divendres, 8 de març del 2019

Escultura La Guineu

"Entre el que fou el tradicional barri de les Roquetes i les cases barates d'Horta, al peu de l'Hospital Mental de la Santa Creu, es va formar als anys seixanta un dels Nou Barris, que va agafar el nom de la Guineueta pel torrent de la Guineu que travessava els terrenys. El Pla Parcial es va aprovar el 1956 i es van anar construint cases fins que el 1970 s'hi va fer l'última, al grup que porta el nom del regidor falangista Carlos Trías Bertrán. Fins aleshores no es va condicionar el parc previst, seguint la lògica de l'urbanisme dels anys del franquisme, quan les infraestructures i els equipaments sempre es feien després dels habitatges i no a l'inrevés, com hauria de ser. El Parc de la Guineueta es va inaugurar el 6 de desembre del 1971, i a la part baixa, prop de l'entrada, es va posar al mig d'un parterre una gran figura de guineu, en ferro retallat, obra de Julià Riu i Serra."
"El 1968 s'encarregà a l'escultor Julià Riu i Serra la creació de l'obra. Pensà que l'animal havia de mostrar-se en la seva majestuositat i, per fer-lo més imposant i eficaç, després de fer la maqueta, decidí de convertir les formes en un muntatge de peces autònomes, cadascuna amb la seva força i personalitat: el morro, les orelles, les potes, el cos imponent, la cua, tot, fins al llom sinuós de l'animal, situat a 1,60 metres del terra."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Guineueta
Més informació Barcelonaturisme Parc de la Guineueta
Escultura La Guineu al parc de la Guineueta




Més informació Wikipedia Julià Riu i Serra
Més informació Enciclopèdia catalana - Julià Riu i Serra
Veure més Art Públic Nou Barris

dimecres, 6 de març del 2019

Carnestoltes Dimecres de Cendra

"El Dimecres de Cendra és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana i certes denominacions baptistes). Se celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
La Quaresma, un costum que es va fixar al segle IV, són els quaranta dies d'abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni.
Aquesta diada, que per als catòlics és dia de dejuni i d'abstinència (igual que el Divendres Sant), s'imposa un polsim de cendra al cap dels fidels que van a missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any litúrgic anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu (modernament, en alguns llocs, a les mans per no embrutar-los). La denominació prové d'època tardana (segle X). 
La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma. Durant la imposició de la cendra als cristians el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar. 
En molts municipis de Catalunya té lloc l’enterrament de la sardina el mateix Dimecres de Cendra. Estem davant l’últim acte del Carnaval, que tanca tot el cicle de gresca i xerinola que ha omplert els carrers de moltíssimes poblacions de colors, música i disbauxa. En origen, l’enterrament de la sardina el trobem a la tradició ja perduda de sortir als afores a berenar el darrer dia de Carnaval per tal de posar fi al període de festa.

Tot i que cada municipi celebra l’enterrament de la sardina d’una forma diferent, en moltes poblacions es duu a terme una representació de la mort d’en Carnestoltes, seguida d’una plorada general, una processó amb el cos d’en Carnestoltes i, finalment, una sardinada popular. "
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Dimecres_de_cendra
El rei carnastoltes es jutjat i condemnat a morir. Després de la seva mort el dimecres de cendra s'organitza el darrer acte de les festes, L'Enterro que consisteix en un festeig fúnebre de tipus satíric que acomiada al rei Carnestoltes. 
L'Enterro 2019 al barri de Sant Andreu

Discussió entre la Vella Quaresma i la reina
Un cop mort el Rei Carnestoltes, apareix el personatge de la Vella Quaresma, una senyora gran amb 7 cames, de les quals haurem de tallar una cada setmana fins que li quedin el que és habituals en les persones, és a dir, dues cames (aquestes cinc cames de més ens indiquen les setmanes que resten per arribar a Dijous Sant, quan s’inicia la Pasqua).
La Vella Quaresma, font:blocs.xtec.cat
Veure més Festes Populars

divendres, 1 de març del 2019

Escultura Rafael de Casanova

"L'estàtua de Rafael Casanova (conseller en cap durant el setge de Barcelona a la Guerra de Successió, Moià, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743) està en el seu emplaçament actual de la ronda de Sant Pere des de l'any 1914. Però és una escultura feta vint-i-sis anys abans i que havia estat col·locada al Saló de Sant Joan (ara passeig de Lluís Companys) des que aquest va ser creat com a vestíbul de l'Exposició Universal de 1888, entre l'entrada per l'Arc de Triomf i el recinte de l'Exposició al Parc de la Ciutadella. El 1914, l'estàtua de Rafael de Casanova fou traslladada al mateix lloc on és ara, i Josep Llimona va afegir-hi el relleu del sòcol.
Postal antiga del monument, font:todocoleccion
 
El seu lloc al Saló de Sant Joan l'ocupà una escultura de Pau Claris que Rafael Atché tenia feta des de l'any 1880. El motiu del trasllat de l'estàtua de Rafael de Casanova arrenca de l'any 1897. L'onze de setembre d'aquell any va fer-se un acte polític als locals de l'Associació Popular Catalanista del carrer dels Escudellers Blancs, número 24. Entre els oradors hi havia l'historiador Josep Fiter Inglès i l'escriptor Manuel Folch i Torres, i entre els assistents, els socis d'una altra entitat catalanista denominada Joventut Excursionista Els Muntanyencs. Un d'ells va suggerir de formar una corona amb les branques de llorer que guarnien la sala i portar-la a l'estàtua de Rafael de Casanova. La idea va ser ben acollida i la comitiva va anar al Saló de Sant Joan a fer-ho. L'episodi va quedar recollit en el diari La Renaixença, però no va tenir aleshores més transcendència. Tanmateix, allò que havia estat un acte espontani el 1897 es repetí de manera més organitzada l'any següent, i els altres. Cada any augmentava el nombre d'assistents, i l'onze de setembre de 1911 la policia va intervenir per dissoldre la manifestació i va detenir una trentena de persones. Com és habitual, la repressió només va servir per augmentar el prestigi de la festa i el costum d'anar a dipositar flors i corones de llorer al monument a Rafael de Casanova va adquirir caràcter de festa nacional, malgrat els qui assenyalaven que es tractava d'una data molt poc escaient, perquè assenyalava una derrota.
L'any 1914, en ocasió del segon centenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes de Felip V, l'Ajuntament, en el que la Lliga havia obtingut, a les eleccions de gener d'aquell any, un pes que abans no hi tenia enfront dels radicals, va decidir convertir el que era una estàtua més del Saló de Sant Joan en un veritable monument. El 27 d'agost, el consistori va decidir encarregar a l'arquitecte Alexandre Soler March un pedestal per posar-hi l'estàtua, que se situaria en la confluència del carrer d'Alí Bey amb la ronda de Sant Pere (que segueix el recorregut de la desapareguda muralla), aproximadament al mateix punt on Rafael de Casanova va caure ferit. El 9 de setembre va ser traslladada al nou emplaçament i posada sobre un pedestal provisional.
Monument a Rafael de Casanova 1914, font:arxiuhistoric.bcn.cat
Josep Llimona va fer el relleu que decora una de les cares del pedestal. El text de la inscripció de la cara posterior va originar llargues discussions sobre si havia de dir que allà havia caigut Rafael de Casanova "defensant la Pàtria" o "en compliment del seu deure". Va prevaler aquest últim criteri, però va ser canviada l'any següent per un text on es diu que ho va fer "defensant les llibertats de Catalunya". L'any 1939, el primer ajuntament franquista va decidir retirar dels carrer de Barcelona cinc monuments, entre ells de Rafael de Casanova. La decisió la va prendre el consistori el 12 d'abril d'aquell any. Els altres quatre monuments retirats van ser el del Doctor Robert, el de Layret, el de la República i el de Pau Claris. Tots van ser guardats al final d'any en un magatzem municipal. Cinc de les estàtues del Saló de Sant Joan, que ja havien estat retirades durant la Guerra Civil, van ser foses després de la guerra per obtenir el bronze necessari per fer la gegantesca estàtua que hi ha a la cúpula de la Basílica de la Mercè.
Les manifestacions catalanistes al peu del monument van estar prohibides durant tot el franquisme, tot i que van seguir-se fent malgrat les prohibicions i la repressió. Van començar a ser importants a partir del 1954 i especialment les de 1964 -250è aniversari de l'Onze de Setembre- que aplegà 4.000 persones, i la de 1971, en què un altaveu col·locat en el balcó d'un hotel proper pel metge Joan Colomines, militant del Front Nacional de Catalunya, va emetre la gravació d'una proclama i l'himne Els Segadors.
Una de les primeres decisions que va prendre l'alcalde de la Transició, Josep Maria Socías Humbert, que va prendre possessió del càrrec el 3 de desembre de 1976, va ser la restitució dels quatre monuments retirats el 1939. El de Rafael de Casanova ja era al seu lloc l'onze de Setembre de 1977, per presidir la monumental manifestació de prop d'un milió de persones que van desfilar pel davant des de primeres hores de la tarda fins que ja era ben fosc. El mes següent retornava de l'exili el president de la Generalitat, Josep Tarradellas. El 1994 s'hi va afegir al peu del monument, a terra, una placa amb una breu biografia de Rafael Casanova."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/A_Rafael_Casanova



Escultura de Rossend Nobas

Relleu de Josep Llimona


 
RAFAEL CASANOVA / (MOIÀ, 1660? - SANT BOI DEL LLOBREGAT, 1743) / RAFAEL CASANOVA I COMES, NASCUT A LA VILA DE MOIÀ / (QUE ERA DE LA JURISDICCIÓ DE BARCELONA, D'ON ERA "CARRER") / I QUE ESTUDIÀ I EXERCÍ D'ADVOCAT A BARCELONA / FOU EL DARRER CONSELLER EN CAP DE LA CIUTAT (1713 - 1714) / AL FRONT DE LA MILÍCIA URBANA, ENCAPÇALÀ LA RESISTÈNCIA / DE BARCELONA CONTRA LES TROPES DE FELIP V. / FERIT EN L'ASSALT FINAL, CASANOVA HAGUÉ D'ACCEPTAR / LA CAPITULACIÓ DE LA CIUTAT L'11 DE SETEMBRE DE 1714. / LA VICTÒRIA DE FELIP V SIGNIFICÀ LA SUPRESSIÓ DEL CONSELL DE CENT I DE LES CONSTITUCIONS CATALANES. / CASANOVA MORÍ A SANT BOI DE LLOBREGAT EL 1743.


AQUÍ CAIGUÉ FERIT / EL CONSELLER EN / CAP EN RAFAEL DE / CASANOVA DEFENÇANT / LES LLIBERTATS / DE CATALUNYA / 11 DE SETEMBRE DE 1714


Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Casanova_i_Comes
L'Onze de setembre de 1714, d'Antoni Estruch
Més informació Wikipedia Rossend Nobas i Ballbé
Rossend Nobas i Ballbé, font:wikipedia


Veure més Art Públic Eixample

 

Escultura a Lluís Companys

"Poc podia pensar Conxita Julià que la seva tendra relació amb el president Lluís Companys i Jover (El Tarrós, Urgell, 1883 - Barcelona, 1940) inspiraria l'escultor Francisco López per fer el seu monument en record del polític afusellat. Conxita Julià era una adolescent que va escriure cartes en vers a la presó al president Companys quan aquest era pres, després dels fets d'octubre de 1934, una revolta de Catalunya i Astúries contra un govern de dretes. Ho feia perquè li sabia greu el que li passava. Quan va ser alliberat i va tornar a Catalunya, Conxita va anar a rebre'l i es va fer sentir enmig de la gent. Companys, emocionat en conèixer la noia amb qui s'havia cartejat, li va donar com a record el mocador que sempre duia a la butxaca de la solapa. La jove hi va fer brodar el nom del president, però en acabar la guerra civil i ser afusellat Companys li va agafar por i va enviar el mocador fora d'Espanya. Amb la democràcia el va recuperar i el va donar al Museu d'Història de Catalunya. No cal dir que Conxita Julià va ser-hi present el dia de la inauguració del monument, que representa la seva història.
El monument va ser impulsat per l'Associació Cívica d'Homenatge Nacional al President Lluís Companys. També hi van ser el president de la Generalitat, Jordi Pujol; l'alcalde Joan Clos i el president del Parlament, Joan Reventós. Companys té altres dos monuments commemoratius a Barcelona, un el seu sepulcre al Fossar de la Pedrera, inaugurat l'octubre de 1985, i un bust de Josep Maria Subirachs al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, el 15 d'octubre de 1990, el cinquantenari de l'afusellament del president."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic






Més informació Wikipedia Lluis Companys i Jover
Lluis Companys i Jover
Més informació Wikipedia Francisco López Hernández
Francisco López Hernández font:cajacanarias.com

 

Veure més Art Públic Eixample

Escultura a Isaac Albéniz

"L’autor, Alfonso Alzamora, besnét del compositor Isaac Albéniz, havia realitzat ja abans una altre sèrie d’escultures monumentals en homenatge al seu besavi patern amb el títol genèric de “Piano suite”. Es va plantejar una obra més ambiciosa, consistent en la representació esquemàtica d’un piano i el seient de l’intèrpret, amb unes mides més grans i feta en acer corten. Finalment se la va quedar la Fundació Vila Casas, que la va cedir tot seguit a l’Ajuntament de Barcelona per a que la posés en un espai públic com homenatge a Isaac Albéniz i a la pianista Alicia de Larrocha, morta l’any 2009, el mateix en què s’acomplia el centenari de la mort d’Albéniz. El lloc triat va ser l’entrada principal de l’Auditori.
L’escultura de l’Auditori té al costat, a terra, una placa on es llegeix: “Homenatge a Isaac Albéniz i Alicia de Larrocha. Alfonso Alzamora”, i el logotip de la Fundació Vila Casas i l’escut de l’Ajuntament de Barcelona."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Escultura a Isaac Albeniz i Alicia de Larrocha





Més informació Wikipedia Isaac Albéniz i Pascual
Més informació http://albeniz.cat/museu-isaac-albeniz/
Isaac Albéniz i Pascual, font:wikipedia
 Més informació http://www.alfonsoalzamora.com/
Alfonso Alzamora Albéniz, font:elpuntavui.cat

 

Veure més Art Públic Eixample