TRESORS a BARCELONA

dimarts, 26 de febrer del 2019

Bust Juan Pablo Duarte

"El Ministeri de Cultura de la República Dominicana va iniciar en començar el segle XXI una campanya per promoure la col·locació de bustos de Juan Pablo Duarte a les principals ciutats de l’estat espanyol. Després de Madrid, Sevilla i Cadis, se’n va posar un al poble gadità de Vejer de la Frontera, ciutat on va néixer Juan José Duarte, pare del fundador de la República Dominicana. Hi havia interès en que Barcelona fos la següent, perquè Duarte hi va viure uns anys en la seva joventut.

Juan Pablo Duarte (Santa Domingo, 26/1/1813 – Caracas, 15/7/1876), nascut a la part que era colònia espanyola de l’illa La Española, va ser enviat pels seus pares primer a Nova York, i després a Barcelona, on tenia parents, i on va romandre dos anys estudiant Dret a la Universitat de Barcelona. Aquí va viure els anys intensos del Trienni Liberal, que influirien decisivament en el seu ideari polític. En tornar el 1833 al seu país de naixement va encapçalar el moviment independentista de la part de l’illa que era encara colònia espanyola, sense plantejar la possible fusió entre dominicans i haitians (que vivien en la part que era aleshores colònia francesa). La independència de la República Dominicana es va obtenir el 27 de febrer de 1844. Duarte va morir en l’exili a Veneçuela.

El monument consisteix en un bust realitzat a partir d’una obra de l’artista dominicà Félix Tejada, que ha servit també per als bustos posats a Madrid i Sevilla i en ciutats de la República Dominicana. És fos en bronze i pesa 172 quilos. Fa un metre d’alçada i ha quedat sobre una peanya de dos colors i d’una mica més de tres metres d’alçada, dissenyada per l’arquitecta municipal Judit Massana, en la part inferior de la qual hi ha gravats uns textos al·lusius."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Pablo_Duarte

Bust Juan Pablo Duarte al Parc de l'Estació del Nord

Homenatge a la figura màxima de la història dominicana qui va visitar Barcelona cap a 1830 En tornar a la seva pàtria promogue la lluita independentista contra la dominació haitiana inspirat segons les seves pròpies paraules en els furs i llibertats que conegué a Catalunya La República Dominicana va ser finalment fundada el 27 de febrer de 1844

Juan Pablo Duarte Diez, font:wikipedia

Veure més Art Públic Eixample

divendres, 22 de febrer del 2019

Escultura Àngel

"Una idea d'Eugeni d'Ors, que havia nascut a prop del lloc on l'arquitecte Juan de Zavala estava construint el Banc d'Espanya, va influir decisivament a posar la figura d'un àngel en una fornícula del nou edifici, com a recordatori del que havia existit al Portal de l'Àngel, que formava part de les muralles barcelonines fins al 1859. El primitiu àngel havia estat portat a l'església de l'Àngel Custodi del barri d'Hostafrancs i va ser destruït durant la Guerra Civil. Per fer-ne el nou es va pensar en l'escultor Àngel Ferrant. D'Ors demanava que es pensés en una columna per posar l'àngel a sobre, però finalment es va haver de conformar amb la fornícula. Fou inaugurat el 17 d'octubre de 1957"

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Escultura a la avinguda del Portal de l'Àngel

L'Àngel en l'edifici del Banc de Espanya

Llegenda de l'Àngel Custodi

"L'Avinguda del Portal de l'Àngel, coneguda simplement com a Portal de l'Àngel. El seu nom deriva de quan s'hi obria un dels portals de la ciutat a la muralla de Barcelona.

A l'alta edat mitjana aquesta zona quedava fora de la muralla romana i comtal. En edificar-se la muralla del segle XIII s'hi va obrir aquí un portal que es va anomenar "dels Orbs" perquè s'hi reunien els cecs i tota mena de pobres i esguerrats, que vivien en barraques no gaire lluny.Diuen que quan sant Vicenç Ferrer visità Barcelona l'any 1419, un àngel se li aparegué en aquest lloc, i li manifestà que era allí per vetllar per la ciutat, i d'aquest fet ve el nom actual. Aquest nom seria oficialitzat el 30 de gener de 1466 per iniciativa de Pere IV de Catalunya en agraïment pel fi d'una epidèmia de pesta a la ciutat. Uns mesos més tard, el novembre de 1466 quan Pere ja havia mort, s'hi va instal·lar una imatge de l'àngel custodi encarregada pel rei. Aquesta escultura, situada en una capella a la muralla, hi va ser fins que el 1859 es van enderrocar les muralles i la imatge va anar a la porta de l'església de Santa Anna, primer, i posteriorment a l'església de l'Àngel Custodi d'Hostafrancs (aleshores nova), fins que va ser destruïda a la guerra civil en els arrauxaments anticlericals produïts a Catalunya.

Actualment hi torna a haver al Portal de l'Àngel la imatge d'un àngel, situada en una fornícula de l'edifici del Banc d'Espanya."

Àngel Custodi amb espasa i corona. Obra de 1466, font:wikipedia

Més informació Wikipedia Ángel Ferrant

Ángel Ferrant Vázquez, font:civtat.cat

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Ideograma Barcino

"Els arquitectes municipals Màrius Quintana i Montserrat Periel van dissenyar l'actual avinguda de la Catedral cap al 1991. El projecte incloïa un ideograma de Joan Brossa que formava les lletres Barcino i que servia per acollir els visitants de ciutat vella. Va ser inaugurat el 1994. Les set lletres de metall s'arrengleren davant la muralla romana i, de vegades, serveixen perquè descansi algú que s'hi recolza o perquè una figura vivent de les que s'exhibeixen davant els turistes s'hi enfili. Barcino era el nom principal de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, la ciutat romana que és l'antecedent més immediat de l'actual Barcelona, les muralles de la qual són a tocar."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Ideograma Barcino al costat de las Torres Romanes

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Brossa_i_Cuervo

Joan Brossa i Cuervo

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Font de Santa Anna

"Els primers vestigis conservats de fonts situades en vies o edificis públics procedeixen de l'edat mitjana, època en què la ciutat formava part de la Corona d'Aragó i era un important eix marítim i comercial de la mar Mediterrània. El recinte de la ciutat va anar creixent des del primitiu nucli urbà —el que avui dia és el Barri Gòtic—, i al segle XIV va sorgir el barri del Raval. Barcelona tenia aleshores uns 25.000 habitants.

En aquest període es van crear diverses fonts arreu de la ciutat, per a assegurar un subministrament regular a la població. Així com l'ús industrial de l'aigua estava assegurat amb el Rec Comtal i la canalització de l'aigua de Montjuïc fins al Pla de la Boqueria, el consum domèstic s'efectuava principalment a través de pous, que depenien de la pluviometria i provocaven escassetat de subministrament en èpoques de sequera. Així, en aquesta època es van obrir diverses fonts, la majoria de caràcter eminentment utilitari, pel que no hi hagué molt lloc per a la creació artística.

La primera que es conserva és la font de Santa Anna, a l'avinguda Portal de l'Àngel amb Cucurulla, datada el 1356. Era una font sense ornamentació, que al començament servia també com a abeurador de cavalls. Originalment tenia forma octogonal, però més tard va ser adossada al Palau Pignatelli —actual seu del Reial Cercle Artístic de Barcelona—, i tan sols van quedar a la vista cinc dels seus costats. El 1819 va ser reformada i ampliada, i el 1918 va ser decorada amb uns plafons de ceràmica d'estil noucentista, així com quatre gerros de ceràmica vidriada, tot obra de Josep Aragay. Les imatges contenen figures femenines, hidres i garlandes florals, i la central presenta també l'escut de Barcelona."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_de_Barcelona

Font de Santa Anna a Porta de L'Àngel

Abeurador per als caballs

Font de Santa Anna 1925

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Teatre Lliure Gràcia

"Fundat el 1976, el Teatre Lliure de Barcelona és un dels teatres més representatius de les arts escèniques de l'Estat espanyol. El 2 de desembre de 1976, en un local del barri de Gràcia llogat a una cooperativa de consum (La Lleialtat), un grup d'actors, directors i tècnics va obrir les portes del Teatre Lliure.

Té dues seus, l'una a Montjuïc amb una sala gran i una de petit format, i l'altra a Gràcia, amb una sala de format mitjà. En aquests espais es presenten espectacles a partir de textos, idees i propostes de diversos àmbits i llenguatges escènics, sempre seguint la voluntat de reflectir la realitat.

Al Lliure, el públic és una peça fonamental i constitueix a cada funció una assemblea que comparteix sentiments individuals i col·lectius, fent de la vivència del teatre un plaer cultural."

Directors artístics del Teatre Lliure

1991-1992: Lluís Pasqual

1992-1998: Lluís Homar

1998-2000: Guillem-Jordi Graells y Lluís Pasqual

2000-2002: Josep Montanyès

2003-2011: Àlex Rigola

2011-2018: Lluís Pasqual

2019- : Juan Carlos Martel