assistència de les autoritats a la inauguració.

L'Ou com balla a la catedral de Tarragona, font:font:diarimes.com

• A Solsona, balla a la plaça de Sant Joan, cada 24 de juny.
• A Reus, a l'atri de Sant Sebastià de la Prioral de Sant Pere.
• A Sant Feliu de Llobregat se celebra a la Catedral de Sant Llorenç^.

També se sol fer a Martorell, Lleida, Cardona, Vic i Arenys de Munt, entre d'altres.

Veure informació Wikipedia L'Ou com balla 

Escultura Nu ajagut, Plenitud i Primavera

"En el conjunt del catàleg escultòric de Frederic Marès son menys nombroses les obres de lliure creació, que es concentren fonamentalment en la primera meitat de la seva vida professional, en la etapa anterior a la guerra civil espanyola. Una de les peces més reeixides dins d'aquest darrer apartat és Nu ajagut escultura que Marès va anomenar també Plenitud i Primavera, de la qual l'artista n'estava especialment satisfet. En el 1936 la va presentar a la ‘Exposición Nacional de Bellas Artes', celebrada a Madrid i, posteriorment la va tornar a enviar a diversos, en el 1941, el 1944 i el 1953, essent-li atorgada una segona medalla en el primer d'aquests tres.

Responent a l'esperit del Noucentisme, aquesta obra ve a ser la culminació d'una línia evolutiva que explora les possibilitats expressives de la figura femenina ajaguda, iniciada amb el monument a Francesc Soler Rovirosa (1928-1930) i desenvolupada en el relleu d'un Nu femení ajagut amb un vel a les mans (c. 1928), en la figura del Nu femení ajagut (c. 1928) o en la placa amb el Nu femení amb barret ajagut (1930-1936).

El bronze restà a l'estudi de Frederic Marès fins al 1982, moment en que, a resultes d'una visita de Narcís Serra, llavors alcalde de Barcelona, al taller de l'artista, aquest en féu donació a l'Ajuntament de la ciutat amb destinació a la selecta galeria d'escultura que, a manera de petit museu, havia estat recentment establerta al vestíbul principal de la seu municipal a la plaça de Sant Jaume."

Veure informació Ajuntament de Barcelona

Materials:bronze sobre base de pedra calcària de Sant Vicenç polida

Escultura Nu ajagut, Plenitud i Primavera al Museu Frederic Marès

Més informació Wikipedia Frederic Marès i Deulovol

Festa del Corpus Christi

El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Aquesta festa, d'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1262. És sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del papa Joan XXII.

Cartell festa Corpus Christi, font:google

A Catalunya, les primeres dates de celebració de la festa de les quals hi ha constància, ja amb la presència del destacat element que va representar la professó, són les de Barcelona (1320), Manresa (1322), Vic (1330), Tortosa (1330), Solsona (1331) i Berga (1333).

Processó a la festa del Corpus de Barcelona, font:lameva.barcelona.cat

Corpus a Solsona, font:solsonaturisme.com

  Més informació http://lameva.barcelona.cat/corpus-christi

Més informació http://solsonaturisme.com/corpus/ 

La festa de Corpus va agafar una estructura a l'entorn de la professó, l'element religiós i social més destacat de la celebració. La professó va esdevenir una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats, un acte social d'importància cabdal. A la manifestació s'hi va aplegar tothom, la qual cosa va exigir una ordenació lògica i natural. La professó va derivar cap a un 'aparador' on era important la participació i, encara més, el lloc que un ocupava en la desfilada.

Processó del Corpus Christi amb la custodia de la Catedral de Barcelona sobre el tró de Martí l'Humà font:dolcacatalunya.com

Custodia de la Catedral de Barcelona amb el tró de Martí l'Humà al museu catedralici, font:wikipedia

Ben aviat, potser des del mateix inici de la desfilada processional, van començar a participar-hi un seguit d'escenificacions més o menys ingènues i simplistes que tenien com a objectius principals l'educació i la moralització d'aquells que observaven el seguici. La primera notícia que es té d'aquestes representacions fa referència a Barcelona i data del 1380, quan algunes ja s'havien malmès. Moltes vegades, aquestes escenificacions, conegudes com a entremesos, eren simples cristianitzacions d'elements pagans preexistents, que no podien ser anorreats pel cristianisme i van ser readaptats. Aquests elements, que representaven diferents passatges de les sagrades escriptures, adquiririen caràcter processional definitiu convenientment passats pel sedàs de la religió imperant.

Amb el pas dels anys, aquests entremesos van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre el poble, més pel vessant lúdic que pel caràcter alliçonador. D'aquesta manera, gradualment, van perdre el sentit original i, una vegada transformats en presència i participació, es van desvirtuar; tan sols van quedar, de les representacions, les parts més festives.

Aquest vessant més divertit va donar pas a unes mostres festives, protagonitzades pels entremesos que prenien part a la professó, que posteriorment van derivar en les 'bulles' o 'bullícies' del Santíssim Sagrament. Aquestes manifestacions tenien un marcat caràcter civil, de manera que podem apuntar que la bulla acabaria sent al poder terrenal el que la professó era al poder celestial.

Actualment, s’entenen com a entremesos el conjunt de representacions tradicionals: imatgeria festiva, música, dansa, manifestacions parateatrals de foc.

La Casa dels Entremesos a Barcelona, font:lameva.barcelona.cat

Més informació http://www.lacasadelsentremesos.cat/ 

De totes les antigues bullícies del Santíssim Sagrament que se celebraven a casa nostra, només ha perdurat fins als nostres dies la Patum de Berga. La Patum se celebra anualment per la festivitat del Corpus a la ciutat de Berga. Des del dimecres i fins al diumenge d'aquella setmana, els antics entremesos processionals, convertits avui en comparses festives, es despleguen per tots els racons de la ciutat.

La Patum de Berga, font:wikipedia

 Més informació https://es.wikipedia.org/Patum_de_Berga

Malgrat que ha evolucionat i s'ha transformat al llarg de la història, la Patum conserva l'essència civil i laica que va conformar la celebració en el moment de la gestació, ocorreguda, molt probablement, a les darreries del segle xiv.  Al segle xxi, les comparses que integren la Patum són el Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans Vells, els Gegants, els Nans Nous i els Plens. El Tirabol, el ball final on algunes de les comparses dansen enmig de la gernació i en què participa tothom, posa el punt final a la celebració.

Altres elements propis de la festivitat del Corpus serien l'Ou com balla i les catifes de flors. L'Ou com Balla consisteix a fer ballar un ou buit damunt el brollador d'aigua d'una font, la peanya de la qual ha estat guarnida amb abundants flors i plantes. S'ha identificat aquesta imatge amb la figura de l'eucaristia en el moment de l'elevació, però les al·lusions de l'ou a la fertilitat i la plenitud i el fet que aquest costum tingui lloc justament per Corpus poden suggerir altres interpretacions i lectures. Sigui com sigui, i encara que potser només es tracta d'un simple joc, el cert és que aquesta tradició ja tenia lloc a la Catedral de Barcelona l'any 1440.

L'Ou com Balla a la Catedral de Barcelona, font:panorama.cat

L'Ou com Balla a la Catedral de Tarragona, font:diarimes.com

Una altra de les expressions característiques del Corpus són les enramades o catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes i que avui perviuen sobretot en municipis com Sitges, Arbúcies o la Garriga. Les catifes de flors són obres d'art naturals, tan belles com efímeres. Unes obres que seran trepitjades per la professó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria d'aquesta. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la professó, a excepció dels que portaven la custòdia, que eren l'essència del Corpus.

Catifas de flors a Sitges, font:barcelonas.com

Catifas de flors a La Garriga, font:patrimonifestiu.cultura.gencat.cat

Catifas d'Enramades Arbúcies, font:gironanoticies.com

Catifas d'Enramades a Sallent, font:patrimonifestiu.cultura.gencat.cat

Respecte a la gastronomia el panoli i la coca de cireres són dos dolços barcelonins que es venen al voltant de la festivitat de Corpus. Així doncs, és molt habitual de trobar-ne a les pastisseries de la ciutat entre els mesos de maig i juny. El panoli és un dolç anisat de farina, ou i sucre; i la coca de cireres es fa amb farina i sucre i s’enforna amb cireres naturals a sobre.

Panolí, font:catalunyacuina.com

Coca de cireres, font:irreductibles.cat

Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbúcies i d'Enramades de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l'ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona o Tarragona. 

Veure informació Wikipedia Corpus Christi

Veure més Festes Populars

Escultura de l'Àngel

"La plaça de l'Àngel ocupa el lloc de les antigues placetes dels Fusters i del Blat esplanades enfront del Portal Major de la ciutat del segle XIV. En aquesta esplanada es va situar una gran pedra que assenyalava com una brúixola els quatre quarters de la ciutat. Tal com demostra el pla de la distribució administrativa de Barcelona en el segle XIV, la ciutat es dividia en quatre quarters al voltant de la pedra de la plaça del Blat. En aquesta plaça estaria la cort del Veguer o presó presidida per un àngel.

Dibuix del Portal Major amb la cort del Veguer presidida per un àngel, font:descubriendonuevasciudades.blogspot.com

Dibuix segona meitat del segle XIX A blau Santa Eulalia i a vermell l'àngel Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Autor Joaquim Olivó Forment, font:barcelofilia.blogspot.com

Diu la tradició que un dia de l'any 878, la comitiva que duia cap a la catedral de Barcelona les despulles de la santa, acabades de trobar a prop d'on ara és Santa Maria del Mar, s'havia vist aturada per una força estranya. Per més esforços que feien els qui duien l'urna, no aconseguien avançar. Aleshores va baixar del cel un àngel que va posar la mà sobre un dels canonges que formava part del seguici i aquest, atemorit, va caure de genolls reconeixent que havia agafat de l'urna un os d'un dit d'un peu d'Eulàlia. Quan el va retornar, la comitiva va poder seguir el seu camí.

Cripta de la Catedral de Barcelona amb les restes de Santa Eulàlia, font:franciscojaviertostado.com

Sembla que a mitjan segle XV ja existia en aquesta plaça una capella dedicada a santa Eulàlia amb una escultura d'Antoni Claperós feta en terra cuita i que, posteriorment, seria substituïda per una altra de bronze que va ser escapçada per les bombes del setge de 1714. El baró de Maldà ens explica que l'11 d'abril de 1778 s'ha conclòs la capella de santa Eulàlia sobre el portal de la presó.

El projecte de fer un monument a santa Eulàlia, patrona de Barcelona, és del 1616. Es va decidir posar a la plaça del Blat -l'actual plaça de l'Àngel- un monument amb un àngel dedicat a la santa, projectat per Rafael Plansó qui va voler reflectir la llegenda i va encarregar a l'argenter Felip Ros, que havia ja brodat el penó de santa Eulàlia, que fes la imatge. Va ser instal·lada al cim de l'obelisc, al bell mig de la plaça, el 10 d'agost de 1618. D'aquesta escultura va prendre el nom la plaça de l'Àngel.

L'obelisc va ser enderrocat el 1823 juntament amb d'altres imatges religioses. Quan el 1825 l'Ajuntament ordenà reinstal·lar la capella de l'Àngel es penjà a la cantonada de l'edifici conegut avui en dia per la casa Callicó encarat a la capella de santa Eulàlia.

Les obres de construcció del carrer Ferran i posteriorment l'enderrocament de la presó cap a l'any 1852, van fer desaparèixer la capella de santa Eulàlia. Ben aviat l'àngel va anar a parar al Museu d'Història de la Ciutat i després es va col·locar una rèplica en el seu emplaçament actual. L'actual imatge fou col·locada el 16 de novembre de 1966. "

Veure informació Ajuntament de Barcelona 

Més informació Wikipedia Escultura Àngel 

Materials:bronze

Veure informació Wikipedia Felip Ros

Rafael Plansó.

Mestre de cases que va treballar entre el 1603 i el 1622 a Barcelona. Va construir la presó que hi va haver prop de la plaça de l'Àngel i també va dissenyar l'àngel que dóna nom al lloc. Fou mestre de les fonts de Barcelona del 1619 al 1621. 

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest