Monument al Llibre Saltamartí

"El gremi de llibreters de vell que any rere any celebra la Fira del Llibre al passeig de Gràcia, el 1994 va encarregar a Joan Brossa de fer un Homenatge al llibre allà on se celebra aquesta fira, a la cruïlla passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes. Brossa va proposar un saltamartí com a símbol: encara que el llibre pugui passar per moments de crisi, tal com el saltamartí ningú podrà mai fer-lo caure definitivament a terra. El símil era clar: si ningú pot fer caure a terra un saltamartí, mai tampoc caurà per terra el llibre. Amb la col·laboració d'un amic seu, el dissenyador Pla Narbona, va dur a terme una mena d'escultura mòbil que es pot fer tombar d'un costat i de l'altre només amb l'impuls de la mà, però mai no arriba a caure. Posteriorment, però, va ser fixat al pedestal i ara és una peça inamovible que ha deixat de ser aquell saltamartí que Joan Brossa havia imaginat."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: planxa pintada d'acer inoxidable -originalment d'acer- sobre base d'acer inoxidable i de granit gris

Monument al Llibre Saltamartí

EL GREMI DE LLIBRETERS DE VELL DE CATALUNYA A LA CIUTAT DE BARCELONA          SETEMBRE DE MCMXCIV

JOSEP MARIA BENET I JORNET / SETEMBRE, 1997 // PERE GIMFERRER / SETEMBRE, 1997 // ROBERT SALADRIGAS / SETEMBRE, 1997 // TERENCI MOIX / SETEMBRE, 1997 // JESÚS MONCADA / SETEMBRE, 1999 // QUIM MONZÓ / SETEMBRE, 1997 // ISABEL CLARA SIMÓ / SETEMBRE, 1997 // JOAN BROSSA / SETEMBRE, 1997 // MIQUEL DE PALOL / SETEMBRE, 1997 // AVEL·LÍ ARTÍS-GENER / SETEMBRE, 1998 // MIQUEL MARTÍ POL / SETEMBRE, 1998 // CARME RIERA / SETEMBRE, 1998 // JOSEP MARIA ESPINÀS / SETEMBRE, 2001 // MARIA DE LA PAU JANER / SETEMBRE, 1999 // ALBERT JANER / SETEMBRE, 1999 // FRANCESC CANDEL / SETEMBRE, 2000 // MARIA BARBAL / SETEMBRE, 2000 // MARIA MERCÈ ROCA / SETEMBRE, 2001 // ALBERT MANENT / SETEMBRE, 2001 // JOAQUIM MOLAS / SETEMBRE, 2002 // MIQUEL BATLLORI S.J. / SETEMBRE, 2002 // J.M. CASTELLET / SETEMBRE, 2003 // J. PALAU / SETEMBRE, 2003 // JOSEP MARIA CADENA / SETEMBRE, 2004 // RAMON FOLCH I CAMARASA / SETEMBRE, 2004 // BALTASAR PORCEL / SETEMBRE, 2005 // IGNASI RIERA / SETEMBRE, 2005 // MARTA PESSARRODONA / SETEMBRE, 2006 // EMILI TEIXIDOR / SETEMBRE, 2007 // JOSEP VALLVERDÚ / SETEMBRE, 2008 // JOAN MARGARIT / SETEMBRE, 2009 // JOSEP TERMES / SETEMBRE, 2010 // MÀRIUS SERRA / SETEMBRE, 2011 // ENRIC CASASSES / SETEMBRE, 2012 //JORDI COCA / SETEMBRE, 2013 // NARCÍS COMADIRA / SETEMBRE, 2014 // JOSEP FONTANA / SETEMBRE, 2015 // ANDREU MARTIN / SETEMBRE 2016 // JOAQUIM CARBÓ / SETEMBRE 2017 // OLGA XIRINACHS / SETEMBRE 2018

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Tossut_(joguina)

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Brossa_i_Cuervo

Joan Brossa i Cuervo, font:enciclopedia.cat

 

Veure més Art Públic Eixample

Font a Emili Vendrell

"L'any 1980, en ser enderrocada una casa en estat ruïnós a la cruïlla dels carrers de Joaquim Costa i Peu de la Creu, va quedar un solar que un grup de divuit dones va prendre la iniciativa de netejar per tal que el barri en pogués disposar com a espai públic. La iniciativa va ser ben acollida per l'Ajuntament, que completà la urbanització de la plaça i guardonà les dones amb una simbòlica "Escombreta d'or", que l'alcalde Narcís Serra els lliurà personalment.

L'Associació de Veïns del carrer del Peu de la Creu, mitjançant l'edició de 1.500 cartells, va impulsar una subscripció popular per posar-hi un monument al cantant Emili Vendrell, fill del barri, alhora que demanava que la plaça fos batejada amb el seu nom. Les dues coses van ser acceptades per l'Ajuntament, i el monument, dissenyat per les arquitectes Beth Galí i Rosa Maria Clotet, consistí en una font de pedra, adossada a la paret del fons de la plaça, a la qual s'incorporà un relleu de bronze obra de l'escultor Rafael Solanic. També s'hi van posar unes lletres de bronze amb la dedicatòria: "A Emili Vendrell, músic cantaire del poble que expressà amb la seva veu inoblidable l'esperit de la cançó, 1893-1962". Les lletres, posades a corre-cuita poc abans del dia fixat per a la inauguració (9 de maig de 1982), van anar caient a poc a poc.

L'any 2001, el jardins d'Emili Vendrell van ser remodelats segons un projecte municipal."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic  

Materials: pedra amb relleu i inscripcions de bronze

Font a la Plaça Emili Vendrell

relleu de bronze obra de l'escultor Rafael Solanic

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Vendrell_i_Ibars

Emili Vendrell i Ibars, font:centre de documentació Orfeó Català

Més informació Wikipedia Rafael Solanic i Bàlius

Més informació Real Academia de la Historia - Rafael Solanic i Bàlius

Rafael  Solanic i Bàlius

Més informació:Llonguerasclotet.cat

Rosa María Clotet, font:Llonguerasclotet.cat

 Més informació:Bethgali.com

Beth Galí, font:scalae.net

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Monument a Francesc Layret

"El Primer de Maig de l'any 1934 es va posar la primera pedra del monument a Francesc Layret (Barcelona, 1880-1920), advocat laboralista assassinat el 30 de novembre de 1920 per pistolers del Sindicat Lliure al servei de la patronal. El cost del monument, obra de Frederic Marès, va ser cobert amb una subscripció pública que va recaptar 55.520,80 pessetes. Després del 6 d'octubre de 1934, es van aturar les obres de construcció del monument per decisió governativa i es va fer enderrocar el que ja havia estat aixecat. Amb la victòria del Front Popular (febrer de 1936) i la fi del Bienni Negre, les obres es van reprendre i el monument es va fer en poques setmanes.

La inauguració va tenir lloc el 20 d'abril de l'any 1936, tres mesos abans de l'aixecament militar que donaria lloc a la Guerra Civil. En l'acte hi van parlar Àngel Pestaña, del Partit Sindicalista, el socialista Manuel Serra i Moret, l'alcalde Carles Pi i Sunyer, i el president de la Generalitat, Lluís Companys, amic personal de Layret.

Amb la victòria franquista en la Guerra Civil, el monument a l'advocat obrerista Francesc Layret es va començar a desmuntar el desembre de 1939. El 6 de desembre, El Correo Catalán ho comentava així: "Ayer comenzaron las obras de derribo del monumento que los políticos republicanos y masones erigieron en la plaza de Sepúlveda a Francisco Layret, defensor del atentado personal, por el que había de perecer. Con la desaparición de este monumento y el de Pi i Margall (es refereix a la imatge de la República que coronava l'obelisc del Cinc d'oros), nuestra ciudad se verá libre de dos obras que además de constituir un reflejo de la carencia de sentido artístico de los rojo-separatistas, eran motivo de vergüenza para los buenos barceloneses."

El monument a Layret, com els altres quatre retirats el 1939 (Doctor Robert, República, Rafael Casanova i Pau Claris), fou guardat en un magatzem municipal, on va restar fins que l'alcalde de la Transició, Josep Maria Socías i Humbert, va decidir el 1977, a les poques setmanes de prendre possessió, retornar-lo al seu lloc, juntament amb els altres monuments retirats. El de Layret va ser el primer que es va reconstruir. Així ho va voler Socias i Humbert, que procedia políticament del món sindical. Ja era a la plaça de Goya el maig de 1977 i el mes de novembre d'aquell mateix any, la vigília del dia del 57è aniversari de l'assassinat de Layret, un grup d'advocats laboralistes hi va afegir una placa que recordava les circumstàncies de la seva mort."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Púbic

Materials: figura central de bronze, la resta de pedra Montjuïc

Monument a Francesc Layret a la plaça Goya

Francesc Layret 1880 - 1920

A Francesc Layret advocat dels treballadors assassinat el 30 de novembre de 1920    Laboralistes de Catalunya

Obra de Frederic Marès

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Layret_i_Foix

Francesc Layret i Foix

Inauguració del monument el 20 de abril de 1936

Més informació Wikipedia Frederic Marès

Frederic Marès i Deulovol, font:wikipedia

Veure més Art Públic Eixample

Relieve a Salvador Espriu

El escultor Josep Maria Subirachs realizó dos obras para la Universidad de Barcelona. En 1959 creó las Tablas de la Ley en el edificio de la Facultad de Derecho en la avenida Diagonal y en el año 1986 realizó un relieve dedicado a Salvador Espriu en el edificio central de la Universitat, justo en la pasarela que da a sus jardines.

Fundada bajo el signo de la magnanimidad. Nuestra casa será sin claudicación fiel a su alto destino. Y cosas gloriosas han sido. son y serán dichas de ti. Alma mater.                     Salvador Espriu 9-X-1980 - Subirachs 22-11-86

 Más información https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu

Salvador Espriu i Castelló, font:wikipedia

 Más información https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Subirachs

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Escultura Faune

"El promotor de l’hotel Cotursa-Rosselló (Rosselló, 191) va tenir la idea de posar una obra de Joan Brossa en l’interior d’illa de l’Eixample que anava a formar-se amb les obres del seu establiment. Va demanar ajut a la Fundació Joan Brossa i l’artista Lluís Maria Riera, que forma part del patronat, va optar per un Faune, un dels poemes visuals de l’escriptor. Brossa estava molt relacionat amb l’Eixample mitjançant les tertúlies que van tenir lloc al restaurant Sí Señor del carrer de Mallorca, entre 1982 i 1998. El Faune va ser fet amb ferro verge tallat i pintat a sobre pel mateix Riera. L’interior d’illa, i el Faune de Brossa, van ser inaugurats el 30 de juny del 2004."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Faune al jardí de l'illa interior, carrer roselló amb Enric Granados

Més informació elpuntavui.cat Lluis Maria Riera